Pedro de Novo y Fernández Chicarro (Madrid, 6 de desembre de 1884 - 3 de gener de 1953) fou un enginyer i biòleg espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Era fill del militar i acadèmic Pedro de Novo y Colson. Va estudiar a l'Escola Especial d'Enginyers de Mines, en la que el 1929 en fou professor de geologia, i estudià geologia amb Lucas Mallada y Pueyo, cap de la Comissió del Mapa Geològic, amb qui va fer treballs de camp a la província d'Alacant i a Andalusia. El 1924 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i hi ingressà l'any següent amb el discurs El velo de Isis en la síntesis geológica.[1] El 1934 participà en l'expedició que va fer el primer mapa geològic de la Guinea Espanyola.[2]
Després de la guerra civil espanyola fou nomenat director del Museu Nacional de Ciències Naturals d'Espanya. També fou membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,[3] de la Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba, de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa i de l'Institut de Coïmbra. De 1943 a 1950 fou president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya.[4]