L'or és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup del coure. La classificació de Nickel-Strunz classifica l'or en la subclasse de metalls i aliatges intermetàl·lics i en la família del coure-cupalita; mentre que la classificació de Dana el classifica en la subclasse de metalls fora del grup del platí.[2] L'or es considera un metall preciós, que des de l'antiguitat ha estat preuat per la seva bellesa, resistència als atacs químics i mal·leabilitat.[1] Com la majoria d'elements natius, presenta un punt de fusió relativament baix (1.063 °C). L'or s'utilitza com a estàndard en l'intercanvi econòmic internacional, així com en joieria, electrònica (com a conductor, tot i el seu elevat cost) i processos fotogràfics. L'or pot presentar diferents impureses de plata, coure, pal·ladi i mercuri.[1]
Classificació
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'or natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i context geològic
L'or es troba en quantitats rellevants en tres tipus de dipòsits:
També es pot trobar en dipòsits formats a partir de metamorfisme de contacte (com per exemple, en skarns); també en altres dipòsits hidrotermals i en dipòsits epitermals com ara les fumaroles marines.[1]
Morfologia
L'or se sol trobar formant grans disseminats en vetes de quars amb pirita i altres sulfurs com a minerals associats. També es troba en forma de grans arrodonits, palletes (nuggets) o escates (flakes), en dipòsits de tipus placer tant antics com actuals.[1] Les palletes són originàries de dipòsits hipogenètics, formant-se majoritàriament en vetes, però poden ser transformades mitjançant l'erosió i el transport.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Gold» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Gold» (en anglès). Webmineral.
- ↑ Hough, R. M., Butt, C. R. M., Reddy, S. M. & Verrall, M. (2007): Gold nuggets: supergene or hypogene? Australian Journal of Earth Sciences 54, 959-964.