Nasqué en una família benestant. El seu pare, Joan Lluís Oliver i Sabrafín (ca.1834-1897), era un destacat periodista que havia treballat per El Correo de Mallorca i La Almudaina, entre d'altres.[2] Miquel dels Sants, en acabar el batxillerat, començà a treballar a La Opinión i El Anunciador Balear.[2] El 1881, en ocasió del segon centenari de la mort de Pedro Calderón de la Barca, va rebre una menció honorífica en un concurs de l'Ajuntament de Palma.[2]
El mateix 1881 es traslladà a Barcelona per a estudiar Dret. Travà relacions amb gent propera a la revista L'Avenç i al modernisme català com Narcís Oller, Josep Yxart, Francesc Matheu, Joan Sardà i d'altres, dels qui aprengué el que va poder.[2] No deixà mai d'escriure durant aquesta etapa, i quan tornà a Palma escrigué anàlisi política a La Almudaina, fundat el 1887 per son pare,[3] i fundà La Roqueta, en català.[2] Després de tornar a Barcelona per acabar la carrera de Dret, el 1892 retornà a Palma per a treballar al consell d'administració del banc Fomento Agrícola Balear, mentre seguia treballant de periodista, on anà ascendint fins que el 1897 fou nomenat director del banc de La Almudaina.[2]
La darrera dècada del segle xix escrigué articles i llibres, com La cuestión regional, el 1899, on criticava el centralisme de la Restauració espanyola, una obra que va marcar l'inici del Mallorquinisme i del regionalisme balear. D'aquesta època també destaquen Cosecha periodística del 1891, Mallorca durante la primera revolución, 1808-1814, del 1901 o La literatura en Mallorca, el 1903.[2]
El 1903 decidí tornar a Barcelona, inicià col·laboracions amb el Diari de Barcelona fins a ser-ne director el 1904, un càrrec que ostentà dos anys, fins que marxà per diferències ideològiques.[2] El 1906 passà a esdevenir membre preeminent de la troica directiva de La Vanguardia, juntament amb Ezequiel Boixet i Alfred Opisso, fins que el 1916 fou designat director, càrrec que mantingué fins al 1920, any de la seva mort.[2] Sota la direcció de Miquel dels Sants Oliver, La Vanguardia contractà prestigiosos col·laboradors del Diari de Barcelona, degà de la premsa continental, i fou el primer diari espanyol que envià corresponsals a París i Berlín. En aquella època es convertí, amb més de 80.000 exemplars, en el diari de més difusió de Catalunya.
Obres Completes (Direcció: Pere Rosselló Bover) (Edició en curs).
OC, 1. Mallorca durante la primera Revolución (I) (1999). Estudi preliminar de Pere Fullana Puigserver. Palma: Lleonard Muntaner Editor. 283 p.
OC, 2. Mallorca durante la primera Revolución (II) (1999). Palma: Lleonard Muntaner Editor. 276 p.
OC, 3. Hojas del sábado (I). De Mallorca (2000). Estudi preliminar de Pere Rosselló Bover. Palma: Lleonard Muntaner Editor. 222 p.
OC, 4. Hojas del sábado (II). Revisiones y centenarios (2001). Estudi preliminar de Francisco Díaz de Castro. Palma: LLeonard Muntaner Editor. 206 p.
OC, 5. Hojas del sábado (III). La herencia de Rousseau (2012). Estudi preliminar d'Antoni-Lluc Ferrer. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans. 185 p.
OC, 6. Hojas del sábado (IV). Comentarios de política y patriotismo (2013). Estudi preliminar d'Antoni Marimon. Palma: Lleonard Muntaner i Institut d'Estudis Catalans. 194 p.
OC, 7. Hojas del sábado (V-VI). Historias de los tiempos terribles. Algunos ensayos (2014). Pròleg de Jordi Casassas Ymbert. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans 360 p.
OC, 8. Mestres i amics (2015). Pròleg de Joan Mas i Vives. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans. 300 p.
OC, 9. De Barcelona. Crónicas fugaces (2015). Estudi introductori de Damià Pons. Palma: Lleonard Muntaner Editor, Institut d'Estudis Catalans i Ajuntament de Barcelona. 611 p.
OC, 11. Articles costumistes (2019). Estudi introductori d'Ignasi Serra Nicolau. Palma: Lleonard Muntaner Editor i Institut d'Estudis Catalans. 331 p.
↑Oliver i Tolrà, Miquels dels Sants. Joan Lluís Marfany. La literatura en Mallorca. 1988. Puigcerdà: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 8 (Biblioteca Marian Aguiló). ISBN 84-7202-998-0.