El primer pacte Galeusca (també anomenat Triple Aliança) fou signat a la seu del CADCI l'11 de setembre del 1923 per representants de diverses associacions i partits:
En el document es reclama plena sobirania política per a les tres nacions i proposen la creació d'un consell conjunt per a unir forces. Tanmateix, la dictadura de Primo de Rivera, les diferències ideològiques entre Estat Català i el PNB i la poca força política dels nacionalistes gallecs van deixar el projecte en via morta. Fins al 1933 no es tornà a proposar la reavivació del pacte, quan el PNB s'alià amb Francesc Cambó, Acció Catalana i Palestra. Però el 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de la Segona República Espanyola i el País Basc, amb motiu d'unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d'Esquerra Republicana de CatalunyaJosep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte. Durant la guerra civil espanyola, i un cop va obtenir l'autonomia per al País Basc, el PNB va preferir aliar-se amb Esquerra Republicana de Catalunya i durant un temps es va fer molta propaganda; quan el País Basc fou ocupat per les tropes franquistes el 1937, el govern autònom es va instal·lar a Barcelona.
El Pacte Galeusca de 1941
Un cop a l'exili, el 9 de maig de 1941 es va promoure el segon pacte a Buenos Aires, sota el nom de Galeuzka, tot reclamant l'autodeterminació dels tres pobles i el suport dels aliats. Els signants foren:
El pacte fou ratificat a Mèxic el 22 de desembre de 1944 per representants de la Comunitat Catalana de Mèxic, PNB, ELA-STV, Partit Galleguista, Estat Català, Acció Catalana, CADCI, el Secretariat de Militats d'ERC el Partit Socialista Català i la Unió de Catalans Independents. Aquests nomenaren un secretariat tripartit format per Joan Loperena i Romà (Catalunya), José Luis Irisarri (Euskadi) i Juan López (Galícia). Entre altres objectius, es proposava combatre el règim franquista, afirmar la identitat de les tres nacions, defensar els seus drets, treballar pel restabliment de la república i oposar-se a la restauració de la monarquia.