María del Carmen Riu Pascual (Barcelona, Barcelonès, 4 de novembre de 1951) és una activista, professora d'educació secundària, esportista i nedadora catalana amb discapacitat física.
Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica. Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv de 1968, amb l'obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 metres lliure i 50 metres braça de la classe S3. En l'edició següent, a Múnic, el 1972, guanyà una altra medalla de plata, però no l'acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics.[1][2]
Llicenciada en Psicologia i Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, més enllà del seu vessant com a esportista, Carme Riu és també una activista des del feminisme i l'anormalisme. És professora de l'Institut Joan Salvat Papasseit de Barcelona i presidenta de l'Associació Dones No Estàndards.[3] És membre del Consell Executiu de les persones amb discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona, Secretària de la Junta Directiva de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) a Catalunya. Experta en el Consell d'Europa en Dona i Discapacitat. Experta en l'elaboració del VI Pla d'Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones de la Generalitat de Catalunya 2008-1011, i membre permanent del Consell Nacional de Dones de Catalunya. Representant del Consell Nacional de Dones de Catalunya a les Nacions Unides a la convocatòria sobre l'Estatut de les Dones (2000-2005-2006-2010) i autora de diversos llibres. Membre de la Permanent de Consell de Participació de la Dona de l'Estat Espanyol. Membre de l'Observatori de Violència de la Dona de l'Estat Espanyol. Membre de la Comissió de la Dona del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI).[4]