PROFILBARU.COM

Mèlvera
Auxis rochei
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	170355
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae
Tribu	Thunnini
Gènere	Auxis
Espècie	Auxis rochei ; (Risso, 1810)
Nomenclatura
Sinònims	Auxis bisus (Rafinesque, 1810); Auxis maru (Kishinouye, 1915); Auxis ramsayi (Castelnau, 1879); Auxis rochei (Risso, 1810); Auxis thazard(non Lacepède, 1800); Auxis thynnoides (Bleeker, 1855); Auxis vulgaris (Cuvier, 1832); Euthynnus affinis (non Cantor, 1849); Scomber bisus (Rafinesque, 1810); Scomber rochei (Risso, 1810); Thunnus rocheanus(Risso, 1827); Thynnus rocheanus (Risso, 1827);

La mèlvera, la melva, el bísol^[2] (Auxis rochei) és una espècie de peix de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.^[3]

Morfologia

La talla màxima és de 70 cm.
Cos fusiforme i hidrodinàmic de secció circular.
Té la pell llisa amb poques escates.
La línia lateral és ondulada.
En el peduncle caudal hi ha una carena.
El cap és cònic i agut.
La boca és petita.
Les dues aletes dorsals es troben separades, la primera de les quals és més alta.
Després de la segona dorsal apareixen 8-9 pínnules, també presents, però en menor nombre, darrere l'anal.
Les pectorals són petites i triangulars.
Les pèlviques també són petites. La caudal és semilunar.
El dors és gris blavós amb línies negres i el ventre platejat.^[4]

Auxis rochei eudorax (Collette & Aadland, 1996). Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.^[5] Es troba al Pacífic oriental.^[5]
Auxis rochei rochei (Risso, 1810).^[6] Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.^[7] Es troba a l'Índic, el Pacífic i l'Atlàntic, incloent-hi la mar Mediterrània.^[7]

Es reprodueix durant els mesos d'estiu. Els ous i les larves són pelàgiques.^[8]

És epipelàgic oceànic que durant l'estiu s'apropa a la costa.^[8]

És cosmopolita d'aigües temperades i càlides (la seva temperatura óptima és entre 27 i 27,9 °C):^[11] és present a l'Atlàntic (des del Canal de la Mànega avall), a l'Índic, al Pacífic i a tot el Mediterrani.^[10]

Formen bancs i realitzen migracions.^[8]

Es captura amb arts d'encerclament, almadraves i amb fluixa. Es comercialitza fresc, congelat, fumat i envasat.^[11]

↑ Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
↑ «Melva». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 20 maig 2022].
↑ UNEP-WCMC Species Database^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 220.
↑ ^5,0 ^5,1 FishBase (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^7,0 ^7,1 FishBase (anglès)
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 220.
↑ Discover Life (castellà)
↑ ^10,0 ^10,1 Asturnatura.com (castellà)
↑ ^11,0 ^11,1 World Register of Marine Species (anglès)