Perca americana de boca petita

Infotaula d'ésser viuPerca americana de boca petita
Micropterus dolomieu Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN202564 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCentrarchiformes
FamíliaCentrarchidae
GènereMicropterus
EspècieMicropterus dolomieu Modifica el valor a Wikidata
Lacépède, 1802
Nomenclatura
Sinònims
  • Bodianus achigan (Constantine Samuel Rafinesque
  • Centrarchus fasciatus (Lesueur, 1822)
  • Cichla fasciata (Lesueur, 1822)
  • Cichla minima (Lesueur, 1822)
  • Micropterus dolomieu dolomieu (Bernard Germain de Lacépède
  • Micropterus dolomieui (Bernard Germain de Lacépède
  • Micropterus dolomieui dolomieui (Bernard Germain de Lacépède[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La perca americana de boca petita (Micropterus dolomieu) és una espècie de peix pertanyent a la família dels centràrquids.[2] present a les conques dels rius Sant Llorenç i Mississipi, dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord[3][4] i la badia de Hudson des del sud del Quebec fins a Dakota del Nord, el nord d'Alabama i l'est d'Oklahoma. Ha estat introduït a Tanzània, la Colúmbia Britànica,[5] Bèlgica (l'any 1873), el llac Ashinoko a Honshu -el Japó- (el 1925),[6][7] Sud-àfrica (el 1937), les illes Hawaii (el 1953),[8][9][10][11] Mèxic (el 1975) i, probablement també, el Canadà, Alemanya (el 1880) i Belize (el 1969).[12][13] És inofensiu per als humans, té una carn excel·lent[14] i és apreciat pels afeccionats a la pesca esportiva.[13]

Morfologia

Pot arribar a fer 69 cm de llargària màxima (normalment, en fa 8) i 5.410 g de pes. Té 4-6 espines i 13-14 radis tous a l'aleta dorsal, el cos allargat, moderadament comprimit, de color verd oliva a la part dorsal i groc-blanc a la inferior. Presenta, generalment, entre 8-16 franges de color marró fosc als flancs, la boca grossa, terminal, lleugerament obliqua i amb la vora posterior del maxil·lar estenent-se fins a sota de l'ull.[13][15]

La seua esperança de vida és de 26 anys.[16]

Ecologia

Exemplar capturat al riu Rainy (Minnesota).
Representació artística de tres perques de boca petita

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima temperat (10 °C-30 °C; 47°N-34°N), el qual habita les àrees rocalloses i poc fondes de llacs, tolls de rius, cursos fluvials frescos i embassaments alimentats per aquests darrers.[13][14]

Al Canadà és depredat per Ambloplites rupestris,[17] Amia calva, Micropterus dolomieu, Catostomidae, Perca flavescens[18] i tortugues[14]

Els joves es nodreixen de plàncton i insectes aquàtics immadurs, mentre que els adults mengen crancs de riu, peixos i insectes terrestres i aquàtics.[19] De vegades, és també caníbal.[20]

Com fan altres centràrquids, el mascle excava i protegeix un niu petit i rodó perquè una o diferents femelles hi puguin dipositar llurs ous (també s'esdevé el cas contrari: que una única femella faci la posta en els nius de diversos mascles). Després de la fresa, la femella és foragitada i el mascle és l'únic responsable de vigilar la posta. Els ous (al voltant de 2.000 per cada femella) es desclouen al cap de 4-6 dies i les cries romanen al niu durant, si fa no fa, dues setmanes abans de dispersar-se.[21]

Referències

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Hubbs, C.L. i K.F. Lagler, 1958. Fishes of the Great Lakes region. Univ. Mich. Press. Ann, Arbor, Mich. 213 p.
  4. Hubbs, C.L. i K.F. Lagler, 1941. Guide to the fishes of the Great Lakes and tributary waters. Cranbook Inst. Sci. Bull. 18:100 p.
  5. McPhail, J.D. i R. Carveth, 1993. Field key to the freshwater fishes of British Columbia. Fish Museum, Department of Zoology, U.B.C., el Canadà, 239 p.
  6. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  7. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  8. Yamamoto, M.N. i A.W. Tagawa, 2000. Hawai'i's native and exotic freshwater animals. Mutual Publishing, Honolulu, Hawaii. 200 p.
  9. Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  10. Maciolek, J.A., 1984. Exotic fishes in Hawaii and other islands of Oceania. P. 131-161. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  11. Honebrink, R., 1990. Fishing in Hawaii: a student manual. Education Program, Division of Aquatic Resources, Honolulu, Hawaii. 79 p.
  12. FishBase (anglès)
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 FishBase (anglès)
  14. 14,0 14,1 14,2 Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973.
  15. Animal Diversity Web (anglès)
  16. Quinn, S., 2001. How long do fish live?. In-Fisherman 26(5):15.
  17. George, E.L. i W.F. Hadley, 1979. Food and habitat partitioning between rock bass (Ambloplites rupestris) and smallmouth bass (Micropterus dolomieui) young of the year. Trans. Am. Fish. Soc. 108(3):253-261.
  18. FishBase (anglès)
  19. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  20. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  21. Raffetto, N.S., J.R. Baylis i S.L. Serns, 1990. Complete estimates of reproductive success in a closed population of smallmouth bass (Micropterus dolomieui). Ecology 71:1523-1535.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!