Nagel era fill de Frank Nagel, music[3] i de Frances Murphy, cantant. Amb la idea de ser arquitecte inicialment es va matricular en cursos d’art a Iowa.[3] Va estudiar oratòria al Highland Park College[4] on el seu pare era el degà del departament de música.[5] Després de graduar-se el 1914 va fer diferents feines com paleta o conserge d’hotel[5] i va començar a actuar per una companyia de Des Moines per cinc dòlars a la setmana.[6] El 1916 treballava en el món del vodevil en cercles de Nova York i més tard aconseguí alguns papers a Broadway.[7] Després del seu pas per marina amb el USS Seattle[5] durant la Primera Guerra Mundial, tornà al mon del teatre amb un petit paper a Broadway en l’obra “Forever After” en la temporada 1918-19.[6] Aquell mateix any va fer el seu debut cinematogràfic a “Little Women” (1919) i el seu primer paper important reconegut fou com a partenaire d’Anna Q. Nilsson a “The Fighting Chance” (1920). Tot i que tingué una llarga carrera de 40 anys, aquesta mai va ser gaire valorada.[6] El juny de 1919[5] es va casar amb Ruth Emily Helms amb qui tingué una filla.[8] Més tard es casaria amb Lynn Merrick i posteriorment amb Michele Coulson.[9] El 1927 va signar un contracte per a la Warner, companyia amb qui romangué fins al 1939.[7] Amb l’arribada del sonor, la seva bona dicció el permeté tenir moltes ofertes com a actor o narrador, com a "The Terror " (1928).
Fora de la pantalla va ser co-fundador de l’Acadèmia de Hollywood i del Sindicat d'Actors de Cinema i treballà per a la Motion Picture Relief Fund, feina per la que fou reconegut amb un Oscar honorífic de l’Acadèmia. Més tard retornà a Broadway però també intervingué en multitud de programes de ràdio i televisió.