Peladits

El Peladits és un espantamainades propi de l'imaginari popular català, concretament d'Òdena (Anoia).[1][2] Es tracta d'un ésser malèfic que

Peladits
Infotaula personatgePeladits
Tipusespantamainades
monstre Modifica el valor a Wikidata
OrigenÒdena Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

El Peladits és un espantamainades propi de l'imaginari popular català, concretament d'Òdena (Anoia).[1][2] Es tracta d'un ésser malèfic que viu amagat prop de la muntanya de Montserrat i castiga els nens que no es volen rentar amb terribles suplicis, com ara banyar-los en aigua bullent i fregar-los amb pedra tosca.[3]

Representació

Segons va recollir Joan Amades en un article a la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares el 1957, el Peladits és alt i prim, negre com el carbó i pelut com un os.[4]

El Peladits castiga els nens que no es volen banyar ficat-los repetidament dins d'un cubell d'aigua bullent, fregant-los el cos amb pedra tosca i pentinant-los amb tota mena d'objectes dolorosos, com ara espines d'esbarzer.[3] També pot tallar-los les mans, els dits o els peus amb les eines i ganivets que carrega en una cistella a l'esquena.[5] Un cop acabat, els buida la guardiola i de tant content com està, salta i crida esgarrifosament,[3] udolant com els llops. Salta tan enlaire que pica de cap amb el sostre i fa tremolar tota la casa.[4][5]

A més a més, als nens que no es volen pentinar, els lliga al coll una cadena formada per un exèrcit de polls amb la qual els arrossega fins a la platja i els llença al mar.[5] Als nens d'Òdena se'ls deia que el Camí de Sant Jaume –nom popular de la Via Làctia– que es veu al cel, era en realitat una corrua de polls que arrossegaven fins al mar els nens del poble que no es volien deixar rentar ni pentinar.[3]

Referències

  1. Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. Guia de les criatures fantàstiques catalanes. Barcelona: Comanegra, 2025 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-10161-90-0. 
  2. Capdevila, Llorenç. «Capbussar-se en els orígens». elpou.cat, 18-04-2024. [Consulta: 17 desembre 2025].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Mestre i Casanova, Josep-Vicenç. «El Peladits» (PDF). diba.cat. Ajuntament d'Òdena, 22-10-2013. [Consulta: 17 desembre 2025].
  4. 4,0 4,1 Amades, Joan «Los ogros infantiles» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares [Madrid], 13, 1957, p. 265.
  5. 5,0 5,1 5,2 Prado, Javier. «'Peladits', el monstre sàdic de Montserrat que perseguia els nens bruts». rac1.cat. RAC1, 09-02-2024. [Consulta: 17 desembre 2025].

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.