PROFILBARU.COM

Patriarca Llatí de Jerusalem
Jurisdicció	Església catòlica llatina
Lloc	Christian Quarter (en) i Jerusalem
Estat	Israel, Estat de Palestina, Xipre i Jordània
Creació	1099
Lloc web	lpj.org

El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.

Llista de patriarques

Patriarques a Jerusalem (1099-1187)
Arnoul de Chocques († 1118)	elegit 1 d'agost de 1099	deposat 26 o 31 de desembre de 1099
Daimbert de Pisa († 1105)	elegit 26 o 31 de desembre de 1099	deposat el setembre de 1102
Evremar de Thérouanne († 1129) després arquebisbe de Cesarea	elegit octubre de 1102	deposat 1108
Gibelin de Sabran († 1112) abans arquebisbe d'Arles i legat del papa	elegit 1108	mort 6 d'abril de 1112
Arnoul de Chocques († 1118)	elegit 26 d'abril de 1112	mort 28 d'abril de 1118
Gormond de Picquigny († 1128)	elegit gener de 1119	mort 1128
Esteve de Chartres, anomenat erròniament "de La Ferté" († 1130)	elegit 1128	mort 1130
Guillem de Messines († 1145)	elegit 1130	mort 25 de novembre de 1145
Fuquer d'Angulema († 1157), abans arquebisbe de Tir	elegit 26 de gener de 1146	mort 20 de novembre de 1157
Amaury de Nesle († 1180)	elegit 1157/1158	mort 6 d'octubre de 1180
Heracli d'Alvèrnia († 1191)	elegit 26 d'octubre de 1180	mort juliol de 1191
Patriarques a Sant Joan d'Acre (1191-1291) Perduda Jerusalem el 1187, la seu fou traslladada a Tir i tot seguit a Acre. va retornar a Jerusalem el 1229, al recuperar la ciutat però va marxar altre cop a Acre el 1244. Com que aquesta ciutat tenia el seu propi bisbe les dues seus es van fusionar el 1261.
Rodolphe, abans bisbe de Betlem	elegit 1191	mort 1192
Michel de Corbeil	elegit 1193	nomenat a Sens el març de 1194
Aymar Le Moine	elegit 1194	mort 1202
Soffredo Gaetani	elegit 1202	abdica 1204
Albert Avogadro, bisbe de Verceil	elegit 1204	assassinat 14 de setembre de 1214
Raul de Mérencourt	elegit el 1215	mort 1224
Tommaso del Vescovo	elegit 1225, no fou confirmat
Gérold de Lausanne abans abat de Cluny i bisbe de Valence	elegit 10 de maig de 1225	mort 5 de desembre de 1239
Robert de Nantes	elegit 15 de maig de 1240	mort 8 de juny de 1254
Opizo, patriarca Llatí d'Antioquia	elegit 1254, no fou confirmat
Jacques Pantaléon, abans bisbe de Verdun	elegit 9 d'abril de 1255	elegit Papa (Urbà IV) 29 d'agost de 1261
Guillaume d'Agen	elegit 9 de desembre de 1262	mort el 21 d'abril de 1270
Tommaso Agni, arquebisbe de Cosenza	elegit 17 de març de 1272	mort 22 de setembre 1277
Joan de Verceil,	nomenat pel Papa el maig de 1278, abdica
Elies de Périgueux	elegit 10 de maig de 1279	mort el 1287
Nicolau d'Hanapes	elegit 30 d'abril de 1288	mort ofegat 18 de maig de 1291 durant l'evacuació d'Acre

Patriarques titulars

Perduda Acre, el Patriarcat es va quedar sense territori però el Papa va seguir nomenant titulars de la seu que residien a Roma.

1295-1304 : Landolfo
1305-1311 : Anthony Bek, bisbe de Durham.
1314-1318 : Pere I bisbe de Rodez, legat pontifici a l'Orient.
1322-1324 : Pere II, canònic a Nicòsia.
1324-1328 : Raymond Beguin, administrador de la diòcesi de Nemosia a Xipre
1329-1342 : Pere III de la Palude
1342-1345 : Elies de Nabinal, arquebisbe de Nicòsia, cardenal
1345 : Emanuele Marino,
1345-1348 : Pierre de Casa bisbe de Vaison
1349-1360 : Guillem Amy bisbe de Chartres
1361-1369 : Felip de Cabassolle bisbe de Cavaillon
1369-1371 : Guillem IV Militis
1371-1375 : Guillem de la Garde, arquebisbe d'Arles
1375-1379 : Felip d'Alençon, arquebisbe de Rouen, cardenal.
1379-1418 : Durant el gran cisma d'Occident cada Papa nomenava el seu patriarca de Jerusalem :

Patriarques nomenats pel Papa de Roma	Patriarques nomenats pel Papa d'Avinyó
1379-1384 : Esteve, arquebisbe de Kalocsa 1386-1395 : Ferran, vicari d'Aquilea 1396-1409 : Ugo Roberti, bisbe de Pàdua	1380-1382 : Ferran López de Luna, arquebisbe de Saragossa 1382-1385 : Bertrand de Chanac 1394-1408 : Aimon Séchal, bisbe de Moûtiers 1408-1409 : Francesc Eiximenis, bisbe d'Elna

1419-1427 : Francesc Climent Sapera, arquebisbe de Saragossa
1427-1434 : Ziani Delfino, patriarca de Grado
1434-1448 : Blaise Molin, patriarca de Grado
- 1448-1449 : Christoforo Garatoni, bisbe de Coron (administrador apostòlic)
- 1449-1458 : Bessarió, cardenal (administrador apostòlic)
1458-1460 : Lorenzo Zani, arquebisbe de Split
1460-1480 : Louis d'Harcourt, bisbe de Bayeux
1480-1503 : Bartolomeo de la Rovere, bisbe de Ferrara
1504-1523 : Bernardino López de Carvajal, cardenal-degà
1523-1539 : Rodrigo Carvajal, nebot de l'anterior
1539-1550 : Alexandre Farnese (cardenal)
1550-1556 : Christoforo Spiriti, bisbe de Cesena
1558-1576 : Antonio Hélia, bisbe de Pola
1576-1585 : Giovanni Antonio Facchinetti, futur Papa Innocenci IX.
1585-1588 : Scipione Gonzaga de Bozzolo, cardenal
1588-1618 : Fabio Bondi
1618-1621 : Gianbattista Cennini, cardenal
1621-1622 : Diofebo Farnèse
1622-1627 : Alfonso Manzanedo de Quiñones
1627-1635 : Domenico de Marini, arquebisbe de Gènova
1636-1637 : Giovanni Colonna
1638-1641 : Tegrimio Tegrimi, bisbe d'Assise
1641-1647 : Egidio Orsini de Vivere
1653-1670 : Camillo Massimo, cardenal
1671- ???? : Egidio Colonna
1689-1690 : Bandino Panciatici, cardenal
1690-1694 : Pietro Bargellini, arquebisbe de Tebes
1698-1706 : Francesco Martelli
1708-1728 : Mutio di Gaeta, arquebisbe de Bari
1728-1729 : Vincenzo Luigi Gotti
1729-1734 : Pompeio Aldrovandi, arquebisbe de Neocesarea
1734-1751 : Tomaso Cervini, arquebisbe de Nicomèdia
1751-1762 : Tomaso de Moncada, arquebisbe de Messina
1762-1795 : Giorgio Maria Lascaris, arquebisbe de Teodòsia
1800-1802 : Michele di Pietro, bisbe d'Isauporaulis
1816-1829 : Francesco Maria Fenzi, arquebisbe de Corfú
1830-1847 : Paolo Augusto Foscolo, arquebisbe de Corfú, patriarca d'Alexandria el 1847

El 1842 l'Església anglicana va crear un bisbat a Jerusalem i poc després l'Església Ortodoxa Russa va enviar una missió. Per evitar la pèrdua de la influència catòlica, el Papa Pius IX va decidir una nova jerarquia llatina restablint de manera efectiva el patriarcat Llatí de Jerusalem el 23 de juliol de 1847 amb l'anuència de l'Imperi Otomà el 4 d'octubre amb jurisdicció religiosa a Palestina i Xipre. Tots els nomenats foren italians fins al 1987 quan es va nomenar un palestí, que fou el primer àrab a portar el títol apareixent llavors com el cap d'una església local.

Giuseppe Valerga	nomenat 4 d'octubre de 1847	mort 2 de desembre de 1872
Vincente Bracco	nomenat 21 de març de 1873	mort 19 de juny de 1889
Luigi Piavi	nomenat 23 d'agost de 1889	mort 24 de gener de 1905
Filippo Camassei	nomenat 8 de novembre de 1906	cardenal 15 de desembre de 1919 († 18 de gener de 1921)
Luigi Barlassina	nomenat 8 de març de 1920	mort 27 de setembre de 1947
Alberto Gori	nomenat 21 de novembre de 1949	mort 25 de novembre de 1970
Giacomo Beltritti	nomenat 25 de novembre de 1970	va dimitir 11 de desembre de 1987 per límit d'edat
Michel Sabbah	nomenat 11 de desembre de 1987	va dimitir 21 de juny de 2008 per límit d'edat
Fouad Twal	nomenat 21 de juny de 2008

Bibliografia

R. Aubert Dictionnaire d'Histoire et de Géographie Ecclésiastique, volum XXVI, 1997
G. Fedalto, La Chiesa latina in Oriente, Verona, 3 vols., 1973-1978.
- La Chiesa latina in Oriente, Vol. I, 1981
- La Chiesa latina in Oriente / Hierarchia latina orientis, Vol. II, 2006 ISBN 88-85073-77-8
- La Chiesa latina in Oriente / Documenti veneziani, Vol. III, 1978,
W. Hotzelt, Kirchengeschichte Palästinas im Zeitalter der Kreuzzüge 1099-1291, Colònia, 1940
B. Hamilton, The Latin Church in the Crusader States : the Secular Church, Londres, 1980
L.de Mas-Latrie, Les patriarches latins de Jérusalem a Revue de l'Orient latin, 1 (1893)