Pedro Lascuráin Paredes va realitzar els seus estudis en l'Escola Nacional de Jurisprudència. Va ser síndic i president de l'ajuntament de la ciutat de Mèxic al triomf de la revolució de 1910. Va ser Secretari de Relacions Exteriors de Mèxic. Quan el president Francisco Ignacio Madero González i el vicepresident José María Pino Suárez van ser fets presoners, va rebre les seves renúncies, les va presentar davant la càmera i van ser acceptades pels diputats. Tot seguit, va prendre la protesta com a nou titular del Poder Executiu, càrrec que va posseir durant quaranta-cinc minuts, durant els quals va nomenar com a secretari de governació a José Victoriano Huerta Márquez i va presentar la seva renúncia. D'aquesta manera, cobrint les formes legals, feia arribar a José Victoriano Huerta Márquez a la presidència. Després de la seva participació en la desena tràgica va tornar als seus assumptes particulars, i es va dedicar per complet a la barra d'advocats i a l'Escola Lliure de Dret, de la qual va ser catedràtic i rector.[1][2][3][4][5][6]
Notes
↑Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
↑Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
↑Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
↑Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
↑Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
↑Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)