Mahabhuta

Mahabhuta (mahābhūta, 'gran element' o 'gran natura'^[1]) designa en la cultura de l'antiga Índia els elements bàsics que constitueixen el món.

L'hinduisme en contempla cinc, els bajamahabhuta ('cinc grans elements'):^[2]

• Terra - pritiví (pṛthvī) o bhumi (bhūmi)
• Aigua - apa (āpa) o jalas
• Foc - agní (agni) o tejas
• Aire - vayú (vāyu) o pàvana
• Èter - akaixà (ākāśa)

En el budisme primerenc eren quatre (txatu dhatu, 'quatre elements'):^[3]

• Terra - paṭhavī
• Aigua (o líquid) - āpo
• Foc - tejo
• Aire (o vent) - vāyo

Algunes escoles afegeixen un sisè element, la consciència (viññāṇa-dhātu).

Referències

1. Davids & Stede (1921–25), p. 507, entrada "Bhūta."^{[Enllaç no actiu]}
2. Sanskrit Dictionary" Monier-Williams (1899), p. 798,
3. El mot dhātu té diversos significats en pali. Vegeu Bodhi (2000), pp. 527–8

Vegeu també

• Elements clàssics
• Samkhya