Marià Rives i Támaro (Barcelona, ca.1805 - 30 de juliol de 1874)[1] fou un jurista i advocat català, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya entre 1861 i 1864.
Com a advocat va pertànyer al Col·legi d'Advocats de Barcelona, i exercí com a relator de la sala segona de l'Audiència Territorial de Barcelona, amb despatx al carrer Copons, número 7, de Barcelona.[2][3][4] El 29 de desembre de 1861 ocupà la presidència de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, substituint en el càrrec a Pere Nolasc Vives i Cebrià,[5] i ocupant-lo fins al 1864, fins que fou substituït, al seu torn, per Felip Vergés i Permanyer.[6]
Mor al carrer Copons, 7 de Barcelona el 30 de juliol de 1874 a l'edat de 69 anys. Viudo de Josefa Casanovas.