El Manual de novells ardits, més conegut com a Dietari de l'antic Consell barceloní, era el dietari del racional de la ciutat de Barcelona.[1] El document original es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 1390 fins al 1839.[2] Posteriorment fou editat, de manera intermitent, entre 1892 i 1975.[2][3]
En el Dietari s'anotaven quotidianament nomenaments d'oficials, trameses de missatgers i correus, surtides i entrades de consellers o de la host i, en general, notícies (ardits) que podien ésser explicació d'una despesa, així com d'altres que els escrivans consideraven útils o suficientment transcendentals com per a constar-hi.[3][1]
Segons la primera pàgina del manuscrit:[4]
A partir del 1441 se substituí el nom de Manual pel de Llibre de Jornades i ja al segle xvi pel de Dietari.[5] Abolit el Consell de Cent, les anotacions es continuaren fent, amb algunes interrupcions, fins al 1839.[2]
L'any 1892, «per acord i a expenses» de l'ajuntament de Barcelona, en fou començada la publicació, iniciada per Francesc Carreras i Candi i Frederic Schwartz. Després de l'any 1922 aquesta fou interrompuda a causa de la dictadura de Primo de Rivera (per tal com es tractava d'una obra en català) i no fou continuada fins al 1965, dirigida ara per Pere Voltes Bou i editada per l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. El darrer volum del Manual fou publicat el 1975 i acaba el 13 de setembre de 1714, amb el final del setge de Barcelona.[1][2][3]
Inicialment només s'edità el text amb un índex alfabètic i analític al final. A partir del volum desè s'inclouen gravats dels dibuixos i portades i, alhora, notes i apèndixs amb documents relacionats amb el text. El volum onzè incorpora un índex de noms de persona i de lloc.[2]