Fa 8,2 cm de llargària màxima.[2] 15-16 espines i 8-9 radis tous a l'única aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. 28 vèrtebres. Absència d'espines en les superfícies laterals de l'os lacrimal i del primer os suborbital.[6] Inici de l'aleta dorsal per sobre del centre dels ulls. No presenta cap espina característicament allargada. Les membranes de la part espinosa de les aletes presenten incisions al voltant d'1/4 de la longitud de les espines.[2]Línia lateral contínua i amb 14-18 escates. 14-16 branquiespines (9-12 a la part inferior i 3-4 a la superior). Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 13-13 radis tous.[7]
És inofensiu per als humans[8] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (35 de 100).[11]
Referències
↑Jordan, D. S. i E. C. Starks, 1904. A review of the scorpaenoid fishes of Japan. Proceedings of the United States National Museum Vol. 27 (núm. 1351): 91-175, Pls. 1-2. [1]
↑ Mandritsa, S. A. i S. I. Usachev, 1990. A new species of the genus Ocosia (Jordan and Starks) (Scorpaeniformes, Tetrarogidae) from the western part of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 30(4):130-134. Pàg. 131.
↑Manilo, L. G. i S. V. Bogorodsky, 2003. Taxonomic composition, diversity and distribution of coastal fishes of the Arabian Sea. Journal of Ichthyology, v. 43 (suppl. 1): 75-149.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
Mandrytsa, S. A., 2001. Lateral line system and classification of scorpaenoid fishes (Scorpaeniformes: Scorpaenoidei). Ph.D. dissertation, Perm University. 1-393. (En rus, resum en anglès).