No obstant això, va poder complir la seva promesa de portar les tropes de tornada a casa i es va enredar més a l'Àsia Menor que els seus predecessors del Partit Liberal. Per complicar més les coses, la mort del rei Alexandre I de Grècia el 25 d'octubre de 1920 va portar el retorn de l'exiliat Constantí I de Grècia per haver donat suport que va costar Grècia amb el suport a les Potències Centrals. La derrota a la Guerra greco-turca (1919-1922) i el posterior desastre a l'Àsia Menor provocaren que fossin enderrocats pels líders militars, que els consideraven responsables de la catàstrofe nacional.
Els seus dirigents, inclòs Dimítrios Gúnaris, van ser executats després d'un curt judici i el partit va patir grans pèrdues a les següents eleccions. No obstant això, va tornar al poder el 1933, sota la direcció de Panagis Tsaldaris i el 1935 va ocupar un paper principal en el restabliment de la monarquia amb el retorn del rei Jordi II de Grècia.
Després de la mort de Panagis Tsaldaris el 1936, Konstandinos Tsaldaris liderà el partit i a les eleccions legislatives gregues de 1946 va aconseguir una gran victòria. El partit donà suport a la restauració de Jordi II en el plebiscit de 1946, durant un període de fort conflicte civil. Tanmateix, Konstandinos Tsaldaris renuncià, per tal que es pogués formar un govern d'unitat nacional (centre-liberals i conservadors) sota el lideratge del polític liberal Themistoklis Sophoulis. Aquest govern, amb la participació tant del Partit Popular com del Partit Liberal, dirigí al país durant la guerra civil.
