L'endevinació (del llatídivinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.[1] Els qui la practiquen són els 'endevins', que utilitzen diverses tècniques codificades per tal d'aconseguir aquests coneixements.[2]
Segons Plató i Ciceró, el qual va estudiar la qüestió en la seva obra De divinatione, es poden distingir dues branques principals en l'endevinació: la clarividència, natural i intuïtiva, i la màntica, tècnica i inductiva.[3][4] Així i ha els endevins 'clarividents', que es considera que tenen un 'do', i els que utilitzen les 'arts endevinatòries' o 'màncies', les quals es classifiquen en funció del mètode emprat, com per exemple l'astrologia (els astres),[5] la cartomància (les cartes), la numerologia (els nombres) o la quiromància (línies de la mà).[6] La visió científica i la dels escèptics consideren en general que es tracta de pseudo-ciències.
Les primeres proves de pràctiques amb finalitat d'endevinació són a la Xina del segon mil·lenni abans de Crist. Es feien unes inscripcions de forma oral sobre unes closques de tortuga i/o escàpules d'ovella i vaca a les quals s'aplicava foc per a causar l'aparició de clavills que eren interpretats pels sacerdots. Les consultes eren sobre temes polítics i militars.[11]
S'ha trobat pràctiques d'endevinació a la cultura dels Zhang Zhung.[12]
Tipus
Es classifiquen en endevinacions directes o automàtiques i endevinacions indirectes o exploratòries.[13]
Exemples d'endevinacions automàtiques són: l'astrologia, la quiromància i els auguris. La seua fonamentació és que determinants elements o esdeveniments contenen informació sobre el futur que es pot llegir.[13]
