Melayê Cizîrî

Plantilla:Infotaula personaMelayê Cizîrî
Biografia
Naixement1570 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cizre (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1640 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, místic Modifica el valor a Wikidata


Melayê Cizîrî, de nom de naixement Shaikh Ahmad (en kurd: مەلای جزیری; Cizre, 1570 - 1640), però conegut pel pseudònim Nîşanî, va ser un poeta kurd que va establir les bases de la poesia kurda.[1][2][3]

Biografia

Nascut a Cizre, al principat kurd de Bohtan[4] cap a l'any 1570, Cizîrî era un sufí[5] que parlava kurd, àrab i persa, tot i que només es va expressar literàriament en kurd.[4] Va començar els estudis a la seva ciutat natal abans de viatjar a Bagdad, Síria, Egipte i Pèrsia per a estudiar filosofia, astrologia i endevinació. Durant aquest període, va conèixer el poeta i místic persa Hafez, qui esdevindria una influència important en la seva poesia.[1] Altres influències van ser Rumi, Saadi i Jami.[5]

Quan va tornar al Kurdistan, es va establir a Diyarbakır i va començar a ensenyar fins a la seva mort. Va ser enterrat a prop de Sur però el seu lloc d'enterrament va ser destruït per l'exèrcit turc.[1] Cizîrî era amic de l'historiador Xàraf Khan Bidlisi a qui va dedicar dos poemes.[6]

La poesia de Cizîrî té una tècnica consolidada basada en les formes de la poesia àrab i persa, utilitzant el beit, la mètrica que emprava Hafez en els seus gazals. Inspirat per l'orde Naqxbandiyya, Cizîrî va escriure sobre «l'amor pur, el vi de l'èxtasi, l'èxtasi metafísic i les alegries i els sofriments de l'amor místic».[1] Va ser el primer kurd a utilitzar el gènere cassida i el primer a escriure un diwan complet d'aproximadament 120 poemes.[5]

Durant la seva vida, la seva poesia va gaudir de gran popularitat.[7] Cizîrî va ser el pare d'una escola literària kurda i va ser admirat per poetes posteriors com Ahmad Khani i Cigerxwîn.[4][8] Com que va ser un dels pioners en l'ús literari del kurd del nord, va servir de model per a altres poetes.[2] També va posar les bases de la cassida kurda que sorgiria en els segles següents.[3] Entre els nacionalistes kurds, Cizîrî és un símbol de l'orgull nacional.[9]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Blau, Joyce Encyclopedia Iranica, XIV, 2008.
  2. 2,0 2,1 Kreyenbroek, Philip G. Kreyenbroek. On The Kurdish Language. Routledge, 2005, p. 56. ISBN 9781134907663. 
  3. 3,0 3,1 Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 336. ISBN 9789004102958. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Ahmadzadeh, Hashem. Gunter. Classical and modern Kurdish literature. Routledge, 2018, p. 92. ISBN 9781317237983. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 327-332. ISBN 9789004102958. 
  6. Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 334. ISBN 9789004102958. 
  7. Shakely, Ferhad. Sperl. The Kurdish Qasida. Brill Publishers, 1996, p. 333. ISBN 9789004102958. 
  8. al-Karadaghi. Kurdistan Times, 1995, p. 193. 
  9. van Bruinessen, Martin. Kreyenbroek. Kurdish society, ethnicity, nationalism and refugee problems. Routledge, 2005, p. 28. ISBN 9781134907663. 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!