Ja en 1931Adolfo Salazar havia alertat sobre la necessitat de la creació d'una orquestra que treballara amb un rigor i una qualitat que només es podia trobar a partir de l'estabilitat laboral dels seus membres.
El 27 d'abril de 1940 es constituïx la Comissaria General de la Música i es nomena un triumvirat directiu format per Mossèn Nemesio Otaño, José Cubiles i Joaquín Turina amb Federico Sopeña com a ajudant, una Ordre Ministerial de 10 de juliol de 1940 creava l'Orquestra Nacional amb una plantilla de 176 professors per la fusió de les dos orquestres madrilenyes anteriorment citades.
Els concerts referència d'esta època es produïxen del dia 15 d'octubre a l'1 de novembre sota la direcció d'Ernesto Halffter són quatre programes diferents de música espanyola a excepció de compositors afins al bàndol republicà i l'estrena del balletJoc de cartes de Stravinski. En estes dates també és dirigida per primera vegada per Enrique Jordá i per José María Franco.
La trajectòria irregular d'este conjunt obliga a convocar un concurs-oposició per a crear la "vertadera-definitiva" Orquestra Nacional per Ordre Ministerial de 17 de maig de 1941. Joaquín Turina presidiria eixes oposicions junt amb Federico Sopeña (secretari), sense vot, i les proves es van acabar el març de 1942. Sota la direcció del mestre portuguès Pedro de Freitas Branco en el Teatro María Guerrero el 25 de març de 1942 i sobretot el 31 de març de 1942 també en el Teatro María Guerrero considerat com el primer concert oficial de l'Orquesta Nacional de España i adoptada esta data com el dia d'arrancada d'activitat de l'ONE. El programa l'Obertura de Les bodes de Figaro de Mozart, La Simfonia Dante de Liszt, Mort i transfiguració de Strauss, el Preludi a la sesta d'un faune de Debussy i el Bolero de Ravel
El 16 d'octubre de 1942 debuta un altre il·lustre de l'orquestra, Eduard Toldrà. Com l'orquestra començava a sonar i era necessari planificar la seua activitat, urgia començar a comptar amb un director titular. Amb setanta anys Bartolomé Pérez Casas, era un excel·lent director d'orquestra. En contra seu, el període republicà barceloní amb l'Orquestra Nacional dels perdedors, i ell mateix, prou en contra d'un projecte fatal per a la seua benvolguda Orquesta Filarmónica de Madrid. Després d'un període de prova, inclosa una gira a Lisboa i Porto al maig de 1944 va ser nomenat director titular. Anteriorment havia dirigit l'orquestra per primera vegada al Teatro Español el 7 de maig de 1943.
El dia 1 de gener de 1947 es publica un B.O.E. que solidifica l'existència oficial de l'ONE. En els dies següents es confirma Bartolomé Pérez Casas com a director titular al mateix temps que s'eleva al mateix rang a Ataúlfo Argenta, que tenia la plaça de "piano, celesta i joc de timbres" des de 1945, donant-se el cas que l'orquestra va tindre dos directors titulars de l'any 1947 al 1949.
El pianista càntabre va començar els seus vincles amb la direcció en l'Orquesta de Radio Nacional així com a l'Orquesta de Cámara de Madrid que començava el seu camí. El 10 d'octubre de 1945, va dirigir per primera vegada a l'ONE com a director invitat en el Teatro Calderón un concert a la manera antiga de tres parts. El 9 de novembre dirigix un altre concert en el Palacio de la Música. Dos concerts al desembre i el 15 de febrer reposa el Concert d'Aranjuez amb Regino Sainz de la Maza. Dos concerts al Teatro Lope de Vega de Sevilla amb el seu mestre el pianista Winfried Wolff i amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó i per fi el 24 de gener de 1947 dirigix a l'ONE com a mestre titular les Deu melodies basques de Guridi, Les Variacions Bridge de Britten i la Simfonia Heroica, una cosa que va seguir durant tota la seua carrera: música espanyola, música del present i un gran clàssic.
Va ser-ne el director fins a la seva mort, el 1958. Aquest va ser un dels períodes més brillants de l'orquestra tant per la qualitat tècnica com pel repertori. A continuació van venir quatre anys difícils fins al nomenament de Rafael Frühbeck de Burgos, que es va quedar en el càrrec de 1962 fins a 1978, dirigint més de 700 concerts.
Alonso, Luis, 40 años Orquesta Nacional, Dirección General de Música y Teatro, Madrid, 1982, ISBN 84-500-8277-3
Fernández-Cid, Antonio, Ataulfo Argenta, Biblioteca Nueva, Madrid, 1958. Direccion General de Bellas Artes Ministerio de Educación y Ciencia, Madrid, 1971.
Fernández-Cid, Antonio, estudio preliminar de Fernando Argenta "Ataulfo Argenta", Servicio de Publicaciones, Universidad de Cantabria, Santander, 2003
.svg){kind=small}
