Ja a l'època romana tardana es va parlar d'un Vicus Alno de Solmania (Soumagne). A l'època de Pipí I el Breu, el poble es troba a la creu de la via de les Ardenes i la via des Hêvurlins
El primer esment escrit data de l'inici del segle xii, però molt probablement, el poble va crear-se als entorns de 1005 quan l'emperador Enric II va cedir el territori, junt amb Soiron i Soumagne a la col·legiata de Sant Adalbert a Aquisgrà.
Durant la revolució industrial, la indústria dels claus, dels draps i dels canons de fusells va desenvolupar-s'hi, però va desaparèixer poc després de la segona guerra mundial.
Economia i geografia
Olne és un poble rural, típic del País d'Herve i dormitori, del qual els tres quarts són terres de conreu i 16% són construïts. De 2000 a 2005 unes 20 hectàrees de terres de conreu van urbanitzar-se. 40% de la població activa treballa a l'aglomeració liegesa. Tret d'unes pedreres, no hi ha cap indústria. Subsisteixen una vintena d'empreses agrícoles[.[2] Olne és el municipi del qual la població té els ingressos mitjans superiors del districte de Verviers i és un dels municipis de Bèlgica més rics.
S'hi fabriquen unes especialitats gastronòmiques: el formatge d'Herve, la botifarra negra agredolça i la doreye, un pastís d'arròs, de llet, de canella i d'ous.