Olimpíada d'escacs de 2010

Olimpíada d'escacs de 2010

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	1.306
Localització  i  dates
Localització	Khanti-Mansisk (Khàntia-Mànsia) 61° N, 69° E
Estat	Rússia
Interval de temps	20 setembre 2010 – 4 octubre 2010
Número d'edició	39  (2010)
Dades estadístiques
Partits	3.240

L'Olimpíada d'escacs de 2010 fou la 39a edició oficial de les Olimpíades d'escacs, torneig d'escacs organitzat per la Federació Internacional d'Escacs. Comprengué tant una competició absoluta^[1] com una d'específica per a dones, així com diversos altres esdeveniments dirigits a la promoció dels escacs. Se celebrà entre el 19 de setembre i el 4 d'octubre de 2010 a Khanti-Mansisk, a la Sibèria occidental, Rússia.^[2] Simultàniament, se celebrà l'assemblea general de la FIDE,^[3] en la qual s'elegí el nou president de l'organisme: fou reelegit Kirsan Iliumjínov, qui va derrotar Anatoli Kàrpov en la votació per 95 vots a 55.^[4]

Khanti-Mansisk va ser triada com a seu durant l'Olimpíada de 2006, batent les candidatures de Budva, Buenos Aires, Riga i Poznań. Rússia havia organitzat les Olimpíades d'escacs en tres ocasions anteriors: XII Olimpíada (1956) (encara com a Unió Soviètica), XXXI Olimpíada (1994) i XXXIII Olimpíada (1998).

Hi participaren un total de 1305 jugadors de 141 equips,^[5] repartits entre equips de cinc jugadors, un dels quals era suplent. Entre els jugadors, 254 eren Grans Mestres i 164 Mestres Internacionals.^[6]

Reglament

El torneig es disputà per sistema suís a 11 rondes; les partides es jugaven a un ritme de joc de 90 minuts per les primeres 40 jugades, i 30 minuts addicionals, més 30 segons d'increment per jugada.^[5] La puntuació dels equips es computava a raó de 2 punts per la victòria de l'equip, 1 per l'empat, i cap per la derrota. En cas d'empat en la classificació, s'aplicaven successivament els desempats:

• sistema Sonnenborn-Berger: suma dels punts dels adversaris contra els quals s'hagi jugat (excepte l'equip amb menor puntuació), cadascun multiplicat per la puntuació obtinguda per cada equip adversari;
• suma dels punts fets pels mateixos jugadors (game points);
• Buchholz: suma dels punts dels equips rivals, exclòs aquell amb la puntuació més baixa.^[7]

Tot i que inicialment s'havia previst la participació de cinc equips russos en total (tres al torneig obert, i dos al femení), finalment en foren vuit, cinc al torneig principal i tres al femení.^[8]

Torneig obert

Al torneig obert, o absolut, hi participaren 148 equips, cinc dels quals eren russos.^[8] L'equip de Romania es va retirar poc abans de l'inici de la competició, per discrepàncies dels jugadors amb la seva Federació.

Resultats per equips

A més a més de la classificació general, i sobre la base del seed,^[9] en cinc grups; varen obtenir premi les tres primeres seleccions classificades de cada grup (excloses les premiades amb medalla a la classificació general).

Pos.	Equip	Jugadors	[10] Seed	Elo	[11] 2	1	0	Punts	S-B
	Ucraïna	Vassil Ivantxuk, Ruslan Ponomariov, Pàvel Eliànov, Zahar Efimenko, Oleksandr Moissèienko	2	2737	19	8	3	0	380,5
	Rússia 1	Vladímir Kràmnik, Aleksandr Grisxuk, Piotr Svídler, Serguei Kariakin, Vladimir Malakhov	1	2755	18	8	2	1	379,5
	Israel	Borís Guélfand, Emil Sutovsky, Ilià Smirin, Maxim Rodshtein, Victor Mikhalevski	11	2676	17	7	3	1	367,5
4	Hongria	Péter Lékó, Zoltan Almasi, Judit Polgár, Ferenc Berkes, Csaba Balogh	5	2698	17	8	1	2	355,5
5	R.P. de la Xina	Wang Yue, Bu Xiangzhi, Wang Hao, Zhou Jianchao, Li Chao	3	2703	16	7	2	2	362,0
6	Rússia 2	Ian Nepómniasxi, Ievgueni Alekséiev, Nikita Vitiúgov, Ievgueni Tomaixevski, Artiom Timoféiev	4	2702	16	8	0	3	355,0
7	Armènia	Levon Aronian, Vladímir Akopian, Gabriel Sargissian, Arman Paixikian, Avetik Grigoryan	6	2698	16	7	2	2	345,0
8	Espanya	Aleksei Xírov, Francisco Vallejo Pons, Ivan Salgado Lopez, Jordi Magem Badals, Daniel Alsina Leal	16	2658	16	7	2	2	332,0
9	Estats Units	Hikaru Nakamura, Gata Kamsky, Alexander Onischuk, Yuri Shulman, Robert Lee Hess	9	2691	16	7	2	2	315,5
10	França	Maxime Vachier-Lagrave, Laurent Fressinet, Vladislav Tkachiev, Romain Edouard, Sebastien Feller	10	2681	16	6	4	1	311,5

Torneig femení

Al torneig femení hi participaren 114 equips, tres dels quals en representació d'Alemanya.^[8]

Incidències

A la primera ronda, l'equip del Iemen va refusar de jugar contra Israel, per motius polítics, i tots els jugadors israelians varen sumar una victòria sense jugar.

Notes i referències

1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
2. «Informació de l'olimpíada de 2010». Arxivat de l'original el 2020-09-17. [Consulta: 27 setembre 2010].
3. Programa del congrés de la FIDE Arxivat 2010-08-28 a Wayback Machine. (anglès)
4. «Ilyumzhinov wins FIDE election by 95 votes to 55». Chessbase.com, 29-09-2010. [Consulta: 3 octubre 2010]. (anglès)
5. «2010 Chess Olympiad Khanty-Mansiysk: Preview» (en anglès). Chessbase, 21-09-2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
6. Chess-results: participants al torneig open, participants al torneig femení
7. «FIDE Handbook: Olympiad Pairing Rules» (en anglès). FIDE. [Consulta: 22 setembre 2010].
8. «Russia with 8 teams at the Chess Olympiad» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2010. [Consulta: 21 setembre 2010].
9. Ordre donat per la mitjana d'Elo dels jugadors membres de cada equip
10. Tots els jugadors són Grans Mestres, llevat si s'indica expressament el contrari
11. Classificació a setembre 2010

Enllaços externs

• Lloc web oficial
• Olimpíada d'escacs de 2010, detalls del torneig Arxivat 2020-09-17 a Wayback Machine. (anglès)
• Informació prèvia al torneig Arxivat 2020-09-17 a Wayback Machine. (anglès)

Precedit per: XXXVIII Olimpíada

XXXIX Olimpíada (2010)

Succeït per: XL Olimpíada