Patricio Antonio Patiño y Álvarez[1][2] (El Toboso, 1824–?, ?) fou un pintor espanyol.
Format a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid. Abans de 1850 marxà a Roma a estudiar[1] i aquell any s'instal·là a París i es matriculà al taller de François-Édouard Picot per preparar-se l'accés a l'Escola de Belles Arts de París, a la qual entrà el 1851. S'especialitzà en temàtica religiosa i històrica dintre de la tradició romàntica.[2][3] L'any 1855 tornà a Espanya[1] i va instal·lar el seu estudi al núm. 76 del carrer d'Atocha de Madrid.[4]
Participà diverses vegades a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de 1856, 1858, 1862 i 1864 amb obres religioses com Santa Clara, Jesucrist difunt o L'oració, o d'altres temàtiques com L'àvia i la nena o L'òrfena. Va obtenir una menció honorífica de tercera classe (1858) i una d'ordinària (1864).[3] També és autor del retrat històric Gesaleic, rei got, pertanyent a la col·lecció Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya del Museu del Prado.[2]
El 1864 es casà amb Aniceta Iniesta Pérez, vídua de Pascual Nuño de la Rosa.[4] Segons les referències de la premsa, Patiño era carlí i una persona de profunda conviccions religioses. Es desconeix la data de defunció, si bé la darrera data en la qual se'l documenta és el 1890.[1] Segons Francisco García Martín, va morir a Quintanar de la Orden.[5]
Algunes de les seves obres han estat subhastades, entre les quals El joc de la taula el 2004, que va ser adquirida per l'estat espanyol.[6] També alguns retrats van formar part de l'exposició La lucha por la libertad. Los pueblos de La Mancha toledana entre 1808 y 1812 a Quintanar de la Orden el 2012.[4]