Montserrat Mainar i Benedicto (Barcelona, 1928 — Barcelona, 22 de febrer de 2015) fou una esmaltadora catalana.
Filla de Josep Mainar i Pons, es formà a l'Escola Massana amb Miquel Soldevila. En els seus inicis, col·laborà amb Alexandre Cirici en el disseny de vestuari per a l'Esbart Verdaguer, per exemple, i participà en iniciatives com la fundació dels Salons de Maig i d'Art Femení. Aviat s'interessà per la tècnica de l'esmalt i les seves noves aplicacions i va fer la primera exposició individual a les Galeries Syra de Barcelona, el 1957.[1][2]
El 1952 guanyà el Concurso Exposición de la Santa Cena del Congrés Eucarístic de Barcelona,[3] del 1955 el Gran Premi d'esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte[4] i el 1961 fou convidada a la Mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres. El 1975 obtingué el premi de la Biennal Internacional de Llemotges, el certamen més acreditat de l'especialitat.[5] Ha exposat habitualment per mostrar la seva obra a les galeries de Barcelona Syra i Rovira, o bé a Sabadell –Galería lntel·lecte–, Madrid, Londres, o altres ciutats europees. El 2008, amb motiu del seu vuitantè aniversari, va fer una exposició a la sala Rovira de Barcelona.[6]
Els seus esmalts són plats i bols, creus i copes, botons i collarets, plaques i trofeus, però també grans plafons figuratius i revestiments murals. De la seva obra, caracteritzada per la riquesa de textures i la gamma cromàtica que aconseguia amb les insòlites combinacions de materials, cal destacar la inspirada en la lectura dels clàssics: els poemes d'Homer o bé el Tirant lo Blanc, dels quals n'oferia una visió amable i mediterrània. Però la seva obra més popular és el frontal de l'altar major de la basílica de Montserrat (1958), en el qual va representar el Sant Sopar.[1][6]
L'èxit més important de la carrera de Mainar va ser la d'explorar a fons la tècnica i l'ofici de l'esmalt, considerat un art menor fins aleshores, i elevar-lo a categoria d'art major amb tota mena de possibilitats expressives.[6][7]
Conserven obra de Montserrat Mainar el Museu d'Història de l'Hospitalet i el Museu del Disseny de Barcelona.[8][9]