Fill del banquer i empresari Ignasi Girona i Targa, de Tàrrega, i de Rita Agrafel, de Barcelona, va començar dirigint l'empresa familiar que va ampliar per a realitzar operacions de crèdit. Va estudiar a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i després va iniciar els estudis d'arquitectura, que va abandonar per centrar-se en els negocis. El 1834, a 16 anys, va aconseguir la representació d'una empresa d'Almeria que fabricava canonades de plom, aleshores una novetat. No va fer el servei militar, havent de pagar l'exempció de quintes. No obstant això, a la segona guerra carlina va ser mobilitzat, arribant a tinent de granaders, tot i que mai no va entrar en combat.
Es va casar amb Carolina Vidal-Quadras Ramón,[6] natural de Maracaibo, Veneçuela, filla de Manuel Vidal-Quadras que fundà la casa Banca Vidal-Quadras, aprés absorbida pel Banc de Barcelona, el primer banc privat espanyol i del qual, l'any 1844, Manuel Girona en va ser el fundador i director. L'any 1876 fou un dels fundadors del Banc Hispano Colonial.[7]
Gran empresari es va dedicar també a la construcció, com el Canal d'Urgell, va fundar la companyia General de Tabacs de Filipines amb el Marquès de Comillas, etc. Va comprar l'any 1897 la baronia d'Eramprunyà, amb la qual cosa va ser amo del castell de Castelldefels i de l'església de Santa Maria del Castell dintre del recinte del castell. Va encarregar-ne la reconstrucció així com de la d'una nova parròquia per a la població. L'ajuntament de Castelldefels va comprar el castell als seus descendents l'any 1988.
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona, va donar una gran quantitat de peles per a poder acabar la façana i el cimbori de la catedral de Barcelona. Al claustre d'aquest temple es troba el mausoleu-capella de la família Girona.
↑Macià, Miquel; Martí Vallverdú, Pep «Vidal-Quadras, banca, esclavisme i política». Nació Digital, 05-01-2020 [Consulta: 29 març 2020]. «no descuiden les aliances matrimonials: Carolina Vidal-Quadras Ramón es casa amb el fill d'una altra gran família, Manuel Girona»
↑Vicens i Vives, Jaume; Llorens Serrano, Montserrat. Industrials i polítics (segle xix). Barcelona: Editorial Vicens Vives, 1980 (Història de Catalunya. Biografies catalanes; 11). ISBN 84-316-1814-0.
.jpg)
