No Hablamos Catalán (NHC) és una plataforma sociocultural creada a Fraga el 24 de juny de 2008, per tal d'oposar-se a l'aprovació de la Llei de llengües d'Aragó, i que argumenta que no es parla català més enllà dels límits de Catalunya. Els seus portaveus són de poblacions castellanoparlants i es va crear quan s'acusava la FACAO de relacionar-se amb grups d'extrema dreta i els seus dirigents de promoure la violència.[1] Va néixer a Fraga l'11 de juny de 2008. El seu motiu central és el rebuig a la denominació de català a la Franja com a tal. Està conformada tant per entitats associades amb posicions conservadores. Segons ella mateixa, neix com a reacció contra el concepte dels Països Catalans i el pancatalanisme.[2]
La plataforma rebutja la denominació de català de la llengua pròpia a Aragó i al nom de Franja. En el seu lloc, promou aragonès oriental, que crea confusió amb el dialecte de la llengua aragonesa, i Aragó oriental respectivament.[3][4] Defensa la seva postura contra la majoria dels frangencs, que denominen català a la seua llengua, combinant-la sovint amb altres denominacions localistes o pejoratives.[5] Rebutja també l'estandardització lingüística amb el català, presentant una proposta d'ortografia comuna. Ha obtingut finançament públic per a publicar una Antolochía Lliteraria en Aragonés (Oriental) (ss. XII-XXI): escríts actuáls de la chen de la Llitera.[4] En algunes de les seves manifestacions ha rebut suport de dirigents del Partit Popular i el Partit Aragonès.[6]
La plataforma es va oposar a la Llei de Llengües de l'any 2009, i va donar suport als ajuntaments que van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta.[7] La seva oposició a la Llei de Llengües no es deu a l'existència d'aquesta en si, sinó al reconeixement del català dins del territori aragonès.[2] En canvi, va donar suport expressament la Llei de Llengües d'Aragó de l'any 2013,[8] coneguda com la llei del LAPAO, i de la que en fou un dels seus promotors més destacats.
Aquesta organització afirma estar composta per 29 associacions aragoneses, vuit d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó i onze organització polítiques, la més rellevant de les quals és el Rolde Choben, l'organització juvenil del Partit Aragonés (PAR).[9] Els promotors van ser Pablo Pintado, membre del Rolde Choben i del Partit Aragonès, Héctor Castro del Partit Aragonès, Lorenzo Pastor del Partit Aragonès, Raúl Vallés i Adolfo Herrera.[cal citació] Les entitats que la Plataforma diu que la componen són les següents:[cal citació]