Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 23 de març de 1903 - Ginebra, 21 de març de 1985) fou un escriptor[1] i periodista català.[2][3]
Va ser promotor de l'avantguardisme a Catalunya des de la redacció de L'Amic de les Arts,[4] on inicià la seva tasca com a crític periodístic el 1926,[2] i les seves col·laboracions a La Publicitat, Mirador i Revista de Catalunya. El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch el Manifest groc. També publicà els Fulls Grocs amb Sebastià Gasch i Guillem Díaz-Plaja i Contestí. També va fer amistat amb Federico García Lorca quan va visitar Barcelona.[1][5]
En acabar la guerra civil espanyola s'exilià i des del 1939 residí a Ginebra, on hi treballà com a traductor de les Nacions Unides. Des de l'èxode de la Guerra Civil, el 1938, durant el seu exili, deixà d'escriure, definitivament, a excepció d'un únic article, sobre Jacint Verdaguer, en el setmanari francès Les Lettres Françaises.[2] El 1977 publicà Notes sobre el Superrealisme i altres escrits, un recull dels seus escrits.[1]