Missa núm. 6 (Schubert)

Missa núm. 6

Franz Schubert el 1825
Títol original	Mass No. 6 in E-flat major (en)
Forma musical	Missa
Tonalitat	mi bemoll major
Compositor	Franz Schubert
Creació	1828
Data de publicació	1865
Catalogació	D. 950
Durada	60'
Sèrie	Misses de Franz Schubert
Estrena
Estrena	4 d'octubre de 1829
Escenari	Església d'Alsergrund de Viena,
Director musical	Ferdinand Schubert
Moviments
Kyrie. Andante con moto, quasi Allegretto (mi bemoll major) Gloria. Allegro moderato e maestoso (si bemoll major) Domine Deus, Agnus Dei... Andante con moto (si bemoll major) Quoniam to solus sanctus... Allegro moderato e maestoso (si bemoll major) Cum sancto Spiritu... Moderato (si bemoll major) Credo. Moderato (mi bemoll major) Et incarnatus est... Andante (la bemoll major) Et resurrexit... Moderato (mi bemoll major) Sanctus. Adagio (mi bemoll major) Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo (mi bemoll major) Benedictus. Andante, la bemoll) Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo (mi bemoll major) Agnus Dei. Andante con moto (Do menor) Dona nobis pacem... Andante (mi bemoll major) Agnus Dei... Andante (mi bemoll menor) Dona nobis pacem... Andantino (mi bemoll major)

La missa núm. 6 en mi bemoll major, D. 950, és una missa composta per Franz Schubert durant el 1828 i estrenada a l'església d'Alsergrund de Viena el 4 d'octubre de 1829, quan feia gairebé un any que Schubert havia mort. Va ser composta per a dos tenors solistes, soprano, contralt, baix i cor. Està classificada com a missa solemnis.^[1] Es tracta d'una obra mestra del gènere plena de referències a Beethoven, Mozart, Haydn i Bach.^[2][3] Destaquen la gran fuga del Gloria, el començament amenaçador del Credo, la sorprenent marxa fúnebre del Crucifixus, o el tranquil lirisme del Benedictus. La crítica va veure en aquesta obra una foscor més pròpia d'un rèquiem que d'una missa.^[4][5]

La Stadtkonvikt a Viena, on va estudiar Schubert

Michael Leitermeyer envoltat de la seva família, al voltant de 1840. Leitermayer, mestre de capella de l'Església de la Santíssima Trinitat (Alserkirche) d'Alsergrund, Viena, va encarregar aquesta missa a Schubert

Schubert va escriure sis misses, però només les dues últimes de grans dimensions, la de la bemoll (1820) i la de mi bemoll major.^[6] La tardana Missa en mi bemoll, tot i que se'n discuteix la seva manca de qualitats universals, és de les que s'assegura que posseeix una riquesa de noves sensibilitats, tant intel·lectuals com emotives, que havien estat estimulades i alliberades per la composició del Winterreise.^[7]

Estructura

La missa consta de sis moviments. Les representacions requereixen aproximadament una hora.

1. Kyrie Andante con moto, quasi Allegretto, mi bemoll major, 3/4
2. Gloria Allegro moderato e maestoso, si bemoll major, temps comú

   Domine Deus, Agnus Dei... Andante con moto, si bemoll major, 3/4

   Quoniam to solus sanctus... Allegro moderato e maestoso, si bemoll major, temps comú

   Cum sancto Spiritu... Moderato, si bemoll major, alla breve

3. Credo Moderato, mi bemoll major, alla breve

   Et incarnatus est... Andante, la bemoll major, 12/8

   Et resurrexit... Moderato, mi bemoll major, temps comú

4. Sanctus Adagio, mi bemoll major, 12/8

   Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo, mi bemoll major, 2/4

5. Benedictus Andante, la bemoll major, alla breve

   Osanna in excelsis... Allegro ma non troppo, mi bemoll major, 2/4

6. Agnus Dei Andante con moto, do menor, 3/4

   Dona nobis pacem... Andante, mi bemoll major, alla breve

   Agnus Dei... Andante, mi bemoll menor, 3/4

   Dona nobis pacem... Andantino, mi bemoll major, alla breve

Referències

1. Shrock, 2009, p. 383.
2. «Demà l'Orfeó Català i l'OBC interpretaran al Palau la Missa núm. 6, en Mi bemoll de Schubert». Palau de la Música. [Consulta: 1r novembre 2015].
3. Pascual, Josep. «Comentaris del programa». Palau de la Música, 12-06-2014. [Consulta: 1r novembre 2015].
4. Anderson, Keith. «anglès Ressenya del disc» (en anglès). Naxos. [Consulta: 1r novembre 2015].^{[Enllaç no actiu]}
5. Programa de ma, 22 novembre 2015. 
6. Larrañeta, Pablo. «L'última missa» (en castellà). Rtve. [Consulta: 1r novembre 2015].
7. Brown i Sams, 1980, p. 1.

Bibliografia

• Brown, M.; Sams, E. Stanley Sadie. New Grove Dictionary of Music and Musicians, 1980. ISBN 9780333231111. 
• Shrock, Dennis. Choral Repertoire, 2009. ISBN 9780199716623. ^{[Enllaç no actiu]}
• Black, Leo. Franz Schubert: Music and Belief, 2003. ISBN 9781843831358. ^{[Enllaç no actiu]}
• Howie, Crawford. «Small is beautiful: Schubert's smaller sacred works». A: The Unknown Schubert, 2008. ISBN 9780754661924. ^{[Enllaç no actiu]}
• Von Hellborn, Heinrich Kreissele. The Life of Franz Schubert. 2, 1869.  Arxivat 2022-01-17 a Wayback Machine.
• Gibbs, Christopher H. The Cambridge Companion to Schubert, 1997. ISBN 9780521484244. ^{[Enllaç no actiu]}
• Greene, David Mason. Biographical Encyclopedia of Composers, 1985. ISBN 9780385142786. ^{[Enllaç no actiu]}
• Newbould, Brian. Schubert: The Music and the Man, 1999. ISBN 9780520219571. ^{[Enllaç no actiu]}
• Hawkshaw, Paul. «Anton Bruckner and the Austrian Choral Tradition». A: Nineteenth-Century Choral Music, 2013. ISBN 9781136294099. ^{[Enllaç no actiu]}
• Johannes Brahms: Life and Letters, 1997. ISBN 9780199247738. ^{[Enllaç no actiu]}
• Rushton, Julian. «Music and the poetic». A: The Cambridge History of Nineteenth-Century Music. Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-59017-4. ^{[Enllaç no actiu]}