La música psicodèlica, música àcida o lisèrgica (en referència a l'àcid lisèrgic o LSD), és un gènere musical que pretén evocar, ja sigui líricament o sonorament, l'experiència psicodèlica.
Les drogues psicodèliques han estat usades per diverses cultures pre-modernes i molt sovint el seu ús anava i va acompanyat per música tal com passa avui en dia en algunes cultures del xamanisme americà. De totes maneres, el terme "psicodèlica" es troba lligat a la música per primera vegada al rock sorgit a mitjans dels anys seixanta al Regne Unit i els Estats Units i influït pel moviment hippie dins d'una perspectiva estètica que també era compartida per l'art psicodèlic en les seves formes visuals però essencialment situables dins del moviment de la psicodèlica lligada a l'expressió artística de l'experiència psicodèlica.
Aquesta perspectiva estètica-musical del rock psicodèlic va influenciar altres gèneres com el soul o el funk en l'anomenat soul psicodèlic i el p-funk de George Clinton, el rock progressiu o el jazz fusió, i a músics més enllà dels Estats Units i la Gran Bretanya al voltant del món. Després, als anys 80 algunes variants de la música electrònica i del trance reprendrien l'estètica psicodèlica en la música en gèneres com el psytrance, en els noranta el psybient i en els 2000 el psybreaks. En certa manera també la psicodèlia va influenciar al dub, el qual usualment es troba lligat amb el consum de cànnabis. A la dècada dels vuitanta i noranta apareix el dub electrònic el qual també seria un important precedent en l'evolució del psybient.
A continuació s'ofereix una llista dels artistes més representatius del gènere:[1]