El Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) és la segona formació política més antiga d'àmbit regional de Cantàbria (Espanya). L'actual secretari general del partit és Miguel Ángel Revilla, que ocupa el càrrec de President de Cantàbria des de l'any 2003.
Uns mesos després, el PRC concorre a les eleccions generals espanyoles de 1979, presentant una candidatura al Senat, i el 3 d'abril d'aquest mateix any acudeix als comicis municipals amb una meta clara: aconseguir els representants necessaris per a reclamar des dels ajuntaments l'autonomia per a Cantàbria. El primer Congrés Regional del partit va tenir lloc els dies 8 i 9 de desembre de 1979 a Puente Viesgo, on es van aprovar els Estatuts Generals, una ponència ideològica, una altra sobre actuació municipal i una tercera sobre política agrària, a més d'un projecte d'Estatut d'Autonomia de Cantàbria[1]. El següent Congrés arribaria en 1982 i en ell va ser escollit Eduardo Obregón Barreda com a secretari general.
La següent cita electoral autonòmica i municipal, del 26 de maig de 1991, va suposar per al PRC mantenir la seva representació al Parlament de Cantàbria, amb dos diputats, i en els diferents municipis, amb un total de 69 regidors. Aquests resultats es van veure àmpliament superats en els següents comicis: el 28 de maig de 1995, amb 88 regidors i 6 escons, que van permetre l'accés del partit, per primera vegada en la seva història, al Govern de Cantàbria, ocupant la vicepresidència i les Conselleries d'Obres Públiques, Ramaderia i Cultura. En aquest any va ser escollit President de CantàbriaJosé Joaquín Martínez Sieso (PP), amb el suport del PRC, que va governar en coalició amb els populars. Les eleccions celebrades el 13 de juny de 1999, van suposar un nou avanç en la representació institucional regionalista, que va mantenir els seus 6 diputats al Parlament de Cantàbria i va incrementar la seva presència en els municipis fins a 213 regidors, dels quals 23 eren alcaldes. Els resultats electorals van aconsellar reeditar el pacte de govern de la legislatura anterior, amb el PP i José Joaquín Martínez Sieso d'acord amb un compromís fonamental per al PRC: la construcció immediata de l'Autovia de la Meseta per a acabar amb l'aïllament secular de Cantàbria en les seves comunicacions amb el centre del país.
A les eleccions autonòmiques celebrades el 25 de maig de 2003, fou el partit que va experimentar un major creixement en nombre de vots, exactament un 60 per cent més que en els anteriors comicis de 1999, i l'únic que va incrementar la seva representació parlamentària, passant de 6 a 8 escons. No obstant això en aquestes eleccions el Partit Popular va ser la formació que més vots va obtenir, seguit del PSC-PSOE i finalment el PRC. El dia 5 de juny de 2003 el Partit Regionalista de Cantàbria, que durant vuit anys havia estat governant en coalició amb el PP, va subscriure un pacte de coalició amb el Partit Socialista per a la legislatura 2003-2007, sent escollit el seu secretari general, Miguel Ángel Revilla Roiz, President del Govern de Cantàbria.
A les últimes eleccions autonòmiques del dia 27 de maig de 2007, el PRC va tenir un significatiu augment de vots a costa dels altres dos principals partits de la regió, el PP i el PSC-PSOE, el que ha fet que passi a ser la segona formació política en importància en Cantàbria. El Partit Regionalista de Cantàbria va decidir no presentar-se a les eleccions generals de 2008, sense demanar el vot per a cap partit. No obstant això, el seu secretari general, Miguel Ángel Revilla va mostrar les seves preferències per la continuïtat de Rodríguez Zapatero com a president[2] arribant a participar en un míting del PSOE a Santander.[3]
A les eleccions de 2011 el Partit Popular va obtenir la majoria absoluta i va poder governar, quedant el PRC segon,[4] però a les eleccions de 2015 no va revalidar la majoria absoluta i el PRC, que va tornar a quedar segon va poder formar una coalició amb PSOE, i gràcies a l'abstenció de Podemos, Revilla aconseguí ser President de nou.[5] En les eleccions de 2019, en les que Revilla encapçalava de nou la candidatura el seu partit, va guanyar per primer cop les votacions.[6]
.svg)
