Palau Marc

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Marc
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimSalvador de March i Bellver i Francesc de March i de Santgenís Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1775 – 1781construcció, Arquitecte: Joan Soler i Faneca Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla, 8 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 39″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.3775°N,2.17667°E / 41.3775; 2.17667
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40452 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona599 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantDepartament de Cultura Modifica el valor a Wikidata

El Palau Marc és un edifici situat al núm. 8 de la Rambla de Barcelona catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment és la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[3]

Història

21. Casa y Jardì de Dn Franco. de March.

El 12 de setembre del 1768, el comerciant reusenc Salvador de March i Bellver va constituir amb el també comerciant Christian Andreas Tilebein (que en seria l'administrador), alemany establert a Barcelona, una societat de comerç pel termini de 5 anys i amb un capital de 40.000 lliures barcelonines, de les quals March aportaria les 3/4 parts.[4][5][6][7] El negoci prosperà amb la importació de gèneres tèxtils i l'exportació de vi i aiguardent del Camp de Tarragona i altres comarques del Prelitoral català,[5][6] i l'1 de setembre del 1773 es va renovar per cinc anys més.[5] March va invertir-ne els beneficis en la construcció d'un palau a la Rambla de Barcelona,[7] i així, el juliol del 1775, va adquirir en emfiteusi a Eulàlia, vídua de l'hortolà Francesc Codorniu, i als seus fills Jaume, hortolà, i Pau, prevere (vegeu casa Codorniu), una parcel·la de 193 pams de façana i uns 320 de profunditat.[8][9]

El mes següent, el seu fill Francesc de March i de Santgenís va contractar les obres amb el mestre de cases i arquitecte Joan Soler i Faneca,[9] recomanat als March per Tilebein,[7] i el juny del 1776 va demanar el permís d'obres per a construir la façana del palau: «[...] que tendrá dos Pisos de alto con siete balcones en cada piso, y otras oberturas en el Plan, ó bajo con molduras, y guarda-ruedas en la Puerta prãl [...]»[10][11] El 1777, Salvador de March va adquirir una altra porció de terreny als Codorniu per a eixamplar el jardí posterior,[12][9] i les obres de paleta es van allargar fins al setembre del 1780, tot i que els fusters, pintors i vidriers hi van seguir treballant durant els primers mesos de l'any següent.[13] El 1787, Francesc de March va demanar permís per a convertir un balcó del pis principal en una galeria acristallada.[14][15]

Joan Soler i Faneca. Retrat conservat a l'ETSAB.[16]
Escut nobiliari dels March, obtingut en temps del rei Carles III.[17]

El 1876, l'indià Tomàs Ribalta i Serra, comerciant enriquit per les seves plantacions de canya de sucre a Cuba, adquirí el palau i procedí a reformar-lo, transformant l'escala i substituint l'escut d'armes dels March pel relleu de marbre damunt el portal principal.[1]

El 1892, s'hi va instal·lar el Banc d'Espanya, que l'adaptà a les seves necessitats seguint els projectes d'Elies i Francesc Rogent. En aquesta reforma es construí l'àtic amansardat, es varià la façana posterior, es cobrí el pati central amb una claraboia i s'enreixaren els finestrals de la façana, entre altres intervencions. L'any 1932, el Banc d'Espanya es traslladà a l'avinguda de la Catedral (vegeu Edifici Caixa Catalunya)[18] i el palau quedaria sense ús fins que, després de la Guerra Civil espanyola, fou ocupat per la Falange Española.[1]

L'any 1981, l'edifici fou transferit a la Generalitat de Catalunya, que encarregà a l'arquitecte Carles Solsona i Piña una reforma que es prolongaria entre 1982 i 1984 per tal d'instal·lar-hi el Departament de Cultura.[1] D'altra banda, el conseller de Cultura Max Cahner va encarregar als historiadors Manuel Arranz i Joan Fuguet Sans una monografia del palau, que es dugué a terme a partir d'un important fons documental i una exhaustiva anàlisi de l'edifici i el seu context historicoartístic.[19]

Descripció

El palau original en alçat comprenia planta baixa, planta noble, segon pis i una torratxa, actualment desapareguda. En una ampliació feta el segle xix s'hi afegí un àtic amansardat i un terrat a la catalana transitable. L'accés principal, que es fa des de la Rambla dona a un ample vestíbul i a un pati central. A més, dos celoberts procuren il·luminació i ventil·lació interior a les parets mitgeres. L'edifici té estructura de paral·lelepípede de base pròxima al quadrat, que mesura 37 per 30 m de planta i 17 m d'altura. Fou construït entre mitgeres i té dues façanes, una que mira a la Rambla i l'altra que donava a un jardí del darrere (avui aparcament). Ambdues van rebre un acurat tractament tan en el disseny com en els materials; tanmateix, la de la Rambla és considerada la principal.

En la composició de la planta i de les façanes, l'arquitecte Joan Soler i Faneca mostrà un excel·lent coneixement de la geometria i dels tractats italians i francesos de l'art de la construcció. Segons l'inventari post mortem, Soler posseïa una de les biblioteques més importants de Barcelona de llibres relatius a l'art i la tècnica de construir.[20][21]

Planta baixa

L'arquitecte dissenyà la planta en funció del pati central. A partir del centre d'aquest, i mitjançant la utilització de la secció àuria, establí un esquema en creu que determinà les mesures d'aquest pati amb galeria porticada, vestíbuls i espais reservats a les peces principals del davant i del darrere, tan dels baixos com de la planta noble.[22] Seguint el perímetre del pati, que fa 9 m de costat, construí la porxada practicable, amb quatre arcs d'ansa-de-paner, un per costat com era habitual als patis catalans. El pla terrer fou cobert amb voltes bufades de maó de pla de tres gruixos recolzades en parets mestres i en arcs de mig punt i carpanells. En construir-lo més estret, no entrava la llum desitjable a l'interior; en conseqüència, per posar-hi remei, Soler obrí finestrals amples a la planta noble i al segon pis. Aquesta mancança es posà de manifest quan, l'any 1876, Tomàs Ribalta, nou propietari del palau, feu obrir dos patis menors de llum a l'interior.[23]

Pel que fa al tractament donat als paraments del pati, l'arquitecte els revestí de carreuada encoixinada fins a la planta noble, on col·locà una cornisa de pedra que n'assenyalava el nivell, i una motllura, també de pedra, al coronament per remarcar la bona proporció. El pis amb mansardes que s'afegí a finals del segle xix, desproporcionà el pati; sortosament, la darrera restauració la recuperà, si més no visualment, en pujar a nivell del coronament una claraboia que les reformes del xix havien col·locat sobre la cornisa de la planta noble.[24]

Una peça important de la planta fou l'escala magna que puja a la planta noble. Està situada dins de la galeria porticada, al costat nord del pati. La formen tres trams amples d'esglaons monolítics de marbre de Carrara.[a] L'escala magna és un dels elements que mereixia més l'atenció de l'arquitecte; la situà dins de la galeria perquè no es veiés des del carrer i perquè el visitant, en pujar, pogués contemplar la peça més bella de la casa que era el pati.[25] Sota mateix de la volta de l'escala arrenca una escaleta de servei (que portava a l'entresolat, ara desaparegut) que puja als diferents pisos i al terrat.

A la planta hi havia molts serveis, la cotxera (amb dos cotxes a la francesa i una merlina); les cavallerisses («ab quatre mules de cotxe» i una de sella); l'habitació del cotxer; la pallissa, el graner i el celler, etc. A l'entresolat (avui desaparegut), construït a tocar del jardí, entre la planta noble i el pla terrer, hi havien els menjadors i les cuines, a més d'habitacions per als servents i d'altres dependències. Segons els documents, en temps dels March, les actuals finestres de la planta que donen a la Rambla, eren portes de botigues per a llogar.[26]

Planta noble

L'esquema de distribució de la planta baixa és el mateix de la planta noble. Al voltant del pati distribuí les cambres amb alcova, les sales i els salons, les recambres, l'arxiu, la capella, etc. A les dues crugies que toquen a l'exterior -Rambla i jardí-, ordenades simètricament, hi ubicà les peces importants de la planta que eren les cambres amb alcova, separades per portes corredisses de cristall, els estrados i els salons on els senyors de la casa rebrien les visites. Actualment només conserven part de l'aspecte original, el saló principal del costat de la Rambla i la cambra amb alcova i porta corredissa, del costat de muntanya. El saló i la cambra conserven pintures al sostre i una xemeneia a la francesa, de marbre de Carrara, amb lluna al damunt. Les pintures del saló són dos plafons policroms, pintats al tremp, amb temàtica al·legòrica al·lusiva al comerç i a les arts, car hi ha representades dues esveltes divinitats amb atributs propis d'aquelles activitats, voltades d'amorets. Les del sostre de la cambra, que semblen de la mateixa mà, hi ha representats amorets músics, pintats en grisalles també al tremp. Probablement aquestes pintures foren obrades a finals del segle xviii, quan Francesc de March casà els fills.

A la part central de la crugia del jardí hi destacà una sala de planta octogonal que comunica amb el jardí. Els documents l'anomenen «salonet otxavat» i era l'espai idoni per a celebrar-hi festes i balls (que amb tota mena de detalls explica el Baró de Maldà al seu Calaix de sastre).[27] D'aquest salonet estant, per l'escala doble, es podia baixar al jardí.

Façanes

En el cas de les façanes, l'arquitecte va seguir criteris estètics de composició, aleshores en ús a França i a Itàlia, com l'ús dels quocients pitagòrics a l'hora de relacionar el tot i les parts. Això és fa palès sobretot a la façana de la Rambla, on posà en la proporció de 1:2 l'altura i l'amplada del frontispici, proporció que seguiren les portes i els balcons.[28]

Pel que fa a l'estil, fou en aquesta façana de la Rambla on l'arquitecte mostrà amb més claredat la sobrietat i puresa neoclàssiques d'ascendència francesa. El conjunt és presidit per un cos vertical ressaltat al mig, on hi ha la porta i els balcons principals, mentre les portes i balcons secundaris se situaren simètricament, a un i altre costat, segons sis eixos que determinaren un ritme de 3-1-3. El fet d'haver-hi un nombre escarser de buits –set–, i dos parells de pilastres jòniques d'ordre monumental que arriben a l'entaulament del segon pis, feu ressaltar el cos del mig. Malgrat aquest detall d'inèrcia barroca, els trets neoclàssics són els més notables de la façana. Això es manifesta quan tendeix a desjerarquitzar els elements que formen el conjunt; quan dona èmfasi a l'horitzontalitat; quan substitueix els frontons del cos central i de les portes i finestres, per guardapols, com fan als palaus romans; quan emmarca la porta principal mitjançant pilastres emplafonades amb tríglifs enlloc de capitells d'un un ordre clàssic; quan remata la façana amb una cornisa i un fris que conté els antics respiralls de la solana del terrat.

L'escut d'armes (concedit per Carles III) que March va fer col·locar damunt del balcó principal, fou fet substituït per Tomàs Ribalta quan comprà el palau l'any 1876, i al seu lloc hi feu posar el relleu actual, que mostra la popa d'un vaixell amb la inscripció «T.R. Rosalia», envoltat d'al·legories relatives a les activitats industrials i navilieres del nou propietari.

La façana posterior, orientada a l'antic jardí, presenta unes característiques similars a la principal, per bé que s'ordena en tres plans diferenciats: la línia de façana, els dos cossos que la flanquegen i el cos central, que sobresurt de manera més acusada i presenta els angles aixamfranats. En aquest cas, els tríglifs que ornen les llindes dels finestrals de planta baixa sostenen un gran balcó de forja corregut que enfaixa tota la façana. I la segona planta no s'obre per mitjà de balcons ampitadors, sinó per finestres rectangulars de desenvolupament horitzontal. La porta d'accés al jardí, en el cos central, serveix de basament a dues pilastres jòniques d'ordre gegant similars a les de la façana principal.

Les façanes, com el pati interior es bastiren de pedra tallantada en fi en tots els seus elements (parament pla i encoixinat i pilastres, capitells i entaulaments).

Jardí penjat

El palau tenia a la part del darrere un magnífic jardí penjat, semblant al del palau Savassona (ara seu de l'Ateneu Barcelonès). S'hi accedia des del balcó central de la planta noble, façana posterior, mitjançant una graciosa escala doble de barana corbada. Al mig del jardí hi havia un brollador voltat de parterres i arbres. Va subsistir fins als anys 1950, en què el Frente de Juventudes, que aleshores hi tenia la seu provincial, el destruí per convertir-lo en una anodina pista poliesportiva.[30]

En el decurs de la restauració del palau s'excavà la pista poliesportiva cercant les pedres que havien format la doble escala d'accés al jardí. Aquestes foren trobades i l'arquitecte hauria volgut restituir el jardí. Tanmateix, sembla que per manca de pressupost no es va dur a terme aquella obra i el pati fou destinat a garatge.[19]

Vegeu també

Notes

  1. Originàriament havien estat de pedra i els podrien haver canviat, juntament amb la barana, en la reforma de 1876.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Palau Marc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Casa March de Reus». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. «Departament de Cultura». Generalitat de Catalunya.
  4. AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/35, f. 109v-111v. 12-09-1768.
  5. 5,0 5,1 5,2 Torra, Lidia «Sociedades mercantiles barcelonesas en las redes marítimas del gran comercio europeo atlántico en el siglo XVIII». V Encuentro de la AEHE. Asociación Española de Historia Económica, 2005. Arxivat de l'original el 2023-04-23 [Consulta: 23 abril 2023].
  6. 6,0 6,1 Rovira i Gómez, Salvador-J. Els March, darrers senyors de Creixell i Roda de Berà, 2003, p. 25-26. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Arranz i Fuguet, 1987, p. 31.
  8. AHPB, notari Guillem Òdena, manual 1.054/20, f. 191-199, 07-07-1775.
  9. 9,0 9,1 9,2 Arranz i Fuguet, 1987, p. 102.
  10. «March, Francesc de. Rambla (davant el Convent de Santa Mònica). Edificar». C.XIV Obreria C-11/1776-104. AHCB, 21-06-1776.
  11. Arranz i Fuguet, 1987, p. 104-105.
  12. AHPB, notari Guillem Òdena, manual 1.054/22, f. 99-105, 18-04-1777.
  13. Arranz i Fuguet, 1987, p. 105.
  14. «Francisco de March. Rambla. Casa. Convertir un balcó en un mirador». AHCB, 04-10-1787.
  15. Arranz i Fuguet, 1987, p. 106.
  16. Arranz i Fuguet, 1987, p. 113.
  17. Arranz i Fuguet, 1987, p. 39.
  18. «Història del Banc d'Espanya a Barcelona». A: Banc d'Espanya. El Banc d'Espanya a Barcelona. Més a prop del ciutadà (pdf), 2014. 
  19. 19,0 19,1 Informació facilitada per Joan Fuguet Sans.
  20. Arranz i Fuguet, 1987, p. 89-90.
  21. Arranz, 1991, p. 448-454.
  22. Arranz i Fuguet, 1987, p. 107-122.
  23. Arranz i Fuguet, 1987, p. 111.
  24. Arranz i Fuguet, 1987, p. 109.
  25. Arranz i Fuguet, 1987, p. 112-116.
  26. Arranz i Fuguet, 1987.
  27. Arranz i Fuguet, 1987, p. 135.
  28. Arranz i Fuguet, 1987, p. 107.
  29. Arranz i Fuguet, 1987, p. 128.
  30. Arranz i Fuguet, 1987, p. 163-168.

Bibliografia

  • Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 84-871-0407-7. 
  • Arranz, Manuel; Fuguet i Sans, Joan. El palau Marc. Els March de Reus i el seu palau a la Rambla de Barcelona (amb un estudi annex de Carles M. Solsona i Piña, arquitecte sobre la recuperació de l'edifici). Barcelona: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN 84-393-2002-7. 

Enllaços externs

Read other articles:

Recess: School's Out Título La banda del patio: La película (España) Llegó el recreo (Hispanoamérica)Ficha técnicaDirección Chuck SheetzProducción Stephen SwoffordGuion Paul GermainBasada en Recess de Paul Germain y Joe AnsolabehereMúsica Denis M. HanniganProtagonistas Rickey D'Shon Collins Jason Davis Paul Wilson Ashley Johnson Andrew Lawrence Courtland Mead Pamela Adlon Dabney Coleman Robert Goulet Melissa Joan Hart April Winchell James Woods Allyce Beasley H.S. Hughes Ver todos lo...

 

ماركو موسلين (بالفرنسية: Marko Muslin)‏    معلومات شخصية الميلاد 17 يونيو 1985 (العمر 38 سنة)بريست  الطول 1.85 م (6 قدم 1 بوصة) مركز اللعب لاعب وسط  الجنسية فرنسا  معلومات النادي النادي الحالي فولن الرقم 6 مسيرة الشباب سنوات فريق بريست المسيرة الاحترافية1 سنوات فريق م. (ه

 

Article principal : Boulevard périphérique de Paris. L'accidentologie sur le boulevard périphérique de Paris recense le nombre annuel de victimes et d'accidents corporels ainsi que la typologie des victimes par catégories d'usagers. Victimes Il a été dénombré 777 accidents corporels en 2010 sur le boulevard périphérique et les échangeurs, contre 821 en 2009 et 801 en 2008, occasionnant 969 victimes (dont respectivement un mort et 80 blessés graves en 2010, 3 m...

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Victor Herbert Melodies, Vol. 1 – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (September 2015) (Learn how and when to remove this template message) 1939 studio album by Bing Crosby, Frances Langford, Florence George, Rudy ValléeDecca Presents A Collection ...

 

American music executive Don IennerBorn1951 or 1952 (age 71–72)NationalityAmericanOccupationMusic executiveKnown forPresident of Columbia RecordsLabelsColumbiaEpic RecordsSony Music NashvilleSony Urban MusicArista RecordsMillennium Records Don Ienner (/ˈaɪnər/ EYE-nər; born 1951/1952[1]) is an American music executive. He served as president of Columbia Records from 1989 to 2003, and as chairman from 1994 to 2003. In April 2003 he became president of Columb...

 

Building of Liverpool John Moores University The James Parsons Building The James Parsons Building is the single largest building belonging to Liverpool John Moores University in Liverpool, England. It is located at LJMU's Byrom Street City Campus and built in 1960 as part of Liverpool Polytechnic. Later additions were made in 1966 and 1970, although extensive modernisation is taking place internally and externally as of 2010.[1] The James Parsons Building has a gross floor area of 29...

Nishi-ku 西区Distrik kotaLokasi Nishi-ku di kota HiroshimaNegara JepangWilayahChūgokuPrefektur HiroshimaKotaHiroshimaLuas • Total35,6 km2 (137 sq mi)Populasi (Oktober 1, 2015) • Total190.929 • Kepadatan5,363/km2 (13,89/sq mi)Zona waktuUTC+09:00 (JST)Kode pos733-8530Alamat2-2-1 Fukushimachō,Nishi-ku, Hiroshima-shi, Hiroshima-kenSitus webSitus web resmi Nishi-ku (西区code: ja is deprecated , Nishi-ku) adalah salah satu...

 

Canadian cooking television show This article is about the Canadian cooking show. For the US web series, see Sugar (2018 TV series). For other uses, see Sugar (disambiguation). SugarLogo of TV Show Sugar, as seen on the book cover of the same name. (The book contains recipes from the show.)GenreCooking showDirected byMichael HooeyPresented byAnna OlsonTheme music composerJack LenzOpening themeSugar themeCountry of originCanadaOriginal languageEnglishNo. of seasons5No. of episodes151Production...

 

Artikel ini menggunakan kata-kata yang berlebihan dan hiperbolis tanpa memberikan informasi yang jelas. Silakan buang istilah-istilah yang hiperbolis tersebut. (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) Tariu Borneo Bangkule RajakngBenderaSingkatanTBBRPendiriPanglima JilahDidirikan diMempawah, Kalimantan Barat, IndonesiaStatusAktifTipeOrganisasi MasyarakatTujuanPelestarian adat dan budayaKantor pusatPontianak, IndonesiaLokasiPulau KalimantanWilayah layanan Kalimantan ...

Lawrence William Herchmer (25 April 1840 – 17 February 1915) was a Canadian and British police commander and army officer, who was also employed as a farmer, brewer and civil servant. He served as the fifth Commissioner of the North-West Mounted Police,[1] from April 1, 1886 to July 31, 1900.[2] Born in Shipton-on-Cherwell, England,[3] Herchmer served with the British Army and, during 1872–4, as supply officer of the British Boundary Commission, then as Indian ...

 

Car endurance race in Australia 2023 Bathurst 12 Hour Previous 2022 Next 2024 2023 Liqui-Moly Bathurst 12 HourEvent InformationDate3–5 February 2023LocationBathurst, New South WalesVenueMount Panorama CircuitResultsRace 1Distance laps kmPole position Maro EngelGruppeM Racing 2:00.8819 The 2023 Liqui Moly Bathurst 12 Hour was an endurance race for FIA GT3 cars and invited vehicles, staged at the Mount Panorama Circuit in Bathurst, New South Wales, Australia, on 5 February 2023. It was the op...

 

Pulau BaffinNama lokal: ᕿᑭᖅᑖᓗᒃ (Qikiqtaaluk)GeografiLokasiKanada UtaraKoordinat69°N 72°W / 69°N 72°W / 69; -72 (Baffin Island)Koordinat: 69°N 72°W / 69°N 72°W / 69; -72 (Baffin Island)KepulauanKepulauan ArtikLuas507.451 km2Peringkat luaske-5Titik tertinggiGunung Odin (2.147 m)PemerintahanNegaraCanadaWilayahNunavutKota terbesarIqaluit (6.184 jiwa)KependudukanPenduduk10.745 jiwa...

This biography of a living person needs additional citations for verification. Please help by adding reliable sources. Contentious material about living persons that is unsourced or poorly sourced must be removed immediately from the article and its talk page, especially if potentially libelous.Find sources: Ariel Weinmann – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (January 2013) (Learn how and when to remove this template message) Αrіel Wеіnmа...

 

German boxer Harry SteinBorn(1905-01-20)January 20, 1905Bytom, PolandDiedDate unknown; believed to be prior to 1948Nationality GermanPolish by birthRussianStatisticsWeight(s)FlyweightFeatherweightStanceOrthodox Boxing recordTotal fights110Wins62Wins by KO21Losses24Draws21No contests3 Harry Stein (born January 20, 1905, in Bytom, than East Prussia; date of death unknown, before 1948) was a German amateur boxing champion in 1922 and 1923 in the flyweight(- 51 kg) and featherweight division...

 

Railway station in Makubetsu, Hokkaido, JapanThis article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Satsunai Station – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (July 2023) (Learn how and when to remove this template message)Satsunai Station札内駅General informationLocationMakubetsu, Hokkaido(北海道中川...

1994 studio album by Frank BlackTeenager of the YearStudio album by Frank BlackReleasedMay 23, 1994 (1994-05-23)StudioAmerican Recording Co. (Calabasas, California)Castle Oaks (Calabasas, California)The Clubhouse (Burbank, California)The Chapel (Los Angeles, California)Can-Am (Los Angeles, California)GenreAlternative rockLength62:51Label4ADElektraProducerEric Drew FeldmanFrank BlackAlistair ClayFrank Black chronology Frank Black(1993) Teenager of the Year(1994) The Cult...

 

2014 single by Yoko OnoAngelSingle by Yoko OnoReleasedAugust 26, 2014GenreDanceLabelMind Train / TwistedProducer(s)Yoko OnoYoko Ono singles chronology Walking on Thin Ice (2013) Angel (2014) Woman Power (2015) Angel is a single released by Yoko Ono on August 26, 2014 through Mind Train / Twisted. It reached number one on Billboard's Hot Dance Club Play chart. Track listing Remixes Part 1 Angel (Dank Club mix) – 5:03 Angel (Dank Trap mix) – 4:04 Angel (Soul Cartel Club mix) – 6:02 An...

 

Voce principale: Biathlon ai XXII Giochi olimpici invernali.   10 km sprint maschileSoči 2014 Informazioni generaliLuogoKrasnaja Poljana Periodo8 febbraio Partecipanti87 da 31 nazioni Podio Ole Einar Bjørndalen  Norvegia Dominik Landertinger  Austria Jaroslav Soukup  Rep. Ceca Edizione precedente e successiva Vancouver 2010 Pyeongchang 2018 Nel biathlon ai XXII Giochi olimpici invernali la gara dello sprint maschile si è disputata nella giornata dell'8 febbraio nell...

Historic district in Connecticut, United States United States historic placeEast Haddam Historic DistrictU.S. National Register of Historic PlacesU.S. Historic district The Nathan Hale SchoolhouseShow map of ConnecticutShow map of the United StatesLocationCT 149, Broom, Norwich, Creamery, Lumberyard, and Landing Hill Rds., East Haddam, ConnecticutCoordinates41°27′23″N 72°27′45″W / 41.45639°N 72.46250°W / 41.45639; -72.46250Area110 acres (45 ha)Architec...

 

Town in Hunan, People's Republic of ChinaFanjiang Town 翻江镇TownResidential buildings in Fanjiang Town.Fanjiang TownLocation in HunanCoordinates: 27°50′04″N 112°10′38″E / 27.83444°N 112.17722°E / 27.83444; 112.17722CountryPeople's Republic of ChinaProvinceHunanPrefecture-level cityXiangtanCounty-level cityXiangxiangArea • Total133.39 km2 (51.50 sq mi)Population42,880Time zoneUTC+8 (China Standard)Postal code411400Area code0732...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!