Marià Vehils i Salvat (Barcelona, 1799 - 9 d'octubre de 1837)[1] fou un hisendat, advocat i polític català del segle xix.
Biografia
Fou fill de l'advocat Joaquim Vehils i Lleonart i de Marianna Salvat i Martí, ambdós de Barcelona.[1]
Fou també capità del Segon Batalló de la Milícia Nacional.[2] i fou tinent d'alcalde el 1835-1836 i entre juliol i octubre de 1837, de tal manera que es distingí especialment en la repressió de les bullangues de 1835 i en la persecució als dirigents del Partit Progressista. Posteriorment, fou nomenat cap de la policia de la ciutat,[4] que organitzà per a protegir la propietat i l'ordre i vigilar els revolucionaris. Va resultar greument ferit en ser atacat el 8 d'octubre de 1837, quan sortia de votar del col·legi electoral de les Magdalenes del seu districte durant les eleccions a Corts, un atac realitzat per liberals exaltats de la Milícia Nacional. Va morir l'endemà, 9 d'octubre.[1] Aquest fet serví com a excusa al baró de Meer per a dissoldre-la (aleshores tenia 12.000 efectius)[4] i per a empresonar als caps del liberalisme progressista de Barcelona.
Marià Vehils va estar casat amb Dolors Catà de la Torre (ca. 1800-1873), amb qui va tenir cinc fills: Joaquim, Marià, Pilar, Mariana i Mercè.[1] Un dels seus nets, fill del seu fill Joaquim, prestigiós advocat, va ser el músic barceloní Joaquim Maria Vehils i Fochs.
Membre del Partit Moderat,[4] fou alcalde de Barcelona entre abril i octubre de 1836.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Defuncions 1837-1829, núm. 2041». AMCB, 10-10-1837.
- ↑ Raüll, Francesc. Historia de la conmoción de Barcelona, en la noche del 25 al 26 de julio de 1835, p. 65.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Solà i Montserrat, Roser. Joan Vilaregut i Albafull, Industrial i Progressista (Barcelona 1800-1854). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 111, 146 i 157.
Bibliografia
