Luis Mariñas Otero (1928-1988) va ser un diplomàtic i escriptor espanyol, nascut a Mugardos, La Corunya, el 9 de gener de 1928, i que morí a l'edat de 60 anys a la República Dominicana.[1]
Llicenciat en Dret i doctor en Ciències Polítiques i Econòmiques, va ingressar en la carrera diplomàtica com a secretari de tercera classe en el Ministeri de Relacions Exteriors el 21 de desembre de 1950. Al llarg de la seva carrera, va exercir funcions en el Servei Exterior a Haití, Cuba, Mèxic, Guatemala, Hondures, Veneçuela, les Filipines, així com Ambaixador a El Salvador, Tanzània, Zàmbia i República Dominicana,
Decidit promotor de la Cooperació cultural espanyola a Hondures, així com en la resta dels països en els quals va estar destinat, va ser un exponent de l'estirp de diplomàtics viatgers i escriptors, acompanyant el seu estadía a cada país amb l'estudi de la seva cultura i cos normatiu, deixant constància del mateix en articles i publicacions: «un diplomàtic que, com tots hauríem de fer, no només es va dedicar amb alta eficàcia a la feina de casa professionals, també es va preocupar a conèixer aquest i altres països on va ser destinat, en tots els aspectes de la seva vida, en la seva història, la seva cultura i la seva geografia.»[2]
Fruit d'aquesta inquietud és la Col·lecció Mariñas de peces arqueològiques salvadorenques donada per la seva vídua Laura Fernández al Museu d'Amèrica de Madrid.[3]
Dins de la seva intensa producció intel·lectual, destaquen els seus estudis sobre les Constitucions de Guatemala, Haití, Veneçuela, Paraguai[4] i Hondures, sent durant anys documentació acadèmica de consulta imprescindible.[5][6]
A Argentina:
A les Filipines:
A Guatemala:
A Haití:
A Hondures:
A Veneçuela:
A Àfrica:
Així com una nombrosa producció d'assajos sobre l'esclavitud i temàtiques africanes.