Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño (Sabadell, Vallès Occidental, 16 d’octubre de 1906 - Blanes, la Selva, 24 d'agost de 1988) fou una pintora catalana.[1][2]
Filla de Francesc de Paula Bedós, doctor en medicina, va iniciar els primers estudis de dibuix i pintura amb Francesc Gimeno, amic d'infantesa del seu pare. Va assistir a l'Escola de Belles Arts de Sabadell, on va tenir de professors Joan Vila Cinca i Antoni Vila Arrufat. Més tard, va realitzar tres cursos a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Francesc Labarta.[3]
L'any 1930 va exposar a l'Escola de Belles Arts de Sabadell amb dibuixos i pintures on predominaven els paisatges sabadellencs. Després d'aquesta primera exposició, en seguiren moltes altres, individuals i col·lectives, entre les quals a les Galeries Syra de Barcelona i a la Galeria Foga-II.[4]
El 1931 s'establí a Blanes. El canvi de residència a Blanes va significar el canvi temàtic de les seves pintures, que es transformarien en temes tradicionals mariners i especialment en marines.[5]
Als anys quaranta va exposar en diverses ocasions en galeries barcelonines com les Galerías Augusta (1941), Pictoria (1942), Galeries Syra (1943 i 1945) o la sala Argos (1946, 1947 i 1949).[5] La seva participació en la vida pública va seguir tenint relleu a la dècada dels cinquanta. Va exposar a Sabadell, a Quint Galerías de Arte (1951), a les Galeries Syra (1954)[5] i l'any 1957 va obtenir el tercer premi a la II Biennal de Sabadell, va realitzar una exposició a Girona, segons informació del diari Los Sitios, va participar en La Costa Brava y sus pintores a Sant Feliu de Guíxols i en el II Concurso de Pintura y Escultura organitzat per la Diputació de Girona. Més endavant, el febrer de 1960, va participar en l'exposició Artistas gerundenses, que va tenir lloc a Girona, i va presentar la seva obra a la sala La Pinacoteca.[3] Als anys vuitanta va exposar a la galeria barcelonina Foga-2 (1980) i a la Galeria Intel·lecte de Sabadell.[5]
Va destacar també per la seva relació amb el món de la literatura i de la música. Pertanyia a l'Associació de la Música de Sabadell, a l'Esbart Dansaire de Sabadell i a l'Escola Cantorum. Es va dedicar a la docència de la dansa, sobretot d'arrel tradicional catalana, i també va realitzar l'estudi de les danses regionals, àmbit on va esdevenir especialista en la seva interpretació.
Destacà pels paisatges i les marines. Va conrear l'oli i la pintura al fresc. Va pintar un fresc al·legoric a l'absis de l'Ermita de Sant Joan de Blanes. També realitzà murals a l'Església de la Sagrada Família de Blanes i a les cases Pirretas de Lloret de Mar i Roig-Serra de l'Ametlla del Vallès, entre d'altres.[4][6]
A part dels frescos, algunes de les seves obres es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Girona i al Museu d'Art de Sabadell, així com en col·leccions de Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, França, Anglaterra i Estats Units.[3][7][6]