McDonnell Douglas F-15 Eagle

F-15 Eagle

USAF F-15C sobrevolant Washington, D.C.
Tipus	caça de superioritat aèria, caça bombarder.
Fabricant	McDonnell Douglas / Boeing
Estat	Estats Units d'Amèrica
Primer vol	27 de juliol 1972
Dimensions	5,6 () × 19,44 () m
Armament habitual	M61 Vulcan AIM-9 Sidewinder AIM-7 Sparrow AIM-120 AMRAAM
En servei	9 de gener de 1976 -
Operador/s	Força Aèria Israeliana    Força Aèria d'Autodefensa del Japó    Força Aèria de la República de Corea    Força Aèria Reial de l'Aràbia Saudita Republic of Singapore Air Force ^(en)    Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Propulsor	Pratt & Whitney F100
Construïts	F-15A/B/C/D/J/DJ: 1.198[1]

El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F-15 Eagle és un avió de reacció de combat. Va ser dissenyat per McDonnell Douglas com a caça de superioritat aèria. Va jugar un rol important en la segona meitat de la guerra freda i encara és àmpliament utilitzat per la Força Aèria dels Estats Units.

Es creia que el dogfight era obsolet en l'edat de míssils i els experts se sorprengueren quan en la guerra del Vietnam els avançats F-105 Thunderchief foren abatuts pels més antics però maniobrables Mig-17 perquè els pilots necessitaven maniobrabilitat. El Phantom fou assignat per protegir contra els MiGs, però els mancava una arma integrada quan els míssils no eren adients.^[2] Les escoles de combat Aèries milloraren les estadístiques^[2] però l'experiència de combat va dur a caces de superioritat aèria àgils amb armes com el F-15 Eagle en la dècada de 1970.^[3]

És considerat un dels caces moderns més reeixits amb més de 100 victòries aèries i cap derrota.^[4][5]

Variants

Models bàsics

Un F-15C americà dispara un AIM-7 Sparrow, any 2005.

F-15A

Caça de superioritat aèria monoplaça amb capacitat d'operació amb clima advers i de nit. 384 construïts entre 1972 i 1979.^[6]

F-15B

Versió d'entrenament biplaça, antigament anomenada TF-15A, 61 construïts entre 1972 i 1979.^[6]

F-15C

Versió monoplaça millorada, 483 construïts entre 1979 i 1985.^[6] Els últims 43 actualitzats amb el radar AN/APG-70 radar.

F-15D

Versió biplaça d'entrenament actualitzada. 92 construïts entre 1979 i 1985.^[6]

Mitsubishi F-15 (F-15J)

Versió del caça monoplaça construïda per a la Força Aèria d'Autodefensa del Japó per Mitsubishi. 139 construïts sota llicència al Japó entre 1981 i 1997.^[6]

F-15 DJ

Versió d'entrenament de dos seients per a la Força Aèria d'Autodefensa del Japó. 12 construïts a St. Louis, i 25 construïts sota llicència al Japó per Mitsubishi en el període 1981-1997.^[6]

F-15E Strike Eagle

Versió biplaça modernitzada optimitzada com a caçabombader i utilitzada per atacs a objectius terrestres.

F-15SE Silent Eagle El març de 2009, Boeing va donar a conèixer el F-15SE, una variant proposada del F-15E amb una secció transversal reduïda del radar a través de canvis com la substitució de tancs de combustible conformes amb badies d'armes conformes i enllaunant les dues cues verticals 15 graus cap a l'exterior, que reduiria la seva signatura de radar mentre que proporcionaria un lleuger impuls per aixecar per compensar la pèrdua de tancs de combustible conformes.^[7]

F-15N Sea Eagle El F-15N era una variant de portaavions proposada a principis de la dècada de 1970 a la Marina dels Estats Units com una alternativa al programa de tecnologia "riskier", el Grumman F-14 Tomcat. No tenia un radar de llarg abast ni els míssils de llarg abast utilitzats pel F-14. El F-15N-PHX va ser una altra versió naval recomanada capaç de transportar el míssil AIM-54 Phoenix, però amb una versió millorada del radar AN/APG-63 al F-15A. Aquests incloïen puntes d'ala plegables, tren d'aterratge reforçat i un ganxo de cua més fort per a l'operació a bord.^[8]

En servei

• 

  Països on tenen el F-15 en servei

  Israel: des del 1977 es va crear sota la pau Fox I, II i III. Aquests avions estan organitzats en dos esquadrons F-15A/B/C/D i un F-15I. Els primers 25 F-15A/B van ser els primers avions de producció de la USAF. El segon lot va ser temporalment embargamentat com a resultat de la Guerra del Líban de 1982.
• Japó: La Força Aèria d'Autodefensa del Japó opera els caces Mitsubishi F-15J i F-15DJ. Tenia 157 F-15Js i 45 F-15DJs en ús a partir de novembre de 2008
• Corea del Sud: Va rebre 61 F-15K "Slam Eagle" i dos es van perdre en accidents. Té 59 F-15K en ús
• Estats Units: opera 168 avions F-15C i 18 F-15D en total a partir de mitjans de 2012. La NASA actualment opera un F-15B #836 com a llit de prova per a una varietat d'experiments de recerca de vol.^[9]
• Singapur: La Força Aèria de la República de Singapur (RSAF) opera 40 F-15SG
• Arabia Saudita: té 211 caces F-15C/D/SA en funcionament a partir de 2022^[10]
• Qatar: Força Aèria Qatar ha demanat 36 variants F-15QA "Ababil".^[11] Vuit lliurats a desembre de 2021^[12]

Cultura popular

En els simuladors de vol existeixen una o més variants del McDonnell Douglas F-15 Eagle, com el simulador de vol de codi obert FlightGear, així com en el sector comercial.^[13]

Especificacions (F-15C Eagle)

Planol del F-15 Eagle

Dades obtingudes de USAF fact sheet,^[14] Jane's All the World's Aircraft,^[15] Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle^[16]

Característiques generals:

• Tripulació: 1 pilot
• Llargària: 19,43 m
• Envergadura: 13,05 m
• Altura: 5,63 m
• Superfície alar: 56,5 m²
• Pes buit: 12.700 kg
• Pes carregat: 20.200 kg
• Pes màxim a l'enlairament: 30.845 kg
• Planta motriu: 2× turboventilador Pratt & Whitney F100

Empenyiment normal: 77,62 kN

Empenyiment amb postcremador: 111.2 kN d'empenyiment.

Rendiment:

• Velocitat màxima operativa: Mach 2.5 (2.660 km/h) a gran altitud, Mach 1.2 (1.450 km/h) al nivell del mar.
• Radi de combat: 1.967 km (1.061 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire.
• Abast en creuer: 5.550 km (3.000 mn) amb tancs de combustible suplementaris.
• Sostre de servei: 20.000 m (65.000 peus)
• Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min)
• Càrrega alar: 358 kg/m²
• Empenta/pes: 1,12

Aviònica:

• Radar Raytheon APG-63 o APG-70
• Sistema de navegació inercial
• Dos ordinadors de missió
• Head-up display
• Pantalles multifunció

Armament:

• Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 940 projectils.
• 11 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 7.300 kg.

2 rails alars (dobles, poder portar 2 míssils aire-aire)

4 punts forts als laterals del fuselatge

1 punt fort central sota el fuselatge

• Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombe i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors per amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius.

Vegeu també

• Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon
• F/A-18 Hornet

Referències

1. Davies and Dildy 2007, p. 249.
2. Gross, 2002, p. 213.
3. Gross, 2002, p. 225.
4. Davies and Dildy 2007, inside cover.
5. Spick 2000, p. 127.
6. Davies 2002.
7. Hollings, Alex. «Silent Eagle: Boeing’s plan to make the F-15 a 'stealth' fighter» (en anglès americà), 20-01-2022. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 14 març 2023].
8. «Putting Eagles Out to Sea» (en anglès), 15-04-2015. [Consulta: 14 març 2023].
9. Gibbs, Yvonne. «F-15B Aeronautics Research Test Bed» (en anglès), 01-04-2015. [Consulta: 15 març 2023].
10. «Forces aèries mundials» (en anglès). [Consulta: 15 març 2023].
11. «Boeing Unveils F-15 Qatar Advanced Jets». [Consulta: 15 març 2023].
12. Herk, Hans van. «Heads up .... RAF Mildenhall!» (en anglès britànic). [Consulta: 15 març 2023].
13. «McDonnell Douglas F-15 Eagle al wiki de FlightGear» (en anglès). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].
14. "F-15 Eagle fact sheet." US Air Force, March 2008. Retrieved: 1 de setembre de 2011.
15. Lambert 1993, p. 522.
16. Davies 2002, Appendix 1.

Bibliografia

• Gross, Charles J. American Military Aviation: The Indispensable Arm (en anglès). Texas A&M University Press, 2002. ISBN 1-58544-215-1. 
• Davies, Steve. Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle. London: Airlife Publishing, Ltd., 2002. ISBN 1-84037-377-6.
• Davies, Steve and Doug Dildy. F-15 Eagle Engaged, The World's Most Successful Jet Fighter. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2007. ISBN 978-1-84603-169-4.
• Lambert, Mark, ed. Jane's All the World's Aircraft 1993–94. Alexandria, Virginia: Jane's Information Group Inc., 1993. ISBN
• Spick, Mike, ed. The Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI, 2000. ISBN 0-7603-0893-4.