PROFILBARU.COM

Partit Popular d'Àustria
	Österreichische Volkspartei
Dades
Nom curt	ÖVP
Tipus	partit polític
Ideologia	Conservadorisme, Democràcia Cristiana, centredreta
Alineació política	centredreta
Història
Creació	17 d'abril de 1945, Viena
Activitat
Membre de	Partit Popular Europeu ; Unió Internacional Demòcrata ; Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)
Governança corporativa
Seu	Viena (Àustria);
Presidència	Karl Nehammer (2021–)
Secretari general	Axel Melchior
President	Sebastian Kurz
Persona rellevant	Michael Spindelegger
Joventuts	Junge Volkspartei (en)
Filial	ÖVP Carinthia (en) ; Österreichischer Wirtschaftsbund
Format per	ÖVP Vienna (en) ; ÖVP Carinthia (en) ; ÖVP Salzburg (en) ; Österreichischer Wirtschaftsbund
Afiliació internacional	Unió Internacional Demòcrata
Afiliació europea	Partit Popular Europeu
Consell Federal	26 / 61
Consell Nacional	71 / 183
Eurodiputats	7 / 19
Altres
Color
Lloc web	www.oevp.at

El Partit Popular d'Àustria (en alemany, Österreichische Volkspartei, ÖVP) és un partit polític austríac, fundat en restablir-se la constitució de la República Federal d'Àustria en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Si bé presenta un perfil atípic dins de la dreta política europea, en estar més vinculat a una posició catòlica conservadora que al liberalisme pur, ocupa un punt en el centredreta de l'espectre polític austríac.

Història

Orígens

L'ÖVP va fundar-se com a continuació del Christlichsoziale Partei Österreichs ("Partit Social Cristià"), un moviment conservador fundat a finals del segle xix i dissolt durant l'Anschluss. Des de la restauració del sistema polític austríac, l'ÖVP ha estat contínuament un dels dos partits més votats, tant en l'Assemblea Federal com als distríctes de Salzburg, Estíria, Tirol, Vorarlberg, Baixa Àustria i Alta Àustria, de tallada marcadament rural i conservador. Burgenland i Caríntia, on la població catòlica és minoria, l'ha resultat tradicionalment més difícil, així com el bastió socialdemòcrata de Viena, el seu principal obstacle a l'hegemonia.

Govern amb la ultradreta

Després de les eleccions de 1999, l'ÖVP va formar un govern de coalició amb la formació d'ultradreta FPÖ, presidida per Jörg Haider, que havia obtingut un resultat excepcional. L'aliança li va costar sancions diplomàtiques por part de diversos membres de la Unió Europea fins que la normalitat dels processos polítics van poder establir-se amb certesa. El 2002, encapçalat per Wolfgang Schüssel, l'ÖVP va recuperar el seu cabal tradicional de vots i va deslligar-se del FPÖ. El 2004, va perdre per primer cop en la seva història el govern del districte de Salzburg en mans de la socialdemocràcia.

Tornada a les grans coalicions

A les eleccions del 2006 l'ÖVP perdé, però tot i això entrà al govern de coalició presidit pel socialdemòcrata Alfred Gusenbauer.

El 30 de juny de 2008 la coalició es trencà, i es convocaren eleccions per al setembre. Aquestes tornaren a ser guanyades per l'esquerra, i el líder de l'ÖVP, Wilhelm Molterer hagué de presentar la dimissió com a cap del partit. Fou substituït per Josef Pröll, que el 21 d'abril del 2011 fou substituït per Michael Spindelegger. El partit va romandre a l'oposició.

Sebastian Kurz fou nomenat canceller el 18 de desembre del 2017 després que les negociacions amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ) van concloure amb èxit el 15 de desembre i la coalició va presentar la seva llista de ministres al president Alexander Van der Bellen, que va aprovar-la i el gabinet Kurz va jurar el 18 de desembre de 2017.^[1] Kurz va trencar l'acord de coalició el 20 de maig de 2019, degut a l'afer Eivissa, un cas de gravacions en vídeo que va afectar el seu partit i va anunciar que governaria en minoria, però el govern va caure mitjançant una moció de censura i el 3 de juny de 2019, el president Van der Bellen va jurar un govern provisional tecnocràtic liderat per Brigitte Bierlein. Kurtz va encapçalar de nou la llista de l'ÖVP a les eleccions legislatives austríaques de 2019 i va encapçalar el 7 de gener de 2020 un nou govern de coalició entre l'ÖVP i els Verds que entraven de nou al parlament, però va dimitir el 9 d'octubre de 2021 degut a un escàndol polític per manipulació de sondatges d'opinió, i la coalició va seguir endavant encapçalada per Alexander Schallenberg.^[2]

A les eleccions legislatives austríaques de 2024, l'extrema dreta Partit Liberal d'Àustria (FPÖ) va ocupar el primer lloc, guanyant el 28,9% dels vots i aconseguint el seu millor resultat en la història del partit. i el governant ÖVP va perdre 20 escons, mentre que el seu soci de coalició, els Verds, va perdre 10 escons.^[3]

Ideologia

L'ÖVP és similar a la CDU alemanya en plataforma i perfil de votants; advoca pels principis conservadors tradicionals de respecte a l'ordre social establert, i històricament s'ha oposat diametralment als programes de tall socialista o socialdemòcrata. Un dels pilars de la seva activitat ha estat la defensa de la unió amb l'Església —en particular la catòlica.

La política econòmica de l'ÖVP és generalment neoliberal, defensant la reducció del sector públic, la desregulació de l'economia, la reducció de les prestacions socials, encara que la forta adhesió a la doctrina social de l'Església l'ha portat a defensar polítiques intervencionistes amb major freqüència que partits comparables de la resta d'Europa.

Evolució del logotip

Anys 80
Anys 90
2017-2022
Actual

Resultats electorals

Eleccions generals


Any	Vots	%	Resultat	+/-	Govern
1945	1 602 227 (#1)	49,8	85 / 165		Coalició amb SPÖ i KPÖ
1949	1 846 581 (#1)	44,0	77 / 165	8	Coalició amb el SPÖ
1953	1 781 777 (#2)	41,3	74 / 165	3	Coalició amb el SPÖ
1956	1 999 986 (#1)	46,0	82 / 165	8	Coalició amb el SPÖ
1959	1 928 043 (#2)	44,2	79 / 165	3	Coalició amb el SPÖ
1962	2 024 501 (#1)	45,4	81 / 165	2	Coalició amb el SPÖ
1966	2 191 109 (#1)	48,3	85 / 165	4	Govern en majoría
1970	2 051 012 (#2)	44,7	78 / 165	7	Oposició
1971	1 964 713 (#2)	43,1	80 / 183	2	Oposició
1975	1 981 291 (#2)	42,9	80 / 183	=	Oposició
1979	1 981 739 (#2)	41,9	77 / 183	3	Oposició
1983	2 097 808 (#2)	43,2	81 / 183	4	Oposició
1986	2 003 663 (#2)	41,3	77 / 183	4	Coalició amb el SPÖ
1990	1 508 600 (#2)	32,1	60 / 183	17	Coalició amb el SPÖ
1994	1 281 846 (#2)	27,7	52 / 183	8	Coalició amb el SPÖ
1995	1 370 510 (#2)	28,3	52 / 183	=	Coalició amb el SPÖ
1999	1 243 672 (#3)	26,9	52 / 183	=	Coalició amb el FPÖ
2002	2 076 833 (#1)	42,3	79 / 183	27	Coalició amb el FPÖ
2006	1 616 493 (#2)	34,3	66 / 183	13	Coalició amb el SPÖ
2008	1 269 656 (#2)	26,0	51 / 183	15	Coalició amb el SPÖ
2013	1 125 876 (#2)	24,0	47 / 183	4	Coalició amb el SPÖ
2017	1 341 930 (#1)	31,5	62 / 183	15	Coalició amb el FPÖ
2019	1 789 417 (#1)	37,5	71 / 183	9	Coalició amb GRÜNE
2024	1,246,676 (#2)	26.5	52 / 183	19	Per determinar

President

Any	Candidat	1a volta			2a volta
Any	Candidat	Vots	%	Resultat	Vots	%	Resultat
1951	Heinrich Gleißner	1,725,451	40.1	Victòria	2,006,322	47.9	Derrota
1957	Wolfgang Denk	2,159,604	48.9	Derrota
1963	Julius Raab	1,814,125	40.6	Derrota
1965	Alfons Gorbach	2,324,436	49.3	Derrota
1971	Kurt Waldheim	2,224,809	47.2	Derrota
1974	Alois Lugger	2,238,470	48.3	Derrota
1980	Rudolf Kirchschläger	3,538,748	79.9	Victòria
1986	Kurt Waldheim	2,343,463	49.6	Victòria	2,464,787	53.9	Victòria
1992	Thomas Klestil	1,728,234	37.2	2a Posició	2,528,006	56.9	Victòria
1998	Thomas Klestil	2,644,034	63.4	Victòria
2004	Benita Ferrero-Waldner	1,969,326	47.6	Derrota (2n)
2010	No van presentar candidat
2016	Andreas Khol	475,767	11.1	Derrota (5è)
2022	No van presentar candidat

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–
1996	1,124,921	29.7 (#1)	7 / 21	7
1999	859,175	30.7 (#2)	7 / 21	=
2004	817,716	32.7 (#2)	6 / 18	1
2009	858,921	30.0 (#1)	6 / 17	=
2014	761,896	27.0 (#1)	5 / 18	1
2019	1,305,954	34.6 (#1)	7 / 18	2
2024	864,072	24.52 (#2)	5 / 20	2