Maria Elena Maseras i Ribera (Vila-seca, 25 de maig de 1853[1] - Maó, 4 de desembre de 1905)[2] fou una metgessa i pedagoga catalana, primera dona de tot l’Estat que va titular-se a la universitat,[3] matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el curs 1872-73.[4][5][6]
Filla de Miquel Maseras i Gasó, veterinari natural de Mont-roig del Camp, i de Francesca Ribera i Gil, d'Ulldecona. Cursà el batxillerat a l'Institut de Tarragona i decidí estudiar Medicina. Tenint en compte que al 1872 les dones no podien accedir als estudis universitaris, va haver de demanar un permís especial al rei Amadeu I per fer els estudis de Segon Ensenyament, i continuar després a la Universitat. El permís d'Amadeu de Saboya li fou concedit per mitjà d'una Reial Ordre el 2 de setembre de 1871, permetent-li estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però sense otorgar-li l'accés a les aules.[7] Maseras s'examinà en dues convocatòries seguides, juny i setembre, de totes les matèries de batxillerat i al cap d'un any d'haver cursat la petició al rei es pogué matricular a la universitat.[8][6]
El mes de setembre de 1872 Elena Maseras fou la primera dona de l'Estat espanyol a trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s'explica, la seva entrada fou rebuda amb aplaudiments pels companys. Dos dels seus germans més joves li van seguir els passos i també van estudiar medicina.
Acabà els estudis l'any 1878 i l'1 de febrer de 1879 demanà permís per examinar-se del grau de llicenciatura i obtenir el títol de medicina. El fet que fos dona produí gran confusió en els òrgans burocràtics, que van elevar el cas a consulta al Consell d'Instrucció Pública a Madrid, el qual trigà més de tres anys a resoldre i atorgar-li el permís per examinar-se. Obtingué el permís el juny de 1882, s'examinà el 25 d'octubre i obtingué un excel·lent. No hi ha constància, però, que s'arribés a doctorar, a diferència de Dolors Aleu i Riera i Martina Castells i Ballespí, que foren les primeres dones a llicenciar-se i doctorar-se en medicina l'any 1882.[3]
Durant aquests tres anys que esperava l'autorització per l'examen de llicenciatura, Maria Elena estudià magisteri, la professió que va acabar exercint per la resta de la seva vida.[9] Així doncs, es dedicà a l'ensenyament, primer a Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Vilassar i després a Maó, on morí l'any 1905 a causa d'una patologia cardíaca a l'edat de 52 anys.[2]