Núria Prims i Martínez

Núria Prims i Martínez

(2021)
Biografia
Naixement	29 setembre 1972 (52 anys) Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema
Activitat	1995 -
Premis
(2018)  Gaudí a la millor protagonista femenina

Núria Prims i Martínez (Barcelona, 29 de setembre de 1972) és una actriu catalana de cinema i televisió,^[1][2] i va fer els seus inicis en grups teatrals petits. El seu rostre es va popularitzar amb la sèrie de televisió Nissaga de poder, però ha treballat en pel·lícules com Historias del Kronen, El domini dels sentits, Un cos al bosc, Saïd, Sobreviviré, Inconscients o Trash, i també a la sèrie Hospital Central. El 2017 va interpretar a Carlana a la pel·lícula Incerta glòria, un paper que li va valdre el premi Gaudí 2018 a millor interpretació femenina.

Trajectòria professional

Ha treballat en un gran nombre de sèries i produccions a Catalunya, havent-se fet popular fora d'aquí per la seva participació en la sèrie Hospital Central. Es tracta d'una actriu que ha treballat molt en la pantalla petita, tot i que també té una llarga trajectòria en el cinema, en el qual va debutar l'any 1995 amb el director Montxo Armendáriz, en la pel·lícula Historias del Kronen; l'any següent van seguir tres més: El domini dels sentits, Andrea i Un cos al bosc.^[3]

L'any 1997 va participar en els llargmetratges Suerte i Sueños de sal, i l'any següent en la cinta de Fernando Colomo Los años bárbaros. El 1999 va treballar en les pel·lícules Saïd (dirigida per Llorenç Soler) i Sobreviviré (del director David Menkes), i en el curtmetratge Pensarás mal de mí, a les ordres d'Artur Rodríguez. Altres títols que consten en la filmografia de l'actriu són Prenent-te (Tomándote), de la directora Isabel Gardela, Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra i Inconscients, de Joaquim Oristrell, de l'any 2004. Després d'això, Prims s'ha dedicat principalment a la televisió.^[3]

A la pantalla petita va debutar l'any 1996, quan li van oferir el paper de Mariona Montsolís, filla del cap de la saga familiar, a la telenovel·la Nissaga de poder, una producció de la televisió catalana que va assolir un èxit enorme i que la va convertir en un personatge molt popular a Catalunya. Posteriorment, l'actriu ha participat en altres sèries, com La caverna, 16 dobles, Pataghoribí, A biblioteca da Iguana, Génesis: En la mente del asesino o El mirall. L'any 2009 s'incorpora a la sèrie Hospital Central, on interpreta la doctora Leyre Durán, una metgessa d'urgències sensible i romàntica. El 2017 estrenà Incerta glòria, film d'Agustí Villaronga basat en la novel·la homònima de Joan Sales,^[4] interpretant el paper de Carlana, una enigmàtica vídua que es defineix al film com una «dona aranya». Va guanyar el premi Gaudí 2018 a la millor protagonista femenina pel seu paper en aquesta pel·lícula.^[5]

Filmografia

Cinema 1995: Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz 1996: El domini dels sentits (segment "El gust"), de Teresa Pelegrí 1996: Andrea, de Sergi Casamitjana 1996: Un cos al bosc, de Joaquim Jordà 1997: Suerte, d'Ernesto Telleria 1997: Sueños de sal (curtmetratge), de Gloria Núñez 1998: Los años bárbaros, de Fernando Colomo 1999: Saïd, de Llorenç Soler 1999: Sobreviviré, de David Menkes 1999: Pensarás mal de mí (curtmetratge), d'Artur Rodríguez 2000: Prenent-te (Tomándote), d'Isabel Gardela 2001: Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra 2004: Inconscients, de Joaquim Oristrell 2004: Por accidente (curtmetratge), de Pablo Gomez-Castro i Julia Fontana Bassols 2008: Reencarnación, de Salomón Shang 2009: Trash, de Carles Torras 2009: Cinéclub, de Salomón Shang 2010: Madre e hija (curtmetratge), de Francesc Alarcón 2017: Incerta glòria, d'Agustí Villaronga 2020: La vampira de Barcelona, de Lluís Danés 2023: Un sol radiant, de Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny

Televisió 1995: Pedralbes Centre (1 episodi) 1996: Nissaga de poder, com Mariona Montsolís 2000: La caverna (telefilm), com Alicia 2003: 16 dobles, com Cristina Bofill 2005: Pataghoribí (telefilm), com Sandra 2005: Hospital Central, com Clara 2006: A Biblioteca da iguana (telefilm), com Lúa 2006: Ecos (telefilm), com Alba 2007: Génesis, en la mente del asesino (1 capítol), com Nuria 2007: Rumors, com Maria 2008: El mirall (El espejo) (telefilm), com Montse 2009: Hospital Central, com Dra. Leyre Durán

Premis

• 2000: Premi d'interpretació de la Vila de Montpeller, al Festival Internacional de cinema mediterrani de Montpeller^[6]
• 2002: Premi Poma de Plata a la millor actriu en opera prima, per Prenent-te, al LaCinemaFe, el festival de cinema llatinoamericà de Nova York^[7]
• 2018: Premi Gaudí a la millor protagonista femenina, per Incerta glòria.^[8]

Referències

1. «Núria Prims | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 juliol 2022].
2. «Acadèmics». [Consulta: 27 desembre 2021].
3. «Biografía de Núria Prims» (en castellà). biografias. [Consulta: 12 febrer 2014].
4. «Núria Prims: "L'Agustí no tan sols ha donat sentit a la meva carrera, sinó també a la meva vida"». Ara.cat.
5. «Núria Prims guanya el Gaudí a la millor protagonista pel seu paper a ‘Incerta Glòria’». Vilaweb, 29-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-15. [Consulta: 15 febrer 2018].
6. El seu currículum a Pizca Gutiérrez Arxivat 2011-09-15 a Wayback Machine. (castellà)  PDF
7. Nominacions i premis a IMDb (anglès)
8. «X Premis Gaudí». Acadèmia del Cinema Català, 2018. [Consulta: 30 juliol 2022].

Enllaços externs

• La seva fitxa a CatalanFilms
• La seva fitxa al web de Sant Andreu
• La seva fitxa a Pizca Gutiérrez Arxivat 2011-01-28 a Wayback Machine. (castellà)
• La seva fitxa a LaHiguera (castellà)