María Esther Biscayart de Tello (La Plata, Buenos Aires, 31 d'agost de 1930, ibídem, 1 d'abril de 2015) va ser una activa defensora dels drets humans, militant i integrant de l'associació Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora. Els seus tres fills van ser detinguts i fets desaparèixer per l'última dictadura cívico militar de l'Argentina.[1][2][3]
S'havia format en escoles rurals i com a treballadora social del Departament d'Extensió Universitària i va exercir la docència a la seva ciutat natal.[4] En els anys 50 va ser integrant del grup anarquista Voluntad juntament amb Pablo Tello, que seria després el seu company i pare dels seus tres fills.[5]
El 1976 es va exiliar a França i va iniciar una campanya de denúncies de la persecució política i els crims de la dictadura a l'Argentina.[1] A París, María Esther Biscayart no va deixar d'acudir a l'ambaixada argentina cada dijous per presentar les seves reclamacions. Va presentar denúncies davant Amnistia Internacional i la Justícia francesa i també va buscar ajuda en personalitats del cinema i de l'art.[6]
En tornar al país el 1984, María Esther Biscayart es va integrar a l'agrupació Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora, un dels eixos de treball de la qual era impulsar el judici als repressors. Va tornar a França després de la sanció de les lleis de Punt Final, el 1986, i d'Obediència Deguda, el 1987, que d'alguna manera garantien la impunitat dels genocides. El 2009, María Esther Biscayart es va instal·lar definitivament a La Plata. Aquest mateix any va declarar en el primer judici pels crims del circuit repressiu Atlètico-Banco-Olimpo. Al desembre de 2014 va participar de la Primera Trobada Nacional contra la Impunitat i la Repressió, que va ser impulsada per desenes d'organitzacions de tot el país, on al costat d'una delegació de l'Assemblea de Mexicans a Argentina, va exigir l'aparició dels 43 normalistes desapareguts a Iguala.[7]
Pablo, Marcelo i Rafael Tello eren tots tres militants de Resistencia Libertaria.[1] El seu nebot, Eduardo Daniel Pereyra Rossi, també va ser segrestat al costat d'Osvaldo Cambiasso a Rosario i assassinat per un grup comandat pel repressor Luís Patti.[7]