El Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC) fou un grup polític creat el novembre de 1940 per un grup de catalans exiliats a Mèxic escindits del PSUC a causa de la seva subordinació a les directrius marcades pel PCE i com a reacció al Pacte Mólotov-Ribbentrop l'agost de 1939. Ben aviat se li uniren militants procedents d'altres organitzadors com Estat Català, USC o la UGT.
L'ideari del partit consistia a donar suport a la independència de Catalunya i, per primer cop en una organització política, la unitat nacional dels Països Catalans.[2] També aplegava reivindicacions de l'ideari socialista com la nacionalització de la banca, dels serveis públics i de les mines, una distribució justa de la terra, la creació d'un gran sindicat català, la formació d'un exèrcit català, i signar acord amb grups que reivindiquessin el mateix que ells a la resta de l'Estat espanyol (cosa que es concretaria poc després en el pacte Galeusca). Totes aquestes reivindicacions pretenien aplegar militants catalanistes procedents del socialisme i del nacionalisme, de manera que signaren un manifest amb el Grop Nacionalista Radical el més bel·ligerant dels partits i grups dels catalans d'Amèrica, per tal d'atraure suport econòmic de les comunitats catalanes d'Amèrica.
D'antuvi el seu butlletí oficiós era Informacions de Catalunya, dirigit per Lluís Aymamí i Baudina, Tísner i Pere Matalonga. El gener de 1942 fundaria el seu propi Butlletí d'Informació del MSEC, del que en sortirien tres números.[3]
El març del 1941 els dirigents del grup, encapçalats per Manuel Serra i Moret (aleshores exiliat a l'Argentina), Marià Martínez i Cuenca i l'escriptor Joan Sales i Vallès (exiliat a la República Dominicana) signaren el manifest "A tots els treballadors catalans dispersos pel món. A tots els obrers i camperols de Catalunya", que significarà la transformació del MSEC en un nou partit polític, el Partit Socialista Català, que comptava amb grups de suport i simpatitzants no sols a Amèrica (Argentina, Xile, Mèxic, Colòmbia) sinó també a França i la Gran Bretanya.
