El níquel natiu és un mineral de la classe dels elements natius.
Característiques
El níquel natiu és l'ocurrència natural del níquel, de fórmula química Ni. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de grans cúbics euèdricss o cubs que fan entrecreixements entre ells, de 0,1 mil·límetres, tancats en heazlewoodita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz el níquel natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Es troba en roques ultramàfiques serpentinitzadaes com a resultat de l'activitat hidrotermal de baixa temperatura. També se'n troba en forma de flocs en placers. Es troba associat a altres minerals com: heazlewoodita, pirita, pirrotina, pentlandita, godlevskita, orcelita, mil·lerita, coure, calcopirita, calcocita o galena.[2] Va ser descobert l'any 1967 a Bogota, Canala (Província del Nord, Nova Caledònia).
Referències
- ↑ «Nickel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Nickel» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 gener 2016].
