Marocchinate

Marocchinate és el terme usat per a indicar les violacions en massa i matances comeses contra la població civil italiana, especialment les dones, durant la Se

Marocchinate
Plantilla:Infotaula esdevenimentMarocchinate
Tipussaqueig
crim de guerra Modifica el valor a Wikidata
Part deCampanya d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Interval de tempsabril 1944 - juny 1944 Modifica el valor a Wikidata
Data1944 Modifica el valor a Wikidata
LlocSouthern Lazio (Itàlia) (en) Tradueix
Ciociaria (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorFrench Expeditionary Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Soldats francomarroquins a Montecassino, al gener de 1944.

Marocchinate és el terme usat per a indicar les violacions en massa i matances comeses contra la població civil italiana, especialment les dones, durant la Segona Guerra Mundial, després de la batalla de Montecassino, per part dels goumiers (tropes colonials marroquines del Cos Expedicionari Francès), comandats pel general Alphonse Pierre Juin. El terme «Marroquinades» va ser creat per definir específicament la nacionalitat dels agressors.[1]

Els Goumiers

El cos expedicionari francès, combatent en el front italià, estava integrat per 130.000 homes, en la seva majoria marroquins, algerians, tunisians i senegalesos; els goumiers eren marroquins d'ètnia berber, nadius de les muntanyes de l'Atles, que constituïen una tropa colonial irregular francesa.[2] Formaven part del C.E.F. (Corps Expeditionnaire Français), formalment organitzats en les quatre divisions següents, comandats en última instància pel general francès Alphonse Pierre Juin:[3]

  • Primera Divisió de la França Lliure (1re division française lliure);
  • Segona Divisió Marroquina d'Infanteria (DIM — 2e division d'infanterie marocaine, 13 895 homes, dels quals 6578 eren europeus i 7317 nord-africans);
  • Tercera Divisió Algeriana d'Infanteria (DIA — 3e division d'infanterie algerienne, amb 16 840 homes, dels quals 6354 europeus i 6835 nord-africans);
  • Quarta Divisió de Muntanya Marroquina (DMM — 4e division d'infanterie marocaine de montagne, 19 252 homes, dels quals 6545 europeus i 12 707 nord-africans).

Desenvolupament

Província italiana de Frosinone, escenari de la batalla de Montecassino.

El 14 de maig de 1944, els goumiers van avançar fins a trevessar la serra Aurunci, destruint les línies alemanyes i permetent que les tropes del XII Cos Britànic aconseguissin trencar la «línia Gustav», fets que els va permetre encarar la conquesta de la següent defensa de la Wehrmacht, la «Línia Hitler». Després de la victòria en aquella batalla, el general Juin va donar als seus homes cinquanta hores de «permís», durant les quals van succeir els crims. Testimonis van declarar que el general Juin va arengar els seus homes amb les següens paraules: «Durant cinquanta hores vostès seràn els amos absoluts del que trobin més enllà de l'enemic. Ningú els penalitzarà pel que facin i ningú els preguntarà què estan fent».[4]

Montecassino va caure en mans dels aliats el 18 maig 1944 i durant la nit milers de goumiers van rodejar turons, camps, pobles i ciutats de la regió de la Ciociaria. Segons dades del Senat d'itàlia de 1996, les víctimes de violacions i agressions, dones i nenes, dels 11 als 86 anys, es cifren en més de dues mil. Un informe del govern anglès revela que, també nombrosos presoners masculins van ser sodomitzats i castrats. L'escriptor Norman Lewis,[5] que en aquell moment era un oficial britànic destinat al front de Montecassino, va narrar els fets de la següent manera:,

«Totes les dones de Patrica, Pofi, Isoleta, Supino i Morolo van ser violadas. A Lenola, el 21 maig, van ser violades 50 dones i com que no n'hi havia prou per a tots, van violar també les nenes i les ancianes. El marroquins van agredir les dones en parella, mentre un les violava de manera «normal», l'altre les sodomitzava». (Norman Lewis.Napoli '44)[6]

L'alcalde de Esperia, una comuna a la província de Frosinone, va informar que a la seva ciutat 700 dones, d'un total de 2500 habitants, van ser violades, i que algunes havien mort com a resultat. Segons testimoniatges recollits per Bruno D'Epiro, el rector d'Esperia va intentar salvar tres dones de la violència dels soldats, sent atacat i sodomitzat repetidament, resultant mort com a conseqüència dels fets. Segons algunes fonts, en tota l'àrea afectada, més de 7000 civils, entre ells molts nens, van ser violats per membres del cos dels goumiers. El nombre d'homes assassinats ha estat estimat entorn de 800.[7][8]

Amb l'avancement dels aliats, aquest cos militar també va cometre nombrosos abusos i crims semblants, que van ser reportats, al nord de la província del Laci.[9]

A partir de 1945, diverses dones polítiques com Laura Lombardo Radice, Luciana Romoli, van viatjar als llocs dels fets. Durant la dècada de 1950, Maria Michetti i la honorable Maria Maddalena Rossi van presentar al parlament una proposició d'indemnitzacions i pensions per a les afectades i llurs famílies.

Representacions

A Castro dei Volsci,[10] un monument anomenat la «Mamma Ciociara» va ser erigit el 1964 en homenatge a les víctimes.[11][12]

En 1957, l'escriptor italià Alberto Moràvia va publicar la novel·la La Ciociara, basada en les violacions en massa provocades per les marocchinate. La novel·la va comptar amb una adaptació cinematogràfica, Dues dones, dirigida per Vittorio de Sica i protagonitzada per Sophia Loren, que va ser guanyadora d'un Oscar i la jove Eleonora Brown.[13][14][15]

Referències

  1. ↑ «EL GENOCIDIO DE MAROCCHINATE :: Sapientia» (en castellà), 19-04-2023. [Consulta: 18 octubre 2025].
  2. ↑ «Los guerreros del Atlas: los «goumiers» marroquíes» (en castellà), 22-10-2014. [Consulta: 18 octubre 2025].
  3. ↑ «JUIN, Alphonse - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 18 octubre 2025].
  4. ↑ Jouin, Yves «Les Goums marocains et leur emploi par le général Juin, 1943-1944». Revue historique des Armées, 23, 2, 1967, p. 81–98. DOI: 10.3406/rharm.1967.6095.
  5. ↑ Laínz, Jesús. «Norman Lewis: una visión distinta de los aliados» (en castellà), 19-10-2024. [Consulta: 18 octubre 2025].
  6. ↑ Lewis, Norman. Napoles 1944 (en castellà). ABC, 2004, p. 253. ISBN 9788470178511. 
  7. ↑ «Le marocchinate — «Stuprate le italiane».». Arxivat de l'original el 23 de septiembre de 2015. [Consulta: 10 enero 2015].
  8. ↑ «1952: Il caso delle "marocchinate" al Parlamento». [Consulta: 22 novembre 2008].
  9. ↑ Payeras, Miquel. «La ignomínia dels aliats» (en catalan), 02-07-2022. [Consulta: 18 octubre 2025].
  10. ↑ Castellucci, Roberto. «La violenza dei Goumiers e l’eroismo del capitano» (en italià), 14-05-2024. [Consulta: 18 octubre 2025].
  11. ↑ Montanari, Paolo. Il monumento dei Lucilii sulla via Salaria, Roma. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press, 2014. ISBN 978-1-4073-1273-6. 
  12. ↑ David. «Atrocidades de los soldados coloniales franceses en Italia» (en espanyol europeu). [Consulta: 18 octubre 2025].
  13. ↑ «La Ciociara (Dos mujeres)» (en castellà), 11-03-2012. [Consulta: 18 octubre 2025].
  14. ↑ «[orriere.it/cronache/25_agosto_05/eleonora-brown-fui-la-rosetta-della-ciociara-sophia-mi-insegno-il-napoletano-siamo-amiche-ancora-oggi-dopo-il-film-volevano-20d5af35-0798-46d5-b989-011b32ae3xlk.shtml Eleonora Brown, la Rosetta della Ciociara]» (en italià). Corriere della sera. [Consulta: 16 octubre 2025].
  15. ↑ «Moravia, De Sica e "la Ciociara" convengo a Fondi» (en italià). Cinecittà News, 29 abril 2024. [Consulta: 16 octubre 2025].

Enllaços externs

  • Associazione Nazionle Vittime delle Marocchinate (italià)

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.