El meteorit de Weston o meteorit Westonés un meteorit de tipus condrita ordinària H4[1] que va caure a la Terra sobre la ciutat de Weston (Connecticut) el matí del 14 de desembre de 1807.[2]
Història
El meteorit de Weston va caure a la Terra sobre la ciutat de Weston, Connecticut, aproximadament a les 6:30 del matí del 14 de desembre de 1807.[2] La caiguda del meteor va ser àmpliament presenciada[3] i recollida en les cròniques periodístiques de l'època.[4] Els testimonis oculars van informar de tres fortes explosions i de fragments de pedra que van caure en almenys sis localitzacions diferents.[5][6]
Camp de dispersió i nomenclatura
La major part del camp de dispersió de fragments del meteorit es troba a l'embassament d'Easton i als seus voltants, a la ciutat de Easton, però en aquella època aquesta zona formava part de Weston. La part restant del camp de dispersió s'estenia cap a la part occidental de la veïna Trumbull. Es van recollir diversos fragments d'aquest meteorit a la secció de Tashua de Trumbull, a la zona de l'actual Sturbridge Lane i als voltants de Tashua Knolls.[4]
Importància històrica i científica
Els fragments de la caiguda van ser recollits, documentats i analizats químicament pels professors de la Universitat Yale Benjamin Silliman i James Luce Kingsley. El meteorit de Weston és el primer meteorit caigut al Nou Món que va ser documentat d'aquesta manera, fet que va marcar l'inici de la ciència dels meteorits als Estats Units. Diversos fragments del meteorit romanen a la col·lecció de meteorits de Yale, que és la col·lecció d'aquest tipus més antiga dels Estats Units.[4]
Nathaniel Bowditch també va escriure sobre el meteorit en aquella època, calculant-ne la mida i la trajectòria.
Referències
- ↑ «Weston». Meteoritical Bulletin Database. Meteoritical Society. Arxivat de l'original el 14 March 2020. [Consulta: 29 abril 2017]. «Les coordenades que expressen millor la caiguda del meteorit de Weston són 41°16' N, 73°16' O (vegeu la nova publicació de Robson i Pagliaro, 2009). El meteor de Weston es va observar durant aproximadament deu segons a les 06:00, hora estàndard de l'Est (11:00 UTC), el 14 de desembre de 1807 sobre l'estat de Nova York i Nova Anglaterra. La trajectòria atmosfèrica del meteor seguia un rumb de 155 graus d'azimut (de nord-oest a sud-est) amb una inclinació de 30 graus respecte a l'horitzó. El meteor es va fer visible a una altitud d'aproximadament 84 km i el seu punt terminal va ser a una altitud d'uns 16 km. Una fragmentació significativa del meteoroide va tenir lloc a prop de New Milford, Connecticut, a una altitud de 30 km. Els vents de l'alta atmosfera van distribuir els set fragments recuperats en un patró el·líptic clàssic (centrat en les coordenades esmentades anteriorment); l'eix major era de 12 km i estava orientat de nord a sud. La massa total és d'uns 20 kg. La massa principal va caure en un aflorament rocós d'una pastura a Easton, al comtat de Fairfield (Connecticut), a menys de 100 m de 41°12'50" N i 73°15'43" O.»
- ↑ 2,0 2,1 «The Weston Meteorite (Yale Peabody Museum)». Yale Peabody Museum of Natural History, 07-12-2010. Arxivat de l'original el 28 May 2019.
- ↑ Prince, Cathryn J. A Professor, A President, and A Meteor: The Birth of American Science (en anglès). Prometheus Books, 2010-12-14. ISBN 978-1-61614-272-8. «e sobte, el cel sobre la granja del [jutge Nathan] Wheeler va esclatar quan una bola de foc va creuar el cel d'onix. Tot es va il·luminar: la seva casa, els seus estables, els arbres i els murs de pedra blava.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 King, D. T; Petruny, L. W. «The Weston Meteorite (1807)-Impact Sites in Fairfield County, Connecticut». Lunar and Planetary Science Conference, vol. 39, 2008, p. 2163. «El 14 de desembre de 1807, una caiguda de meteorit àmpliament presenciada sobre Weston, al comtat de Fairfield (Connecticut), va portar la nova ciència de la meteorítica als Estats Units. Recuperat, documentat i analitzat químicament pels professors de la Universitat de Yale Benjamin Silliman i James Kingsley, el meteorit de Weston es va convertir en la primera caiguda de meteorit verificada científicament al Nou Món. Els fragments recollits per Silliman i Kingsley van ser els primers objectes catalogats de la col·lecció de meteorits de Yale, la més antiga d'aquesta mena als Estats Units. Les cròniques periodístiques de l'època i els inventaris posteriors suggereixen que hi va haver diverses dotzenes de fragments, amb una massa combinada d'uns 150 kg. El meteorit de Weston és una condrita ordinària H4»
- ↑ «Peter Marmet Meteorite Collection». Arxivat de l'original el 12 September 2019. «Dos o tres dies després de la caiguda, el professor Benjamin Silliman en va tenir notícia i, juntament amb el professor James L. Kingsley, va anar immediatament a Weston per investigar-ho. [...] Després de llegir l'informe dels dos professors, es diu que el president Thomas Jefferson va exclamar: «És més fàcil creure que dos professors ianquis mentirien que no pas que caiguessin pedres del cel!»»
- ↑ «Weston meteorite (incl Easton; Trumbull; Fairfield), Easton (Weston), Fairfield County, Connecticut, USA». Hudson Institute of Mineralogy. [Consulta: 25 novembre 2021]. «Fragments de la pedra que va explotar van ploure per tota la ciutat, i un tros gran va caure a menys de dues vares de distància de la casa dels Prince. Aquesta intrèpida família, en descobrir el tresor que s'havia enterrat al seu jardí del davant, el va desenterrar ràpidament i el va fer a trossos, encuriosits per un sentit de l'autèntica economia ianqui que els deia que, si una pedra podia ser valuosa, moltes ho seríen encara més.»
|
|---|
Llista dels meteorits més grans caiguts a la Terra |
| A–B | |
|---|
| C–D | |
|---|
| E–F | |
|---|
| G–H | |
|---|
| I–J | |
|---|
| K–L | |
|---|
| M–N | |
|---|
| O–P | |
|---|
| Q–R | |
|---|
| S–T | |
|---|
| U–V | |
|---|
| W–X | |
|---|
| Y–Z | |
|---|
Meteorits |