El Moviment Patriòtic Democràtic - Victoria (en grec: Νίκη, Niki) és un partit polític grec conservador fundat per l'educador Dimitris Natsios en 2019.[1]
El partit adopta un enfocament altament etnocèntric per abordar el repte demogràfic, defensant les fronteres tancades i fent servir una retòrica ultranacionalista sobre els valors familiars.[2] S'associa amb els clergues de l'església ortodoxa grega. A més, el partit promou opinions anti-LGBTQ[3] i ha participat en la difusió de propaganda contra les vacunes enmig de la pandèmia de la Covid-19.[4] El seu líder, Dimitris Natsios, també s'ha mostrat contrari a la legalitat dels avortaments a Grècia.[5]
Història
El partit va ser fundat pel professor d'educació pública i teòleg Dimitrios Natsios el 17 de juny de 2019 a Tessalònica, després de la signatura de l'acord de Prespa i un mes abans de les eleccions parlamentàries de 2019, en les quals no va participar.[6] En les següents, però, van presentar la candidatura del Partit,[7] estant a punt d'entrar al Parlament (2.92%), afavorits per l'exclusió d'Alba Daurada. Va reunir els percentatges més grans en el nord de Grècia i específicament a Macedònia. Amb la repetició electoral de juny de 2023, finalment van obtenir el suport necessari (192.154 vots i el 3.7%) per entrar al Parlament amb 10 escons.[8]
Es va denunciar el vincle d'alguns candidats amb els clergues dels monestirs del mont Atos, així com de les confraries cristianes ortodoxes,[9] però el monestir de Philotheou i el monestir de Karakallos van negar públicament els informes.[10][11] L'arquebisbe Jerónim va expressar la seva oposició a la instrumentalització de la fe,[12] i el metropolità Anthimos d'Alexandrópolis es va referir a la intervenció dels cercles eclesiàstics a favor dels partits.[13]
Respecte al finançament del partit,[14] s'ha afirmat que va rebre suport d'empresaris i armadors específics, com Victor Restis, que van negar qualsevol participació,[15] mentre que el partit va declarar que els seus ingressos provenen exclusivament de les donacions dels membres, i va sol·licitar el control financer per a tots els partits grecs.[16]
Ideologia
Niki ha estat descrit com un partit que pertany a l'espai més ampli de l'extrema dreta,[17] amb la religió, la pàtria i la família com a eixos principals. El partit no se situa a si mateix en l'espectre esquerra-dreta, mentre que proposa una “governança cristianocéntrica” amb una separació paral·lela dels partits polítics de l'Estat. D'acord amb la seva constitució, els expolítics, funcionaris governamentals i maçons no són acceptats com a membres del partit.[18] Així mateix, les posicions del partit inclouen el reclam que aquells polítics que han participat en governs acusats de dilapidar els diners públics i augmentar el deute públic han de retre comptes davant els tribunals, així com limitar el seu dret a la reelecció.
El partit fa referència a característiques de la nació grega que promou com la llengua, la història i la tradició, mentre que posa especial èmfasi en l'educació, criticant certs continguts dels llibres escolars i prejudiciant la redacció de nous. S'oposa fortament als avortaments[5] i a l'educació sexual. Manté una postura negativa cap a la comunitat LGBT, el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'adopció entre persones del mateix sexe.[3] El partit ha promogut opinions antivacunes durant la Pandèmia COVID-19.[4]
En matèria de política exterior, el partit rebutja per complet l'Acord de Prespa.[1] Manté una actitud neutral cap a tercers països, afavorint l'ortodòxia com a element unificador dels pobles balcànics. No està d'acord amb el suport de Grècia a Ucraïna respecte a la invasió de Rússia, preferint en canvi la neutralitat. Quant a les relacions de Grècia amb Turquia, argumenta que els problemes entre ells només poden resoldre's amb una demostració de força.