Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, els fills dels quals viuen envoltats d'oci, luxe i diversió; i la ciutat subterrània dels treballadors, on aquests fan funcionar la ciutat.[2]
Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa que intenta promocionar l'entesa entre dirigents i treballadors, porta clandestinament nens obrers a visitar els jardins del Club dels Fills a la ciutat alta; el grup és fet tornar, però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill de Joh Fredersen (Alfred Abel), dirigent de Metropolis, queda fascinat per ella. Mirant de trobar-la baixa a la ciutat dels treballadors, on és testimoni de les dures i deshumanitzants condicions de treball dels obrers i d'un accident laboral provocat per aquestes, que Freder, delirós, compara amb els sacrificis humans al déu Moloc mencionats a la Bíblia.[3]
Alarmat, Freder va a veure el seu pare per alertar-lo sobre l'accident i les condicions extremadament penoses en les quals treballen els obrers i li demana un millor tracte per a ells. Joh es nega, cosa que enfada a Freder. Veient les idees que el seu fill comença a tenir, el fa seguir per un espia (Fritz Rasp). Joh també despatxa a Josaphat (Theodor Loos), un dels seus directius, que intenta suïcidar-se, però Freder aconsegueix parar-lo i hi entaula amistat.
Freder torna a la ciutat dels treballadors on, veient un obrer a la vora de l'esgotament (Erwin Biswanger), decideix reemplaçar-lo. Després d'una jornada penosa de treball, va a una reunió secreta a les catacumbes seguint un plànol que va trobar a la butxaca de l'uniforme que havia intercanviat amb l'obrer que ha reemplaçat. Allà descobreix a Maria adreçant-se als obrers i predicant una versió modificada de la història de la torre de Babel. Segons Maria, cal esperar a l'arribada d'un messies (el mediador) que serà el cor que unirà el cap (els dirigents) i les mans (els obrers) cap a un objectiu comú. Freder proclama ser aquest mediador davant Maria i ambdós es besen.
Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a l'inventor Rotwang, (Rudolf Klein-Rogge), que en un foll intent de tornar a la vida la dona a qui estimava (la dona de Joh i mare de Freder) ha creat un robot capaç de fer-se passar per humà (interpretat també per Brigitte Helm). Rotwang reconeix el plànol i porta a Joh a les catacumbes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer el seu fill entre la multitud i comença a ordir una manera de tallar de soca-rel les pretensions dels treballadors. Per la seva banda Rotwang, que sí que ha reconegut a Freder, comença per la seva compta a ordir la seva venjança contra Joh.
Seguint el pla de Joh, Rotwang segresta a Maria i transfereix la seva fisonomia en el robot. Joh ordena a la falsa Maria que destrossi la fe dels treballadors en Maria i el mediador a través d'una rebel·lió fallida, desconeixent que Rotwang ja li ha instruït que quan provoqui una rebel·lió s'asseguri de destrossar les màquines que fan funcionar Metropolis i d'encisar i distreure els dirigents, fent-los encara més decadents. Freder veu el seu pare amb la falsa Maria i perd el coneixement.
Quan Freder es recupera, Josaphat li diu que una tal Maria es dedica a temptar els dirigents i a predicar la revolta entre els treballadors. Freder i Josaphat baixen a les catacumbes i acusen la falsa Maria, però els treballadors es giren contra Freder i surten en peu de guerra a destrossar les màquines que fan funcionar Metropolis. No se n'adonen, però, que destrossar la Màquina Cor provoca inundacions a la ciutat dels treballadors, on hi han deixat els seus fills. Per sort Freder, Maria i Josaphat els han pogut salvar. Creient que els seus fills són morts busquen a Maria, acusant-la de bruixa i volen matar-la en venjança. Mentrestant un delirós Rotwang creu veure en Maria la seva estimada i la persegueix. Tot culmina amb els treballadors cremant la falsa Maria en una foguera i Freder rescatant la Maria real de les urpes de Rotwang.
En l'escena final de la pel·lícula, Freder veu com el capatàs dels obrers (Heinrich George) i el seu pare encara tenen recels l'un de l'altre. És aleshores quan fa valdre el seu rol de mediador per fer que s'entenguin.
El robot (Maschinenmensch) de Metropolis, una de les icones més reconeixibles de la pel·lícula
Metropolis va començar a gestar-se en les ments de Fritz Lang i Thea von Harbou en els moments finals de la filmació de Els Nibelungs, amb una primera versió de la història (en forma de novel·la) completada el 1924. La filmació tingué lloc entre el 22 de maig de 1925 i el 30 d'octubre de 1926.[5] La pel·lícula fou produïda pel productor de la UFAErich Pommer que durant el període de la república de Weimar havia promogut l'estètica estilitzada del cinema expressionista alemany i les grans produccions per tal d'intentar fer la competència a la indústria cinematogràfica estatunidenca.[6]
En la creació de Metropolis Fritz Lang i Thea von Harbou van tenir nombroses influències:
l'artista Paul Citroen i més particularment el seu fotomuntatge titulat "Metropolis" (1923).[7]
la primera vista que Lang va tenir de la ciutat de Nova York, il·luminada amb tot de llums elèctriques durant la nit, mentre hi arribava en vaixell el 1924.[9] Les visites de Lang i Pommer a diversos sets de filmació americans, on pogueren observar les tècniques i estils de la indústria cinematogràfica americana, influenciaren la producció de la pel·lícula.[10]
el context polític i social de l'època, incloent-hi batalles campals entre l'esquerra i la dreta, el naixement incipient de la societat de consum, i una forta desigualtat social i econòmica.[15][16][17]
un popurri eclèctic d'influències estètiques i filosòfiques, des de la iconografia bíblica a la novel·la romàntica.[15]
Panorama urbà de Nova York el 1922, la visió nocturna del qual inspirà a Fritz Lang
Pel càsting els actors eren majoritàriament actors de renom a l'escena fílmica alemanya, amb l'excepció de dos dels actors principals. Gustav Fröhlich, originalment un figurant, reemplaçà a l'actor original que interpretava a Freder per insistència de Von Harbou, mentre que Fritz Lang encomanà els papers de les Maries a Eva Gisela Schnittenhelm (que li fou donat aleshores el nom artístic de Brigitte Helm), una jove fins aleshores completament desconeguda.[19]
El rodatge de la pel·lícula fou tortuós, no només per les seves dimensions i ambició, sinó pel temperament i exactitud de Lang, que portà els seus actors i personal tècnic al límit.[20] Particularment díficils foren la filmació de la inundació de la ciutat dels treballadors, amb infants submergits en aigua en baixes temperatures o escenes filmades amb figurants gairebé nus o lleugerament vestits enmig de l'hivern. Brigitte Helm va patir especialment, havent d'enfrontar-se a l'escena on Maria penja de la corda d'una campana que la deixà ferida i contusionada i l'escena on es crema la falsa Maria que es filmà amb foc real, fins al punt de considerar la filmació la pitjor experiència de la seva vida. Segons el càmera Karl Freund un dia de filmació podia durar entre 14 i 16 hores.[21]
Rodatge de l'escena de la inundació de la ciutat dels treballadors
Metropolis fou una de les pel·lícules més cares mai fetes fins aquell moment, amb un desplegament tècnic i humà enorme.[7] El pressupost era tan gran que l'UFA no esperava ni recuperar la inversió des de bon començament, i la produïren com un intent d'obrir el mercat americà a les pel·lícules alemanyes i demostrar poder competir amb el cinema soviètic i estatunidenc.[22][23] De fet, la filmació de la pel·lícula només va ser possible gràcies a l'acord de doble distribució de pel·lícules entre Alemanya i els Estats Units entre l'UFA, Paramount i la Metro-Goldwyn-Mayer (anomenat l'Acord Parufamet) i un préstec important de quatre milions de dòlars d'aquestes.[24][25] Però el principal resultat de la pel·lícula va ser gairebé portar l'UFA a la bancarrota, de la qual només se'n va poder salvar a través de la intervenció de la Paramount.[26]
A banda del desplegament de material i humà, la grandesa de les imatges de Metropolis fou obtinguda a través d'efectes pràctics.[27] Un d'aquests efectes és l'efecte Schüfftan, que porta el nom del cap d'efectes combinats Eugen Schüfftan, fet famós pel seu extens ús a Metropolis. Aquest efecte consisteix en l'ús de miralls estratègicament orientats per barrejar decorat i maquetes en la imatge final, reduïnt el pressupost en decorats i construcció.[28]Metropolis disposà d'un equip de tècnics especialitzats que manejaven maquetes, duien a terme tècniques de stop-motion i sobreimposaven imatges.[29]
Temes principals
Metropolis sol representar els treballadors com una massa deshumanitzada. En aquesta escena els obrers revoltats descobreixen que la ciutat, amb els seus fills, ha quedat inundada.
En escriure el guió Fritz Lang i Thea von Harbou (que va acabar posteriorment treballant pels nazis, si bé hi ha dubtes sobre la seva convicció)[30][31] van orientar-lo cap a defendre una «col·laboració de classes» (un dels suposats ideals de la ideologia feixista) en contraposició a la «lluita de classes» (idea fonamental del pensament marxista).[32] De fet, anys més tard, Lang deia que Metropolis havia impressionat a Hitler i Goebbels, l'últim oferint-li patronatge estatal quan el Partit Nazi va arribar al poder.[33] El mateix Lang va acabar lamentant l'orientació ideològica de la pel·lícula temps després.[34] L'epígraf amb què comença la pel·lícula, «el mediador entre el cap i les mans ha de ser el cor» de manera clara identifica les «mans» com els treballadors i el «cap» com la classe dirigent.[35]
La deshumanització dels obrers en la modernitat industrial també figura com un dels temes principals de la pel·lícula. Durant tota la pel·lícula els obrers són caracteritzats no com a individus sinó com una massa indistinta que actua com a extensió de la màquina, com a element decoratiu o com a turba violenta i sense ús de raó.[36]
Un altre tema important és la interacció entre passat i futur en el present, exemplificat per la constant contraposició d'elements contradictoris, com ara el tractament de la tecnologia com si fos màgia, la ciutat d'estil modern futurista i la seva catedral gòtica, i la modernitat de l'escenografia amb un argument romàntic i influenciat per literatura anterior. Metropolis barreja la cultura romàntica burgesa i el futurisme modernista per acabar creant una modernitat reaccionària.[23][37]
Recepció inicial
Metropolis va estrenar-se el 10 de gener de 1927 al cinema Ufa-Palast am Zoo de Berlín, en presència de les màximes autoritats polítiques del moment i després d'una forta campanya publicitària.[38][39] Va impressionar profundament el públic alemany, així com el públic francès i nord-americà, que veren en la seva impressionant execució tècnica un signe de la revitalització d'Alemanya després d'anys de penúries (certament, el període 1924-1929 va estar marcat per una certa estabilitat econòmica a la República de Weimar, especialment comparat amb el període anterior de crisi i hiperinflació).[36][40]
L'UFA-Palast am Zoo, el cinema on es va estrenar Metropolis
Així i tot, va ser un desastre comercial i de crítica: rebé nombroses crítiques tant per la dreta política (que acusava la pel·lícula de promoure el bolxevisme) com per l'esquerra (que la creia banal, superficial i proburgesia).[15] Els crítics fílmics criticaren el seu poc realisme i buidor intel·lectual, i l'autor de ciència-ficció H. G. Wells feu vocal el seu odi per la pel·lícula.[41][42] UFA va acabar retirant-la dels cinemes abans d'hora (no va arribar a projectar-se en la seva forma original fora de Berlín, d'una sola projecció a Viena i potencialment alguna projecció a Stettin per error)[38][43][44] i va ser considerada un desastre per la productora, que va ordenar fer una reedició.[45] Lang i Pommer van ser acusats per l'UFA de ser responsables del fracàs, portant el primer a fundar la seva pròpia productora.[46] Així i tot, la pel·lícula va tenir alguns defensors prominents com ara Luis Buñuel i Arthur Conan Doyle.[47][36]
La pel·lícula també va rebre crítiques en les pàgines de la revista cultural L'Amic de les Arts de Sitges, referent de l'avantguarda artística del moment.[48] Allà el pintor Salvador Dalí i Domènech la criticà per les seves falses pretensions de modernitat i conjuntament amb l'escriptor Lluís Montanyà i Angelet i el crític d'art Sebastià Gasch i Carreras condemnaren l'obra de Lang i altres grans directors europeus del moment com a putrefacte artísticament.[49]
Versions i restauració
Anunci de Metropolis per al públic estatunidenc. La pelicula no estava acabada quan es va imprimir l'anunci.
La pel·lícula experimentà diverses censures o modificacions en diversos països. Per a la versió americana el dramaturg Channing Pollock (en un encàrrec de la distribuïdora Paramount) modificà la història i reduí la duració de 150 minuts inicials (2 h 30 m) a 107 minuts (1 h 47 m).[50] A més l'UFA emeté una altra versió reduïda pel públic alemany el mateix any de la seva estrena.[51] Ja passada la Segona Guerra Mundial l'Arxiu Estatal de Cinema de la República Democràtica Alemanya feu un primer intent de restauració de l'original.[44] Aquestes foren les versions incompletes que durant anys influenciaren directors posteriors, amb la visió original de Lang considerant-se perduda.
Foren aquestes versions, les que el compositor Giorgio Moroder decidí editar el 1984, creant una versió acolorida i acompanyada d'una nova banda on participaren grups coneguts com a Queen o Adam and the Ants;[7] alguns cinèfils van escandalitzar-se davant aquesta «massacre» de l'obra.[15][52]
En paral·lel amb Moroder, l'historiador del cinema i director del Museu del Cinema de MúnicEnno Patalas va compilar un intent a reconstrucció de la pel·lícula, que va finalitzar el 1987.[53][54]
El 3 de juliol de 2008, de resultes d'una llarga investigació de vint anys, la fundació Murnau, propietària dels drets de la pel·lícula, anuncià que la quasi totalitat de les escenes que mancaven, aproximadament 25 minuts de pel·lícula, havien estat trobades al Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken.[56][57][58] El 12 de febrer de 2010, la nova versió restaurada, de 145 minuts, fou projectada a Berlín en el marc de la 60a Berlinale i retransmessa per la cadena Arte al mateix temps. Després de més de vuitanta anys de recerques, versions truncades i diverses restauracions, la fundació Murnau aconseguí restaurar Metropolis a una versió quasi integral, en qualsevol cas la més propera a la creada per Fritz Lang.[59]
Llegat
Graffiti mostrant iconografia de Metropolis a Vallcarca, Barcelona
Amb el pas dels anys i en reconeixement de la seva important influència, Metropolis ha estat positivament revalorada per nombrosos crítics i experts, com ara Roger Ebert,[60]Pauline Kael,[61] o l'historiador Borja Vilallonga.[62] La revista especialitzada Sight and Sound, que organitza una votació cada 10 anys entre crítics i directors per consensuar les considerades 250 millors pel·lícules, col·locà Metropolis a la posició 67 el 2022.[63] La pel·lícula forma part de la llista de 45 millors pel·lícules emesa pel Vaticà el 1995 per commemorar el centenari del cinema.[64] També ha sigut l'objecte d'interès de diversos teòrics i historiadors del cinema.[65]
Metropolis, una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció «seriosa», ha influenciat enormement la manera de visualitzar el futur de moltes pel·lícules de ciència-ficció posteriors, molt especialment el Blade Runner de Ridley Scott.[15] Fora del cinema de ciència-ficció proveí influències visuals a multitud de films posteriors des del laboratori de Frankenstein (1931) inspirat en el laboratori de Rotwang, al robot C-3PO a Star Wars inspirat en la falsa Maria, passant per la mà robòtica a Doctor Strangelove inspirada en la de Rotwang.[66] La versió de Metropolis de Moroder, especialment, tingué una notable influència en l'entorn artístic dels anys vuitanta.[67] Nombrosos videoclips de l'època i posteriors d'artistes com Madonna (Express Yourself), Queen (Radio Ga Ga), Beyoncé (Sweet Dreams “Interlude”), Lady Gaga (Paparazzi), Haddaway (Life) o Whitney Houston (Queen of the Night) tenen una iconografia i estil manllevats de la pel·lícula.[66]
Música original
Malgrat la música original de Gottfried Huppertz, nombrosos artistes han volgut donar la seva pròpia visió musical de Metropolis. Aquestes bandes sonores alternatives poden ser interpretades en viu o gravades i difoses amb una edició especial de la pel·lícula:
↑ «Reviews». A: Minden, Michael; Bachmann, Holger. Fritz Lang's Metropolis: Cinematic Visions of Technology and Fear (en anglès). Rochester, Nova York: Boydell&Brewer, 2000, p. 82-108. ISBN 1-57113-122-1.
Bachmann, Holger. «Introduction I: The Production and Contemporary Reception of Metropolis». A: Minden, Michael; Bachmann, Holgen. Fritz Lang's Metropolis: Cinematic Visions of Technology and Fear (en anglès). Rochester, Nova York: Boydell & Brewer, 2000, p. 3-45. ISBN 1-57113-122-1.
Bertetto, Paolo. «Metropolis and the Figuration of Eidos». A: McElhaney, Joe. A Companion to Fritz Lang (en anglès). John Wiley & Sons, 2015, p. 392-412. ISBN 9780470670972.
Casas, Quim. Fritz Lang (en castellà). Madrid: Cátedra, 1998. ISBN 84-376-1024-9.
Kracauer, Siegfried. De Caligari a Hitler: Una historia psicológica del cine alemán (en castellà). Barcelona: Espasa Libros, 2015. ISBN 978-84-750-9336-9.
McAuley, Alex. «Savior of the Working Man: Promethean Allusions in Fritz Lang's Metropolis (1927)». A: Cyrino, Monica S; Safran, Meredith E.. Classical Myth on Screen (en anglès). Nova York: Palgrave MacMillan, 2015, p. 109-120. ISBN 978-1-137-49455-5.
Minden, Michael. «Introduction II: The Critical Reception of Metropolis». A: Minden, Michael; Bachmann, Holger. Fritz Lang's Metropolis: Cinematic Visions of Technology and Fear (en anglès). Rochester, Nova York: Boydell & Brewer, 2000, p. 47-56. ISBN 1-57113-122-1.
Pedraza, Pilar. Fritz Lang: Metrópolis (en castellà). Barcelona: Paidós, 2000. ISBN 84-493-0879-8.
Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
Raión de PecherskПечерський район Raión urbano (distrito urbano) BanderaEscudo Raión de PecherskLocalización en Ucrania Coordenadas 50°25′44″N 30°33′11″E / 50.428805555556, 30.553111111111Entidad Raión urbano (distrito urbano) • País Ucrania • Ciudad KievSuperficie • Total 27 km²Población (2016) • Total 151 977 hab. • Densidad 8888,89 hab/km² Sitio web oficial [editar d...
هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أغسطس 2019) (162000) 1990 OS المكتشف إليانور هيلين موقع الاكتشاف مرصد بالومار تاريخ الاكتشاف 21 يوليو 1990 الأسماء البديلة 1990 OS فئةالكوكب الصغير كويكبات أبولو ال...
Stack of originally planar surfaces Folds of alternate layers of limestone and chert occur in Greece. The limestone and chert were originally deposited as flat layers on the floor of a deep sea basin. These folds were produced by Alpine deformation. In structural geology, a fold is a stack of originally planar surfaces, such as sedimentary strata, that are bent or curved (folded) during permanent deformation. Folds in rocks vary in size from microscopic crinkles to mountain-sized folds. They ...
Königin Katharina Pawlowna (Gemälde von Franz Seraph Stirnbrand, 1819) Katharina Pawlowna Romanowa, Großfürstin von Russland (russisch Екатерина Павловна Романова) aus dem Haus Romanow-Holstein-Gottorp (* 10. Maijul. / 21. Mai 1788greg. in Zarskoje Selo; † 9. Januar 1819 in Stuttgart) war von 1816 bis 1819 Königin von Württemberg nach dem Regierungsantritt ihres Gemahls am 30. Oktober 1816. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 2 Nachkommen 3 Abstammung 4 ...
Austronesian language spoken in the Philippines Not to be confused with Ga'dang language. GaddangNative toPhilippinesRegionLuzonEthnicityGaddang peopleNative speakers30,000 (2005)[1]Language familyAustronesian Malayo-PolynesianPhilippineNorthern LuzonCagayan ValleyGaddangLanguage codesISO 639-3gadGlottologgadd1244Areas where Gaddang language is spoken according to Ethnologue mapsThis article contains IPA phonetic symbols. Without proper rendering support, you may see questio...
Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Mei 2016. Ir. Warseno Hardjodarsono, M.Si. atau lebih dikenal dengan sebutan Ki Warseno Slank (lahir 18 Juni 1965) adalah seniman Universitas Tunas Pembangunan Surakarta. Dia adalah adik kandung dari Ki Anom Suroto.[1][2][3] Latar belakang Wa...
Taekwondo nosJogos Pan-Americanos de 2019 Masculino Feminino –58 kg –49 kg –68 kg –57 kg –80 kg –67 kg +80 kg +67 kg Poomsae masculino feminino duplas mistas equipes mistas A competição até 57 kg feminino do taekwondo nos Jogos Pan-Americanos de 2019 ocorreu no dia 28 de julho, no Polideportivo Villa El Salvador em Callao, Lima.[1] Medalhistas Ouro USA Anastasija Zolotic Prata CAN Skylar Park Bronze CRC Nishy Lee LindoCHI Fernanda Aguirre Resultados [2] Chave principal O...
العلاقات المغربية السعودية المغرب السعودية السفارات سفارة المغرب في السعودية السفير : مصطفى المنصوري العنوان : حي السفارات ص.ب.94392 الرياض 11693 966-11-4811858+ موقع السفارة المغربية على الويب سفارة السعودية في المغرب السفير : عبد الله ...
Supercopa Fuji Xerox 2017富士ゼロックス スーパーカップ2017 XXIV Supercopa de Japón El Estadio Internacional de Yokohama, sede de la final.Datos generalesSede Japón JapónCategoría Primera DivisiónFecha 18 de febrero de 2017Edición 24.ªOrganizador J. LeaguePalmarésCampeón Kashima AntlersSubcampeón Urawa Red DiamondsDatos estadísticosAsistentes 48 250Participantes 2 equipos Cronología 2016 2017 2018 [editar datos en Wikidata] La Supercopa de Japón 2017, ...
Frances Johnson's grave at St. John's Church Frances Johnson (née Croke; 10 April 1725/28 – 3 February 1812), known as Begum Johnson, was, according to her memorial, The oldest British resident in Bengal, universally beloved, respected and revered.[1] She lived most of her remarkably long life in Calcutta, and was witness to an era which spanned the inception of British rule over Bengal in 1757 to its utter consolidation by the early 1800s. She died in Calcutta in 1812. That same y...
Japanese baseball player Baseball player Yuki NishiNishi with the Orix BuffaloesHanshin Tigers – No. 16PitcherBorn: (1990-11-10) November 10, 1990 (age 33)Bats: RightThrows: RightNPB debutSeptember 21, 2009, for the Orix BuffaloesNPB statistics (through 2022 season)Win–loss record110-96ERA3.13Strikeouts1,355Saves1Holds1 Teams Orix Buffaloes (2009–2018) Hanshin Tigers (2019–present) Career highlights and awards 1× Mitsui Golden Glove Award (2019) 3× NPB Al...
Mercedes Ciudad y capital departamental Monumento al Gaucho de Asencio en la plaza principal de la ciudad de Mercedes. Escudo MercedesLocalización de Mercedes en UruguayCoordenadas 33°15′00″S 58°01′55″O / -33.25, -58.031944444444Entidad Ciudad y capital departamental • País Uruguay • Departamento SorianoEventos históricos • Fundación 1788 (Manuel Antonio de Castro y Careaga)Altitud • Media 20 m s. n. m.Población...
Bolshevik revolutionary and Soviet politician (1883–1936) Kamenev redirects here. For the Russian painter, see Lev Lvovich Kamenev. For the surname, see Kamenev (surname). In this name that follows Eastern Slavic naming conventions, the patronymic is Borisovich and the family name is Kamenev. This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources:...
Voce principale: Udinese Calcio. Associazione Calcio UdineseStagione 1965-1966Sport calcio Squadra Udinese Allenatore Luigi Comuzzi Presidente Dino Bruseschi Serie C2º nel girone A. Maggiori presenzeCampionato: Braida (34) Miglior marcatoreCampionato: Braida (13) 1964-1965 1966-1967 Si invita a seguire il modello di voce Questa voce raccoglie le informazioni riguardanti l'Associazione Calcio Udinese nelle competizioni ufficiali della stagione 1965-1966. Indice 1 Rosa 2 Risultati 2.1 Cam...
Untuk kegunaan lain, lihat Aiko dan Aiko. Aiko愛子Putri Toshi (敬宮)Aiko, Putri Toshi saat perayaan tahun baru 2021KelahiranAiko (愛子code: ja is deprecated )1 Desember 2001 (umur 22)Tokyo, JepangWangsaYamatoAyahNaruhito, Kaisar JepangIbuOwada MasakoAgamaShinto Aiko (愛子; lahir 1 Desember 2001) adalah anak tunggal Naruhito, Kaisar Jepang ke-126. Dia adalah cucu Akihito, Kaisar Jepang ke-125. Awal kehidupan Aiko lahir pada 1 Desember 2001 pukul 14:43 di Rumah Sakit Badan Rumah Ta...
Dinastii imperiale romane Dinastia Iulio-Claudiană Statuie a lui Augustus din sec. I Cronologie Cezar August 27 î.Hr. – 14 d.Hr. Tiberius 14–37 Caligula 37–41 Claudius 41–54 Nero 54–68 Familii Gens IuliaGens ClaudiaArbore genealogicCategorie:Dinastia iulio-claudiană Succesiune Precedată deRepublica Romană Urmată deAnul celor patru împărați Dinastia Iulio-Claudiană se referă la cinci împărați romani: Augustus, Tiberius, Caligula (cunoscut și ca Gaius), Claudius ș...
Questa voce sull'argomento fisica è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Questa voce o sezione sull'argomento fisica non cita le fonti necessarie o quelle presenti sono insufficienti. Puoi migliorare questa voce aggiungendo citazioni da fonti attendibili secondo le linee guida sull'uso delle fonti. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Spiegazione del funzionamento dell'isocro...
Type of connective tissue in animals collagen, type I, alpha 1IdentifiersSymbolCOL1A1NCBI gene1277HGNC2197OMIM120150RefSeqNM_000088UniProtP02452Other dataLocusChr. 17 q21.3-q22Search forStructuresSwiss-modelDomainsInterPro collagen, type I, alpha 2IdentifiersSymbolCOL1A2Alt. symbolsOI4NCBI gene1278HGNC2198OMIM120160RefSeqNM_000089UniProtP08123Other dataLocusChr. 7 q21.3-22.1Search forStructuresSwiss-modelDomainsInterPro Type I collagen is the most abundant collagen of the human body, consisti...
_Plakat_f%C3%BCr_den_Film_Metropolis,_Staatliche_Museen_zu_Berlin.jpg)
_(14594492839).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
