París-Roubaix 2015
Sir Bradley Wiggins durant la disputa de la París-Roubaix 2015.
Arnaud Demare a la París-Roubaix 2015.
John Degenkolb al capdavant del gran grup al sector de pavès de Gruson.
La París-Roubaix 2015 va ser la 113a edició de la clàssica ciclista París-Roubaix . La cursa es disputà el 12 d'abril de 2015 entre la vila de Compiègne i el velòdrom André Pétrieux de Roubaix , amb un recorregut final de 253,5 km. Aquesta fou la desena prova de l'UCI World Tour 2015 .
El vencedor final fou l'alemany John Degenkolb (Team Giant-Alpecin ), que s'imposà a l'esprint en un grup de set unitats que arribà destacat a l'arribada de Roubaix . Des de la disputa de la primera edició de la París-Roubaix, guanyada per Josef Fischer , cap altra alemany havia aconseguit la victòria en aquesta clàssica. El txec Zdeněk Štybar (Etixx-Quick Step ) i el belga Greg Van Avermaet (BMC Racing Team ) completaren el podi.[ 1] [ 2]
La cursa també significà l'adéu de Bradley Wiggins a l'equip Team Sky . Wiggins no es retira del ciclisme professional sinó que passa a dedicar-se de ple a la pista per tal de preparar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro .[ 1] [ 2]
Recorregut
El recorregut de la París-Roubaix es va fer públic el 29 de gener de 2015. Sobre una distància total de 253,5 km, la més curta des de l'edició de 1977 , hi ha 52,7 km de pavès repartits entre vint-i-set sectors. Els primers 100 quilòmetres de cursa són pràcticament plans i sense cap dificultat, fins a arribar als 27 trams de pavès. Tres són els sectors més complicats: trouée d'Arenberg, Mons-en-Pévèle i Carrefour de l'Arbre. Tres dels sectors (Quiévy, Sant-Python i Verchain-Maugré) formaran part del recorregut de la 4a etapa del Tour de França . Els darrers 750 metres es disputen dins el velòdrom de Roubaix.
Detall dels sectors amb llarbordes
Sector
Quilòmetres
Localització
Llargada (km)
Dificultat
27
98,5
Troisvilles > Inchy
2,2
03
26
105
Viesly > Quiévy
1,8
03
25
108
Quiévy > Saint-Python
3,7
04
24
112,5
Saint-Python
1,5
02
23
120,5
Vertain > Saint-Martin-sur-Écaillon
2,3
03
22
130
Verchain-Maugré > Quérénaing
1,6
03
21
133,5
Quérénaing > Maing
2,5
03
20
136,5
Maing > Monchaux-sur-Écaillon
1,6
03
19
149,5
Haveluy > Wallers
2,5
04
18
158
Trouée d'Arenberg
2,4
05
17
164
Wallers > Hélesmes
1,6
03
16
170,5
Hornaing > Wandignies-Hamage
3,7
04
15
178
Warlaing > Brillon
2,4
03
14
181,5
Tilloy-lez-Marchiennes > Sars-et-Rosières
2,4
04
13
188
Beuvry-la-Forêt > Orchies
1,4
03
12
193
Orchies
1,7
03
11
199
Auchy-lez-Orchies > Bersée
2,7
04
10
204,5
Mons-en-Pévèle
3,0
05
9
210,5
Mérignies > Avelin
0,7
02
8
214
Pont-Thibaut > Ennevelin
1,4
03
7
220
Templeuve (Moulin-de-Vertain)
0,5
02
6-2
226,5
Cysoing > Bourghelles
1,3
04
6-1
229
Bourghelles > Wannehain
1,1
03
5
233,5
Camphin-en-Pévèle
1,8
04
4
236,5
Carrefour de l'Arbre
2,1
05
3
238,5
Gruson
1,1
02
2
245,5
Willems > Hem
1,4
02
1
252
Roubaix (Espai Charles Crupelandt )
0,3
01
Equips participants
A la cursa hi prengueren part vint-i-cinc equips, els disset World Tour i vuit equips continentals professionals que foren convidats per l'organització.[ 3]
Favorits
Davant l'absència de dos dels principals favorits a la victòria final, Tom Boonen (Etixx-Quick Step ), lesionat en la passada París-Niça [ 4] i Fabian Cancellara (Trek Factory Racing ), lesionat en la darrera E3 Harelbeke ,[ 5] aquesta edició de la París-Roubaix queda més oberta.
Alexander Kristoff (Team Katusha ) és un dels grans favorits[ 6] després del nivell de forma demostrat en les darrere setmanes, amb tres victòries d'etapa i la general dels Tres dies de De Panne , el 2015 i la Grote Scheldeprijs .[ 7] El vigent campió Niki Terpstra també ha demostrat el seu bon punt de forma amb la segona posició al Tour de Flandes i a la Gant-Wevelgem .[ 8] Terpstra haurà de compartir el lideratge de l'Etixx-Quick Step amb Zdeněk Štybar , vencedor de la Strade Bianche i segon a l'E3 Harelbeke .[ 6]
Bradley Wiggins , que disputarà la seva darrera cursa en carretera amb el Team Sky abans de tornar a la pista i preparar els Jocs Olímpics de Rio ,[ 9] [ 10] [ 11] estarà acompanyat a l'equip per Geraint Thomas , vencedor de l'E3 Harelbeke, i Ian Stannard , vencedor de l'Omloop Het Nieuwsblad .[ 8] Altres possibles vencedors són Sep Vanmarcke (Team LottoNL-Jumbo ),[ 12] John Degenkolb (Team Giant-Alpecin ), segon el 2014 ,[ 13] Lars Boom (Astana Pro Team ),[ 14] Greg Van Avermaet (BMC Racing Team )[ 15] i Peter Sagan (Tinkoff-Saxo ).[ 15]
Classificació final
Referències
↑ 1,0 1,1 López-Egea , Sergi «Paris-Roubaix, victòria alemanya, que no para ni el TGV ». El Periódico de Catalunya , 12-04-2015 [Consulta: 13 abril 2015].
↑ 2,0 2,1 Bernaola , Enrique «Segundo monumento a Degenkolb ». Marca , 12-04-2015 [Consulta: 13 abril 2015].
↑ «Paris-Roubaix 2015 - Start List ». cyclingnews.com [Consulta: 13 abril 2015]. Arxivat 16 April 2015 a Wayback Machine .
↑ «Boonen dice adiós a las clásicas ». El Mundo Deportivo , 10-03-2015 [Consulta: 11 març 2015].
↑ «Cancellara se pierde las clásicas ». El Mundo Deportivo , 27-03-2015 [Consulta: 28 març 2015].
↑ 6,0 6,1 Barry Ryan. «Paris-Roubaix 2015: Preview - Cyclingnews.com ». Cyclingnews.com . Arxivat de l'original el 2015-04-11. [Consulta: 13 abril 2015].
↑ «Alexander Kristoff continues winning streak with Scheldeprijs victory ». Cycling Weekly , 08-04-2015.
↑ 8,0 8,1 «BBC Sport - Paris-Roubaix: Geraint Thomas expects dual leader role with Wiggins ». BBC Sport .
↑ Álvarez , Guille «La última balada de Sir Bradley ». El Mundo Deportivo , 13-04-2015 [Consulta: 13 abril 2015].
↑ AFP «Del pavés al paraíso ». Marca . AFP, 12-04-2015 [Consulta: 13 abril 2015].
↑ «Bradley Wiggins's 'fairytale' ending at Paris-Roubaix - Cycling Weekly ». Cycling Weekly , 08-04-2015.
↑ «Sep Vanmarcke: 'Bad moments come and go' - VeloNews.com ». VeloNews.com . Arxivat de l'original el 2015-04-13. [Consulta: 13 abril 2015].
↑ Cycling News. «Video: Top 10 riders to watch at Paris-Roubaix ». Cyclingnews.com .
↑ «Lars Boom aims to go supersonic at Roubaix ». VeloNews.com . Arxivat de l'original el 2015-04-13. [Consulta: 13 abril 2015].
↑ 15,0 15,1 «Paris-Roubaix 2015: Who will win? ». Cycling Weekly , 09-04-2015. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2015. [Consulta: 13 d’abril 2015].
Enllaços externs