Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer[1][2] de 1940 - Barcelona, 10 de febrer de 2005)[2][3][4][5] fou un escriptor mallorquí destacable pel seu radicalisme verbal i social.[6]
Els seus poemes apareixen a la majoria de les antologies de poesia catalana contemporània. Fou reconegut com a poeta des de molt jove amb Una bella història (1962).[2] Bauçà alterna la poesia i la narrativa fins a la publicació d'El canvi (1998), punt culminant de la seva obra i inici d'un projecte poeticoenciclopèdic que aprofundeix en les seves obres posteriors. La seva mort solitària trasbalsà el món literari, i feu més enigmàtica, encara, la figura d'un autor que volgué ser conegut només pels seus escrits.