Meteorit Hoba

El meteorit Hoba[1] rep el seu nom de la granja Hoba West, on es troba, no gaire lluny de Grootfontein, a la Regió d'Otjozondjupa de Namíbia. Ha esta

Meteorit Hoba
Infotaula de rocaMeteorit Hoba
Massa60 Modifica el valor a Wikidata
Identificador MBD11890 Modifica el valor a Wikidata
Localització
PaísNamíbia Modifica el valor a Wikidata
IndretOtjozondjupa Modifica el valor a Wikidata
Coordenades19° 35′ 33″ S, 17° 56′ 01″ E / 19.59247°S,17.93367°E / -19.59247; 17.93367 Modifica el valor a Wikidata


El meteorit Hoba[1] rep el seu nom de la granja Hoba West, on es troba, no gaire lluny de Grootfontein, a la Regió d'Otjozondjupa de Namíbia. Ha estat excavat, però, a causa de la seva gran massa, mai s'ha mogut del lloc on va caure. La massa principal (sembla que se n'han tallat algunes parts) s'estima en més de 60 tones.[1] És el meteorit intacte més gran que es coneix (com a peça única)[2] i és aproximadament el doble de gran que el fragment més gros del meteorit del Cap York (l' Ahnighito de 31 tones conservat al Museu Americà d'Història Natural) o que el Gancedo de 31 tones de Campo del Cielo, a l'Argentina. També és la peça de ferro (específicament ferroníquel) d'origen natural més gran que es coneix a la superfície de la Terra. El nom Hoba prové d'una paraula en khoekhoegowab que significa 'regal'.[3] Després de la seva donació al govern el 1987, es va construir un centre de visitants amb un accés circular de pedra i una zona de seients.

Impacte

Es creu que el meteorit Hoba va impactar contra la Terra fa menys de 80.000 anys. S'ha deduït que l'atmosfera terrestre va frenar l'objecte de tal manera que va impactar contra la superfície a velocitat terminal, romanent així intacte i causant poca excavació (expulsió de terra).[4] Assumint un coeficient de resistència d'uns 1,3, sembla que el meteor es va frenar fins a uns 2.75 km/s (6,200 mph) des d'una velocitat d'entrada a l'atmosfera que normalment supera els 10 km/s (22,000 mph). El meteorit és inusual pel fet de ser pla en les seves dues superfícies principals.

Descoberta

El meteorit Hoba no va deixar cap cràter preservat i la seva descoberta va ser fruit de l'atzar. El 1920, el propietari de les terres, Jacobus Hermanus Brits, es va trobar amb l'objecte mentre llaurava un dels seus camps amb un bou. Mentre treballava el camp, va sentir un fort soroll de rascada metàl·lica i l'arada es va aturar en sec. L'obstrucció va ser excavada, identificada com un meteorit i descrita pel senyor Brits; el seu informe es va publicar el 1920 i es pot veure al Museu de Grootfontein, a Namíbia.

Friedrich Wilhelm Kegel va fer la primera fotografia publicada del meteorit Hoba.[5]

Descripció i composició

El Hoba és un cos metàl·lic tabular que mesura 2.7 per 2.7 per 0.9 m (8.9 per 8.9 per 3.0 ft). L'erosió, el mostreig científic i el vandalisme han reduït el seu volum al llarg dels anys. El meteorit està compost per un 84% de ferro i un 16% de níquel, aproximadament, amb traça de cobalt. Està classificat com un meteorit metàl·lic de tipus ataxita que pertany a la classe química rica en níquel IVB. A la superfície presenta una escorça d'hidròxids de ferro a causa de l'oxidació per meteorització.

Història moderna

En un esforç per controlar els intents de trasllat, amb el permís de la propietària de la granja, la Sra. O. Scheel,[6] el 15 de març de 1955 el govern de l'Àfrica del Sud-oest (actual Namíbia) va declarar el meteorit Hoba monument nacional. Des de 1979, la proclamació s'ha estès a una àrea de 425 m2 (4,570 sq ft).[7]

El meteorit Hoba el 1952. Ora Scheel (a la dreta),[6] qui va adquirir el lloc i va ajudar a fer que el meteorit fos declarat monument nacional, amb un visitant desconegut (a l'esquerra).

Des de la dècada de 1970 aproximadament, el desenvolupament del lloc del meteorit per al turisme es va veure obstaculitzat per la seva ubicació al triangle d'Otavi (format per Otavi, Tsumeb i Grootfontein),[8] un escenari clau de la guerra d'independència de Namíbia o Guerra de la frontera de Sud-àfrica. La guerra i la lluita d'alliberament van acabar amb l'Acord Tripartit de 1988. Les eleccions generals per sufragi universal de 1989 van portar a la formació de la República de Namíbia independent el 1990.

El 1987, el propietari de la granja va donar el meteorit i el lloc on es troba a l'estat amb finalitats educatives. Més tard aquell mateix any, el govern va inaugurar un centre turístic al lloc.[7] Com a resultat d'aquestes actuacions, el vandalisme contra el meteorit Hoba ha cessat i actualment el visiten milers de turistes cada any.

No obstant això, es continuen comercialitzant exemplars procedents de robatoris i vandalisme d'èpoques anteriors. El 7 de desembre de 2021, un espècimen inusualment gran de 2.8-quilogram (6.2 lb), extret il·legalment el 1968, va ser venut per 59.062 dòlars[9] a Los Angeles per la casa de subhastes internacional Bonhams. L'avís de venda de Bonhams afirma: "El present espècimen va ser obtingut el 1968 pel pare de l'actual propietari quan va visitar la massa principal del Hoba juntament amb uns amics. Utilitzant una serra de mà, van tallar un gran bloc del meteorit de la massa principal 'com a record', una activitat que els va portar entre tres i quatre hores."[9]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Hoba» (en anglès). [Consulta: 19 març 2026].
  2. McSween, Harry. Meteorites and their parent planets. 2nd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0521583039. OCLC 39210190. 
  3. Cassidy, Joseph. Place Names of Namibia A Historical Dictionary. Windhoek: Macmillan Education Namibia Publishers (Pty) Ltd, 2009, p. 37. ISBN 978-99916-0-654-5. 
  4. Field Guide to Meteors and Meteorites O. Richard Norton and Lawrence Chitwood. Springer Science + Business Media 2008, ISBN 978-1-84800-156-5
  5. Spencer, L. J.; Hey, M. H. «Hoba (South-West Africa), the largest known meteorite». Mineralogical Magazine and Journal of the Mineralogical Society, vol. XXIII, 3-1932, p. 4. Bibcode: 1932MinM...23....1S. DOI: 10.1180/minmag.1932.023.136.03.
  6. 6,0 6,1 Comerford, M.F. «Comparative erosion rates of stone and iron meteorites under small-particle bombardment». Geochimica et Cosmochimica Acta. Elsevier Science, New York, vol. 31, 9, 9-1967, p. 1470. Bibcode: 1967GeCoA..31.1457C. DOI: 10.1016/0016-7037(67)90021-X. ISSN: 0016-7037.
  7. 7,0 7,1 Voigt, Andreas. National Monuments in Namibia: An Inventory of Proclaimed National Monuments in the Republic of Namibia. Gamsberg Macmillan, 2004, p. 4–5. ISBN 9991605932. 
  8. «Inside Namibia». , 8-1982.
  9. 9,0 9,1 «Bonhams : HOBA IRON METEORITE--A CUT BLOCK OF TRIANGULAR, PRISMATIC FORM».
  10. «Meteorite 1303720».

Bibliografia addicional

Enllaços externs

  • Info a Futura-sciences.com (francès)

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.