El partit va ser fundat el 1930 per la fusió de ha-Poel ha-Tsaïr, fundat per A.D Gordon i l'original Ahdut ha-Avodà (fundat el 1919 per l'ala moderada del partit socialista sionista rus Poalé Tsiyyon dirigit David Ben-Gurion). En la dècada de 1920, el moviment sionista laborista havia fundat el sindicat Histadrut, que va dominar l'economia i infraestructura de l'assentament hebreu, fent de Mapai la facció política dominant en la política sionista. També fou responsable de la fundació de ha-Xomer i Haganà, els dos primers grups armats jueus que tenien cura de la seguretat de les persones i propietats de les noves comunitats jueves, a més de protagonitzar atacs contra la població àrab palestina per expulsar-la de les seves terres. A principis de 1930, David Ben-Gurion s'havia fet càrrec del partit i s'havia convertit en el líder de facto de la comunitat jueva de Palestina (coneguda com la Yixuv).
Partit de govern
David Ben-Gurion, històric dirigent del Mapai, fent campanya per a les eleccions de 1949
Les eleccions de 1951 van registrar un nou augment en el suport a un 37,3% dels vots (47 escons), tot i els problemes econòmics del país. Ben-Gurion novament va formar govern amb el suport de Mizrahí, ha-Poel ha-Mizrahí, Agudat Israel, Poalé Agudat Israel i tres partits àrabs israelians associats amb Mapai, la Llista Democràtica per als Àrabs Israelians, Progrés i Treball i Agricultura i Desenvolupament. No obstant això, va commocionar el país al renunciar el 6 de desembre de 1953 per a instal·lar-se al petit quibuts del NèguebSedé Boqer, i va ser substituït per Moshe Sharett.
Les eleccions de 1955 van veure la primera caiguda en el suport, només va registrar el 32,2% dels vots (40 escons), tot i que encara molt per davant del segon classificat, el Herut (12,6%). Ben Gurion va tornar com a primer ministre, i va formar un govern de coalició amb el Front Nacional Religiós (que posteriorment va canviar el seu nom pel Partit Nacional Religiós), Mapam, Ahdut ha-Avodà, i els tres partits àrabs israelians, la Llista Democràtica per als Àrabs Israelians, Progrés i Treball i Agricultura i Desenvolupament. Més tard, s'hi va afegir el Partit Progressista.
En primer lloc, Ben-Gurion va renunciar al càrrec de cap del partit al·legant raons personals, encara que en realitat estava molest per una suposada falta de suport dels seus col·legues. Va crear un nou partit, Rafi, portant amb ell set altres membres de Mapai. En segon lloc, els dos principals partits de l'oposició de dreta, Herut i el Partit Liberal, s'havien fusionat en Gahal. Això va significar que al final de la sessió de la Kenésset, Mapai tenia només 34 escons i Gahal 27.
La resposta del partit fou buscar el suport d'altres partits amb ideologia similars. El resultat va ser una aliança amb Ahdut ha-Avodà per formar l'Alineació de cara a les eleccions del 1965. El nou partit va obtenir el 36,7% dels vots i 45 escons, i va vèncer còmodament al Gahal (26 escons). El 23 de gener de 1968Mapai, Rafi i Ahdut ha-Avodà es van fusionar en el Partit Laborista Israelià i va deixar d'existir com a entitats individuals.
