María Isabel Verdú Rollán, coneguda artísticament amb el nom de Maribel Verdú (Madrid, 2 d'octubre de 1970), és una actriu espanyola.[1] Va començar la seva carrera d'intèrpret als tretze anys fent anuncis a la televisió, on també ha participat en algunes sèries. Ha fet teatre i la seva extensa filmografia arrenca de 1986. Guanyà el premi a la millor actriu protagonista dels XXII Premis Goya pel seu paper a Siete mesas de billar francés i cinc anys més tard, el 2013, per Blancaneu, de Pablo Berger.
Biografia
Va començar la seva carrera en el món de la publicitat. Poc després va deixar els seus estudis per dedicar-se de ple a la interpretació. El seu debut a la televisió va ser també amb 13 anys, quan li van oferir participar en El crimen del Capitán Sánchez, de Vicente Aranda. A la pantalla petita, tot i que no ha estat el mitjà en què més ha treballat, l'hem vist en produccions com la minisèrie "El mundo de Juan Lobón" o la sèrie "Canguros", en què donava vida a Alícia, la jove estudiant de Medicina. Altres sèries en què ha participat és "Ellas son así" o "Código Fuego", ambientada en un parc de bombers i en la qual compartia paper amb José Coronado. Ha treballat també en algun capítol de sèries com "7 Vidas" o "Turno de oficio".
Pel que fa al teatre, el seu debut en els escenaris va ser l'any 1987, amb Don Juan Tenorio, dirigida per Antonio Guirau, a la qual va seguir Romeo y Julieta, del mateix director. Tot i no ser la seva trajectòria gaire prolífica en aquest mitjà, mai s'ha apartat dels escenaris, i l'hem pogut veure en obres com Juego de reinas interpretant Juana la Loca, Las amistades peligrosas, donant vida a Madame de Tourvel, Un Dios salvaje, amb Aitana Sánchez-Gijón o El tipo de la tumba de al lado, sota les ordres de Josep Maria Pou.
Pel que fa al cinema, compta amb una extensa filmografia. L'any 1986 va participar en la pel·lícula de Montxo Armendariz 27 horas. La va seguir el llargmetratge El año de las luces, de Fernando Trueba, i a l'any següent La estanquera de Vallecas. La carrera de l'actriu es pot dir que ja estava consolidada.
Verdú ha participat en algunes de les millors pel·lícules del cinema espanyol, i ha treballat amb els més prestigiosos directors. De la seva filmografia podem destacar títols com Barcelona Connection, Soldadito español, Amantes, Belle Époque, Canción de cuna, La buena estrella, Tuno negro, El laberinto del fauno o Siete mesas de billar francés, entre molts altres.
Premis
Els premis i reconeixements que ha aconseguit són innombrables. Destacarem el Premi Goya a la millor interpretació protagonista femenina pel seu treball a Siete mesas de billar francés, de Gracia Querejeta, encara que cal esmentar que ha estat nominada set vegades més a aquest premi. Té també el Premi Ariel a la millor actriu protagonista de 2006 per El laberinto del fauno. Té també dos Fotogramas de Plata, havent estat nominada a aquest premi en dotze ocasions.[2]
Vida personal
Està casada amb Pedro Larrañaga, fill dels actors Carlos Larrañaga i María Luisa Merlo.
Filmografia
Cinema
Televisió
Fixa
Episòdica
Teatre
Premis i nominacions
Premis
Nominacions
Referències
|
|---|
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i espanyols. |
| 1958-1962 | |
|---|
| 1963-1983‡ | |
|---|
| 1984-ara | |
|---|
.jpg)
