|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Merian Caldwell Cooper |
|
Naixement | 24 octubre 1893 Jacksonville (Florida) |
---|
Mort | 21 abril 1973 (79 anys) San Diego (Califòrnia) |
---|
Causa de mort | càncer |
---|
Formació | Acadèmia Naval dels Estats Units Institut de Tecnologia de Geòrgia |
---|
|
Ocupació | guionista, aviador, periodista, actor de cinema, director de fotografia, oficial, actor, aviador de combat, productor de cinema, director de cinema, productor |
---|
|
Branca militar | Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units |
---|
Rang militar | podpolkovnik |
---|
Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial Guerra polonesosoviètica |
---|
|
Cònjuge | Dorothy Jordan (–1973) |
---|
Fills | Maciej Słomczyński |
---|
Pare | John C. Cooper |
---|
Germans | John Cobb Cooper |
---|
|
|
|
|
Merian Caldwell Cooper (Jacksonville, Florida, 24 d'octubre de 1893 - San Diego, Califòrnia, 21 d'abril de 1973) fou un productor, guionista, realitzador i director de fotografia estatunidenc.
Biografia
També conegut amb el nom Merian Caldwell Cooper, va anar a la Lawrenceville School on es va graduar el 1911.[1] Després de graduar-se, Cooper va rebre un prestigiós nomenament a l'escola naval d'Annapolis,[1]:19 però va ser expulsat durant el seu últim any.[2] Va aprendre a volar a la Military Aeronautics School a Atlanta. Cooper es va graduar com el millor de la seva classe.[1]:24–25 Durant la Primera Guerra Mundial Cooper va anar a França amb el 201è Esquadró. Va assistir a l'escola de vol a Issoudun. Mentre volava amb el seu amic, Cooper es va colpejar al cap i va quedar noquejat durant una caiguda de 200 peus. Després de l'incident, Cooper va patir un xoc i va haver de tornar a aprendre a volar. Cooper va demanar anar a Clermont-Ferrand per ser entrenat com a pilot de bombarders. Es va convertir en pilot del 20è esquadró aeri.[1]:26–27 Va estar pres abans d'acabar el conflicte en un hospital de presoners.[1]:8,38–41 En els anys 20, s'integra a l'exèrcit polonès per combatre els comunistes.[3] Va trobar d'altra banda Ernest Schoedsack el 1919 a l'andana de l'estació de Viena (Àustria). D'aquest conflicte sortiria amb el grau de Tinent Coronel.[cal citació]
El 1925 i 1927 els dos homes realitzaran conjuntament Grass i Chang, abans de dirigir la cèlebre King Kong el 1933, pel·lícula en la qual té el paper d'un pilot que abat Kong en el cim de l'Empire State Building.
Cooper continuarà produint i realitzant tot innovant tècnicament (Technicolor tres bandes i Cinerama al final de la seva carrera).
Es jubilarà del cinema el 1962 i s'instal·larà en una petita casa de l'exèrcit a la badia de San Diego (Califòrnia). El 1971, retrà un últim homenatge a Max Steiner abans de morir el 1973 d'un càncer.
Filmografia
Productor
Guionista
- 1927: Chang: A Drama of the Wilderness
Director
Director de fotografia
Aparició a la pantalla
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vaz, Mark Cotta. Living dangerously The adventures of Merian C. Cooper, creator of King Kong. Villard, agost 2005. ISBN 978-1-4000-6276-8.
- ↑ Smith, Dinitia «Getting That Monkey Off His Creator's Back». The New York Times, 13-08-2005.
- ↑ «Memoirs of King Kong Director and War Hero at Hoover». Board of Trustees of Leland Stanford Junior University, 04-03-2014. [Consulta: 11 juliol 2016].
|
---|
1928–1950 |
- Warner Bros. / Charlie Chaplin (1928)
- Walt Disney (1932)
- Shirley Temple (1934)
- D. W. Griffith (1935)
- The March of Time / W. Howard Greene i Harold Rosson (1936)
- Edgar Bergen / W. Howard Greene / Museum of Modern Art Department of Film / Mack Sennett (1937)
- J. Arthur Ball / Walt Disney / Deanna Durbin i Mickey Rooney / Gordon Jennings, Jan Domela, Devereaux Jennings, Irmin Roberts, Art Smith, Farciot Edouart, Loyal Griggs, Loren L. Ryder, Harry D. Mills, Louis Mesenkop, Walter Oberst / Oliver T. Marsh i Allen Davey / Harry Warner (1938)
- Douglas Fairbanks / Judy Garland / William Cameron Menzies / Motion Picture Relief Fund (Jean Hersholt, Ralph Morgan, Ralph Block, Conrad Nagel)/ Technicolor Company (1939)
- Bob Hope / Nathan Levinson (1940)
- Walt Disney, William Garity, John N. A. Hawkins, i RCA Manufacturing Company / Leopold Stokowski i les seus associats / Rey Scott / British Ministry of Information (1941)
- Charles Boyer / Noël Coward / Metro-Goldwyn-Mayer (1942)
- George Pal (1943)
- Bob Hope / Margaret O'Brien (1944)
- Republic Studio, Daniel J. Bloomberg, i el Republic Studio Sound Department / Walter Wanger / The House I Live In / Peggy Ann Garner (1945)
- Harold Russell / Laurence Olivier / Ernst Lubitsch / Claude Jarman Jr. (1946)
- James Baskett / Thomas Armat, William Nicholas Selig, Albert E. Smith, i George Kirke Spoor / Bill and Coo / Shoeshine (1947)
- Walter Wanger / Monsieur Vincent / Sid Grauman / Adolph Zukor (1948)
- Jean Hersholt / Fred Astaire / Cecil B. DeMille / El lladre de bicicletes (1949)
- Louis B. Mayer / George Murphy / The Walls of Malapaga (1950)
|
---|
1951–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|